Revisió del 13:27, 17 nov 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: enfront la història > enfront de la història ← Edició anterior		Revisió del 19:40, 30 nov 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: posssible > possible Edició següent →
Línia 22: Un tercer grup de corrents filosòfics es va ocupar durant el segle XIX de la política d'una manera especial, unint influències dels il·lustrats i dels altres grups de pensadors coetanis. Es va seguir conreant el [[liberalisme]] que ja havia demanat anteriorment més poder per al poble i menys intervenció de l'estat, en ple procés de modernització. L'[[utilitarisme]] és la doctrina ètica i política que afirma que cal moure's per cercar la màxima felicitat ~~posssible~~possible per al major nombre de persones. Té en comú amb els filòsofs del canvi l'èmfasi en una idea absoluta com a motor (en aquest cas la felicitat) però el sentit pràctic dels cientifistes. [[John Stuart Mill]] n'és el màxim representant. [[Georg Simmel]] va afirmar que pensar en la resta ([[altruisme]]) requereix un nivell de consciència superior i va estudiar com aquest apareixia en la interacció social. El [[marxisme]] pren el concepte de dialèctica hegelià i ho centra en el materialisme, concretament en les estructures socioeconòmiques observables per explicar que la lluita de classes és el que fa avançar la història i que el proletariat es troba alienat per no poder gaudir dels beneficis plens del seu treball, ja que depèn de l'amo dels mitjans de producció per tenir feina. Proposa la igualtat social després d'una revolució que aboliria la propietat privada i el capitalisme que en resulta.

Filosofia del segle XIX: diferència entre les revisions