Servitud: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[ +, - +]]) |
m jerarquia d'encapçalaments |
||
Línia 8:
== Tipus de servituds ==
Els serveis|servituds són tipificats partint del seu contingut específic. Encara que no existeix cap motiu que inciti a pensar que la [[Jurisprudència]] no pogués reconèixer més tipus de serveis|servituds dels que apareixen estipulats a les seves obres casuístiques, hi ha una sèrie establerta d'aquests tipus, que els [[Escolàstica|autores escolàstics]] van agrupar en rústiques i urbanes depenent de si es referien a poder passar o portar aigua pel fonc veí, entre altres avantatges de caràcter marcat agrícola, o de si versaven sobre comoditats d'una edificació que s'imposa al vesí. Principalment, ha estat la primera Jurisprudència clàssica la que es va encarregar de la casuística de les servituds, postura que li va suposar una sèrie de crítiques per part de persones no juristes, com és el cas de [[
[[Fitxer:Australian cart.jpg|thumb|225px|<center>El camí per a carros constituïa un tipus de servitud predial rústic.]]
Les servituds més importants rústiques són les de passada a peu o a [[cavall]] (''iter''), la de passada de [[guanyat]] ('actus') o camí per a [[carro]]s (''via''). També tenen rellevància les de conducció d'[[aigua]] per superfície ('aquae ductus'), extracció d'aigua ('aquae haustus') que segons interpretació jurisprudencial porta aparellat l'accés al [[pou]] o [[deu]] ('iter ad hauriendum') i la de poder llançar l'aigua en fonc vesí ('aquae immissio'').<ref name = "A">D'Ors, pàg. 270. </ref>
Les servituds urbanes més destacables són els de llums, ja sigui en la seva variant de poder obrir [[finestres]]s (''ius luminum''), evitar que el vesí elevi l'[[edificació]] present (''ius altius non tollendi'') o dret de vistes (''ius ne prospectui vel luminibus officiatur''). D'altres són les servituds de [[desguàs]] (''cloaca''), suport de [[Biga (construcció)|biga]] (''ius tigni immittendi'') o càrrega d'una sobreconstrucció (''ius oneris ferendi''). En últim lloc es troben les de sortints, per deixar caure l'aigua de la [[pluja]] des de la [[teulada]] (''ius stillicidii'') o per un [[canaló]] (''ius fluminis''), i la de projectar [[Balcó|balcons]] o terrasses sobre un predi vesí (''ius proiiciendi protegendive'').<ref name= "A"/ >D'Ors, p. 270. </ref>
| |||