Obre el menú principal

Canvis

m
Corregit: la no agressió als > la no-agressió als
L'exèrcit realista de la Ciutat de Panamà estava al comandament del General [[José de Fábrega]], crioll oriünd de Panamà, la qual cosa va ser aprofitat per la gent de l'istme, la qual va obtenir la complicitat del General Fábrega, les societats patriòtiques i el clergat, que va contribuir econòmicament al moviment. El [[28 de novembre]], l'Ajuntament va convocar Cabildo Obert i en acte solemne, en presència de les autoritats militars, civils i eclesiàstiques, es van declarar trencats els vincles que lligaven l'Istme de Panamà amb Espanya. Entre els personatges il·lustres es trobaven [[José Higinio Durán y Martell]], [[bisbe]] de Panamà, [[Carlos de Icaza|Dr. Carlos de Icaza]], [[Mariano Arosemena]], [[Juan de Herrera]], [[Narciso de Urriola]], [[José de Alba]], [[Gregorio Gómez]], [[Manuel María Ayala]], [[Antonio Planas]], [[Juan Pío Victorias]], [[Antonio Bermejo]], [[Gaspar Arosemena]] y [[Casimiro del Bal]].
 
El [[30 de novembre]] de [[1821]] les [[fragata|fragates]] de guerra ''Prueba'' i ''Venganza'' arriben a la Badia de Panamà acompanyades per tal de recollir la resta de les tropes espanyoles. Els capitans espanyols [[José de Villegas]] i [[Joaquín de Soroa]] signen un tractat de pau amb el Coronel José de Fábrega el [[4 de gener]] de [[1822]], entre la monarquia espanyola i els patriotes on acorden la no -agressió als territoris de l'istme i la retirada de les tropes i tots els vaixells de la Corona Espanyola de la nova nació istmeña.
 
La manca de pressupost, el poc armament militar de que es disposva i la inseguretat de ser reconquerits per Espanya, posa en perill el seguiment de l'aventura independentista de l'istme, per la qual cosa es proposa la unió amb algunes de les noves nacions americanes, entre elles els veïns de la unió centroamericana i la nació del Perú que havia estat el principal soci comercial de l'Istme en l'època colonial.
1.113.725

modificacions