Història de les relíquies catòliques: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: "fins l'edat"
m Corregit: superstició per els seus > superstició pels seus
Línia 13:
 
== Edat Mitjana ==
El culte medieval a les relíquies no només es va interessar per els cossos fragmentats, sinó també per els objectes que havien estat en contacte amb la divinitat com el sant calze, el sant vel, fragments de la vera creu, arribant en ocasiona a una llarguíssima llista de relíquies de procedència dubtosa, com la palla del pessebre del naixement, el prepuci o el llit del nen Jesús. La pietat a les relíquies, a vegades propera a la superstició per elspels seus poders suposadament curatius, va ser objecte d'atacs dels reformats, però també una preocupació de la Contrarreforma i del Concili de Trento, que va intentar regular-ne el culte. Aquest fet va reforçar-ne el culte, va fomentar els viatges d'expedicionaris a Terra Santa i va fer que els reis es mostressin interessats a tenir-ne moltes. Per exemple, Felip II arribà a tenir 507 relicaris amb 7.422 relíquies.<ref>{{ref-llibre|cognom=Lucena Giraldo|nom=Manuel|títol=Urbanisme i vida urbana|pàgines=231|lloc=Bogotá|editorial=Alcaldía Mayor de Bogotá|any=2008|isbn=978-958-717-022-1|url=http://200.93.163.74/archivo/libreria/pdf/URBANISMO_Y_VIDA_URBANA.pdf#page=227|consulta=24 novembre 2013}}</ref>
 
A la recta final del [[Concili de Trento]], cap al març del 1563, es va reafirmar clarament el culte de les relíquies, que havia estat posat en dubte per els protestants. "Els fidels han de venerar els sants cossos dels sants màrtirs i d’altres que viuen amb Crist, que foren membres vius de Crist i temple de l’Esperit Sant, per qui han de ressuscitar a la vida eterna a fi de ser glorificats [...]. Han de ser absolutament condemnats, com antiquíssimament van ser condemnats, i ara també condemna l’Església, els qui afirmen que no s’han d’honorar ni venerar les relíquies dels sants."<ref>{{ref-publicació|cognom=Horta|nom=Gerard|títol=Adorar imatges, venerar relíquies, menjar persones, devorar déus: connotacions teoantropofàgiques del catolicisme|publicació=Quaderns-e de l'Institut Català d'Antropologia|data=2003|volum=02/b|url=http://www.raco.cat/index.php/QuadernseICA/article/view/51410/131099|consulta=24 novembre 2013}}</ref>