Via d'administració: diferència entre les revisions

La '''via d'administració''' d'un [[medicament]] és el camí pel que s'incorpora un [[fàrmac]] a l'organisme i i es fa arribar fins al seu punt final de destí o [[diana cel·lular]]. Cada medicament està preparat per ser administrat per una via d'administració determinada i perquè exerceixi la seva acció de la manera més convenient. Per a cada via d'administració hi ha [[forma farmacèutica|formes farmacèutiques]] diferents. Per exemple, per via oral poden ser càpsules, comprimits, comprimits recoberts, comprimits efervescents, masticables, suspensions, solucions, xarops, elixirs, etc. que tenen, cadascun d'ells, una [[farmacocinètica]] adequada a l'acció que es desitja aconseguir. A la vegada, les propietats farmacocinètiques d'una droga (és a dir, els relacionats amb els processos de captació, distribució i eliminació) són molt influenciades per la via d'administració.

[[Fitxer:Kratom Pills.jpg|thumb|Càpsules per a ser ingerides per via oral]]

La major part dels fàrmacs administrats via oral busquen una acció sistèmica, després d'un procés previ d'absorció entèrica. En l'absorció oral intervenen factors dependents de l'individu i altres dependents dels fàrmacs que influiran en la major o menor eficàcia del fàrmac administrat. Així mateix, la via oral és motiu freqüent d'[[interacció farmacològica|interaccions farmacològiques]], article que s'aconsella consultar per conèixer la importància de factors com el pH, prenent o no aliments, tipus d'aquests, velocitat del trànsit intestinal, o molts altres que poden influir en l'absorció d'un fàrmac.

 

Les formes farmacèutiques líquides per a administració oral més usuals són:

 

Són solucions en les quals el principi actiu està concentrat.

 

Forma farmacèutica que consisteix en una solució aquosa amb alta concentració de carbohidrats tals com la sacarosa, el sorbitol, la dextrosa, etc.; de consistència viscosa, en la qual es troba dissolt el o els principis actius i additius.<ref name="Cofipris">Cofepris.''Glossari de Presentacions Farmacèutiques'' 2006. Disponible a [http://www.quiminet.com.mx/ar0/ar_%2520% 257Bc%258 F%25Fb%257 F%251E9.htm]. Consultat el 12 d'octubre de 2008</ref>

 

Les tisanes són infusions amb baixa concentració de principis actius.

 

[[Fitxer:AntiBiliousBitters.jpg|thumb|250 px|Elixirs de principis de segle.]]

Forma farmacèutica que consisteix en una solució hidroalcohòlica, que conté el o els principis actius i additius; conté generalment substàncies per donar saber, així com aromatitzants. El contingut d'alcohol pot ser del 5 al 18 per cent.<ref name="Cofipris" />

S'utilitza per aconseguir una acció terapèutica ràpida o per a fàrmacs que tinguin un alt grau de metabolització hepàtica, es degradin pel suc gàstric o no siguin absorbits per via oral. No obstant això també es troben al mercat presentacions per comoditat de l'usuari. (Vegeu la formulació Flas a l'epígraf d'innovacions galèniques).

 

La biodisponibilitat d'un fàrmac administrat [[via d'administració|via parenteral]] depèn de les seves característiques fisicoquímiques, de la forma farmacèutica i de les característiques anatomofisiològiques de la zona d'injecció:

 

:'''Implants o ''pellet'''''. Petits comprimits estèrils de forma i mida adequades que garanteixen l'alliberament del principi actiu al llarg d'un temps prolongat.

 

; [[Supositori]]s: Són preparats de consistència sòlida i forma cònica i arrodonida en un extrem. Tenen una longitud de 3-4 cm i un pes d'entre 1-3 g. Cada unitat inclou un o diversos principis actius, incorporats en un excipient que no ha de ser irritant, el qual ha de tenir un punt de fusió inferior a 37&nbsp;°C. Els excipients dels supositoris poden ser: Liposolubles, els més utilitzats; entre ells es troben el llard de cacau, els glicèrids semisintètics i els olis polioxietilenats saturats; o '''Hidrosolubles''': [[polietilenglicol]]s (Peg).

 

;Pomades rectals: La via rectal pot utilitzar-se per aconseguir efectes locals o sistèmics. En aquest últim cas, només s'ha de considerar com una alternativa a la via oral quan aquesta no pugui utilitzar-se, ja que l'absorció pel recte és irregular, incompleta i a més molts fàrmacs produeixen irritació de la mucosa rectal. Un dels pocs exemples en els quals aquesta forma farmacèutica té una indicació preferent és el tractament de les crisis convulsives en nens petits (diacepam). També existeixen pomades rectals per al tractament de les [[hemorroide]]s externes.

 

La via tòpica utilitza la pell i les mucoses per a l'administració de fàrmac. Així doncs, això inclou mucosa ocular i genital. La mucosa oral ja ha estat vista dins de l'epígraf de la via oral.

La característica d'aquesta via és que es busca fonamentalment l'efecte a nivell local, no interessant l'absorció dels principis actius. Els excipients fonamentals per a les formulacions galèniques d'ús tòpic són tres: líquids, pols i greixos. Aquests poden combinar-se entre si de nombroses formes per adaptar-se a les característiques del lloc on s'aplicaran, d'allà la varietat de formes galèniques per a ús tòpic.<ref name="Dulanto">Dulanto, F. ''Dermatologia mèdic-quirúrgica.'' Volum II. Cap. 53. 1.341 pp. Ed. Anel s.a. Granada. 1.982 Isbn 84-85622-18-9</ref>