Magnitud fotogràfica: diferència entre les revisions

Abans de l'existència del [[fotòmetre]] capaç de mesura acuradament la lluentor dels objectes astronòmics, la [[magnitud aparent]] d'un objecte s'obtenia a prenent una fotografia amb una càmera. Aquestes imatges, fetes sobre [[pel·lícula fotogràfica]] o sobre [[placa fotogràfica]] eren més sensibles al final blay de l'[[espectre|espectre visible]] que l'[[ull humà]]. Com a resultat, els estels més blaus tenien una (lluentor) magnitud fotogràfica més baixa que la seva [[magnitud aparent|magnitud visual]] moderna, ja que semblaven més brillants en la fotografia que el que ho feien an fotòmetres moderns. D'altra banda, els estels més vermells tenien un magnitud fotogràfica més alta (més tènue) que la magnitud visual, perquè semblaven més foscos. Per exemple, la [[supergegant]] vermella [[KW Sagittarii]] té una magnitud fotogràfica de 11.0 a 13.2 però una magnitud visual de 8.5 a 11. També és comú que mapes estel·lars tinguin estels com [[S Doradus]] i [[WZ Sagittae]] amb una magnitud blava (B).