Gneu Pompeu Magne: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: se'n va adonar que > es va adonar que |
m puntuació |
||
Línia 57:
El partit aristocràtic es va oposar a la llei i, al senat, només Juli Cèsar li va donar suport. L'aristocràcia dirigida per Gai [[Pisó]], va obligar a Gabini a fugir del senat; Gabini va reunir al poble, va assaltar el senat i el va ocupar; el mateix Gabini va haver de salvar a Pisó de la mort a mans de les turbes. La llei es va sotmetre altre cop a votació al final del dia; Quint Catul i Quint Hortensi van parlar en contra inútilment; llavors el tribú Luci Trebel·li, guanyat a la causa pels aristòcrates, va vetar la llei i no se'l va poder convèncer de canviar; Gabini va proposar la seva destitució als comicis tribunats i quan 17 de les 35 tribus havien votat per deposar al tribú va acceptar per fi retirar el seu veto. Finalment doncs la llei fou aprovada designant a Pompeu per assolir el comandament.
Les condicions encara foren millors: se li van donar 500 vaixells,
A la primavera del [[67 aC]] tot estava preparat. Va repartir els seus llegats per la Mediterrània i ell mateix va restar al centra de la mar amb el cos principal; progressivament va empènyer als pirates cap a Orient i en 40 dies la part occidental de la mar Mediterrània va quedar neta. Va passar per [[Brundusium]] en direcció a [[Cilícia]] on els pirates s'havien reunit; va passar per [[Atenes]], on fou honorat, va combatre a les mars orientals; el seu tracte humà als presoners va fer que molt pirates es rendissin.
Línia 77:
Ara Pompeu volia obtenir el comandament de la guerra contra [[Mitridates VI Eupator]], que després de ser derrotat per Luci Licini Lucul·le tornava a estar en possessió dels seus dominis i el final de la guerra semblava llunyà. El poble demanava donar poders a Pompeu que havia derrotat en tant poc temps als pirates.
Al començament del [[66 aC]], el tribú Gai Manili va presentar una rogatio per donar a Pompeu el comandament de la guerra amb poders il·limitats i títol de procònsol de tota [[Àsia Menor]] i [[Armènia]] sense perdre el de les costes e illes de la Mediterrània. La proposta fou aprovada amb l'oposició d'Hortensi i Catul del partit aristocràtic. Fins i tot [[Ciceró]] li va donar suport.
Pompeu va creuar les muntanyes del Taure i va rebre el comandament de l'exèrcit de Lucul·le al que va tractar força malament. Mitridates havia obtingut algunes victòries per la desorganització dels romans, però el seu poder ja havia estat minat per Lucul·le. Pompeu, que disposava de molts més grans mitjans que Lucul·le, podia acabar la guerra en pocs temps.
Va planificar les accions acuradament: primer va fer un tractat amb [[Fraates III de Pàrtia]], va expulsar als armenis cap al seu país i va col·locar la flota a diversos punts de la costa de l'Àsia Menor per impedir les comunicacions de Mitridates; llavors, al capdavant de l'exèrcit va envair el [[Regne del Pont]]; Mitridates va demanar la pau però Pompeu va imposar condicions inacceptables, i Mitridates amb el seu exèrcit de
Derrotat el rei del Pont, va fugir amb pocs cavallers cap a la fortalesa fronterera de ''Synorium'' a tocar d'Armènia on va poder reunir noves forces; però com que [[Tigranes II d'Armènia]] li va refusar l'entrada al seu regne (sospitava que fomentava les intrigues del seu fill per assolir el tron) Mitridates va haver de fugir a través de la [[Còlquida]] cap al [[Regne del Bòsfor Cimmeri]] governat pel seu fill, on va arribar el [[65 aC]].
== Campanya d'Armènia ==
Pompeu va decidir no perseguir al rei derrotat i va atacar a Tigranes II d'Armènia. Va fundar [[Nicòpolis de Capadòcia|Nicòpolis]] a la Petita Armènia al lloc de la victòria sobre Mitridates i va entrar a Armènia sense oposició. El jove Tigranes, fill revoltat del rei armeni, se li va unir i les ciutats es van sotmetre als romans a mesura que avançaven. Quan els romans s'acostaven a [[Artaxata]], l'exèrcit va abandonar a Tigranes II, que es va haver de sotmetre; es va entrevistar amb Pompeu que el va reconèixer com a rei i li va demanar un tribut moderat. Les seves possessions de [[Síria (província romana)|Síria]], [[Fenícia]], [[Cilícia]], [[Galàcia]] i [[Capadòcia]], part de les quals ja havien estat conquerides per Lucul·le, foren formalment cedides a Roma o a regnes aliats. [[Sofene]] i [[Gordiene]] foren donades al seu fill Tigranes com a regne independent però davant el descontentament del príncep per aquest arranjament i les amenaces llençades, fou deposat i empresonat (i carregat de cadenes va participar en el triomf de Pompeu).
== Campanya del Caucas ==
Llavors va enviar a [[Luci Afrani]] amb part de l'exèrcit a la zona entre l'[[Eufrates]] i l'[[Araxes]], i amb la resta es va dirigir al nord, perseguint a Mitridates; com que ja era avançat l'any no va poder arribar més enllà del riu ''Cyrus'' ([[Kur]]) on va passar l'hivern; les legions foren distribuïdes en tres divisions; el rei d'[[Albània del Caucas]], Oroeses, que era a la vora, va veure l'oportunitat d'atacar als invasors, però quan va creuar el riu fou fàcilment derrotat per Pompeu i va haver de demanar la pau, que li fou concedida a canvi de deixar passar a l'exèrcit romà. Els romans van passar l'hivern a la zona.
El [[65 aC]], Pompeu va començar la marxa cap al nord perseguint a Mitridates i es van enfrontar amb els ibers del Caucas, que vivien entre els albanesos del Caucas (a l'est) i els colquis (a l'oest). Els va derrotar i els va obligar a demanar la pau.
Els romans van arribar fins a la desembocadura del [[riu Fasis]] (que desaiguava a l'[[Euxí]]) i allí va trobar la flota del seu llegat Servili, que el va informar que Mitridates ja havia arribat al Bòsfor Cimmeri i que per arribar a aquest país havia de creuar les poc accessibles muntanyes del Caucas, plenes de molts pobles guerrers i salvatges.
Linha 99 ⟶ 97:
Pompeu va considerar que la lluita amb aquestes tribus li reportaria molt poca gloria i era més prudent retornar al sud cap al ''Cyrus'' (Kur) que va creuar, i després va arribar a l'Araxes; allí els albanesos del Caucas havien aixecat un nou exèrcit i tornaven a buscar l'enfrontament amb els romans; els albanesos foren altre cop derrotats sense problemes, i el rei es va haver de declarar client romà.
Pompeu va meditar avançar al sud cap a Síria o cap a Mesopotàmia, però ja l'any era massa avançat i va decidir marxar cap a la costa de l'Euxí, a [[Amisos]]. Allí va passar l'hivern i va rebre a nombroses ambaixades com la del rei
== Campanya de Síria ==
Linha 108 ⟶ 106:
== Campanya de Palestina ==
El [[63 aC]] Pompeu va avançar més al sud per dominar [[Fenícia]], [[Celesíria]] i [[Palestina]]. En aquest darrer país hi havia un enfrontament entre [[Hircà II]] i [[Aristòbul II de Judea]], fills d'[[Aristòbul I de Judea]] mort vers el [[105 aC]]. Pompeu va donar suport a Hircà, i Aristòbul finalment es va rendir quan els romans es van acostar a [[Jerusalem]].
Linha 116 ⟶ 113:
== Arranjament d'Àsia Menor ==
Finalment, es va disposar a tornar a Roma on va arribar avançat l'any [[62 aC]]. La seva tornada era temuda: els aristòcrates per si volia agafar la direcció del partit; els populars per veure que feria contra els catalinaris; i en general pel temor que agafés el poder suprem com havia fet Sul·la. Però Pompeu va calmar aquest temors llicenciant al seu exèrcit just després de desembarcar; el seu camí cap a Roma des de [[Brundusium]] fou recorregut en triomf. ▼
▲Desrpés de restaurar a [[Ariobarzanes II]] al [[regne de Capadòcia]], el [[62 aC]] va reconèixer com a rei del Bòsfor a [[Farnaces II]], fill de Mitridates, a [[Deiotarus I]] com a tetrarca de [[Galàcia]] (al que va donar nous territoris com a premi pel seu suport).
▲Finalment es va disposar a tornar a Roma on va arribar avançat l'any [[62 aC]]. La seva tornada era temuda: els aristòcrates per si volia agafar la direcció del partit; els populars per veure que feria contra els catalinaris; i en general pel temor que agafés el poder suprem com havia fet Sul·la. Però Pompeu va calmar aquest temors llicenciant al seu exèrcit just després de desembarcar; el seu camí cap a Roma des de [[Brundusium]] fou recorregut en triomf.
== Tornada a Roma ==
Abans d'entrar a Roma va romandre uns mesos a la rodalia informant-se dels estats dels afers i entrevistant-se amb molts romans influents. Finalment va fer la seva entrada a Roma el [[61 aC]] quan tenia 45 anys, i va gaudir per tercera vegada dels honors del triomf, celebracions que van durar dos dies; a la llista de les seves victòries es deia que havia conquerit mil fortaleses, nou-centes ciutats, vuit-cents vaixells, que havia fundat 39 ciutats noves i havia apujat els ingressos romans de 50 milions a 85 milions aportant al tresor
▲Abans d'entrar a Roma va romandre uns mesos a la rodalia informant-se dels estats dels afers i entrevistant-se amb molts romans influents. Finalment va fer la seva entrada a Roma el [[61 aC]] quan tenia 45 anys, i va gaudir per tercera vegada dels honors del triomf, celebracions que van durar dos dies; a la llista de les seves victòries es deia que havia conquerit mil fortaleses, nou-centes ciutats, vuit-cents vaixells, que havia fundat 39 ciutats noves i havia apujat els ingressos romans de 50 milions a 85 milions aportant al tresor 20000 talents a més dels 16000 distribuïts entre les seves tropes a Efes; al triomf van desfilar 324 reis, prínceps i generals fets presoners o deixats com a ostatges; als presoners els va perdonar la vida i els va alliberar excepte a Aristòbul II i a Tigranes fill de Tigranes II, que podien provocar conflictes si eren alliberats i arribaven a tornar als seus països.
Les seves victòries militars no es corresponien a la seva preeminència política, on el geni de Juli Cèsar havia deixat a Pompeu com a segon personatge de l'estat. Pompeu no volia passar al partit popular, que havia guanyat molta influència i que tenia el suport més o menys obert de Cèsar, i també dubtava en donar suport als aristòcrates.
Linha 141 ⟶ 136:
== Superintendència del mercat del gra ==
En revenja Pompeu va donar suport a la proposta de retorn de [[Ciceró]] ([[57 aC]]) i aquest va retornar a Roma el setembre del [[57 aC]]. En agraïment, Ciceró va proposar donar a Pompeu la superintendència dels mercats de gra de Roma per cinc anys (degut a
Amb aquest càrrec va anar a [[Sicília]] i va enviar llegats a altres províncies per assegurar el subministrament de gra, cosa que va fer baixar els preus.
Linha 147 ⟶ 142:
Un altre conflicte fou la restauració de [[Ptolemeu XII Auletes]] d'Egipte que discutia el senat; se suposava que Pompeu volia ser enviat a Egipte amb un exèrcit i per evitar el nomenament es va recórrer als [[llibres sibil·lins]], interpretats en el sentit que prohibien l'ús de la força en aquest cas.
Des de Sicília, Pompeu va retornar a Roma el [[56 aC]] i va usar la seva influència per aconseguir que el darrer cònsol [[Lèntul]] Espinter, que havia rebut el proconsolat a [[Cilícia]], pogués restaurar a Ptolemeu. En aquell any [[Publi Clodi Pulcre]] era edil curul, i va acusar a [[Tit Anni Papià Miló]] (febrer del [[56 aC]]) però al seu torn fou atacat pel tribú [[Gai Porci Cató|Gai Cató]] que l'acusava de traïció contra Ciceró, però no fou escoltat pel senat; això va enfurismar a Pompeu que va parlar d'una conspiració contra la seva vida i va denunciar a Cras com l'autor demanant mesures per garantir la seva seguretat. Així Pompeu va perdre la confiança de tots els partits: el senat el temia i el poble l'abandonava per donar suport a Clodi i no tenia més remei que reforçar l'aliança amb Juli Cèsar que estava triomfant a la [[Gàl·lia]].
Cèsar va tornar a Itàlia, i a [[Lucca]] va aconseguir la reconciliació entre Pompeu i Cras, amb un acord secret pel qual els dos serien cònsols l'any següent obtenint després províncies i exèrcits, i, a canvi, el govern de Cèsar a la Gàl·lia fou prorrogat per cinc anys (abril del [[56 aC]]).
| |||