Revisió del 23:50, 3 des 2014 modifica 85.59.194.137 (discussió) he ficat mes informació i he ficat en voltes de punts , nombres Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 23:58, 3 des 2014 modifica desfés CarlesMartin (discussió \| contribucions) Administradors 434.894 edits Es desfà la revisió 14391408 de 85.59.194.137 (Discussió) Informació redundant Edició següent →
Línia 7: == Introducció == ~~Eren politeistes,es a dir, creien en nombrosos deus.~~ La societat grega antiga era radicalment diferent de la nostra. La nostra paraula «[[religió]]» no existia en [[grec antic]]. Els conceptes que serveixen per descriure els fenòmens religiosos contemporanis no estan adaptats per a l'anàlisi del que era per als grecs el diví. A la religió de Grècia antiga, l'essencial de les creences i dels ritus es va estructurar en el moment en el qual va néixer, a l'[[època Arcaica]] (segles segle VIII aC- segle VI aC), una forma d'organització política particular: la ''[[polis]]'', que va tenir per consegüent el redescobriment i la difusió de l'escriptura (c. 800-700 aC).{{sfn\|Bellinger\|2000\|}} A partir de l'època Arcaica, van aparèixer els caràcters dominants de la religió grega: un [[politeisme]] de noves divinitats, de déus antropomòrfics proveïts d'atributs ([[llamp ~~\| raig~~]], [[trident]], [[arc (arma)\|arc]] i [[fletxa\|fletxes]], [[ègida\|ègides]], etc.), gaudint de poders pletòrics, tenint sectors d'intervenció, modes d'accions pròpies, i dotades de [[mite]]s. Però cada una d'aquestes divinitats no n'existeix més que pels llaços que les uneixen amb el sistema diví global.{{sfn\|Bellinger\|2000\|}} Els grecs eren [[politeisme\|politeistes]]: rendien culte a diverses divinitats. Honraven principalment els déus (''theoi'') i els herois. Cadascun d'ells podia ser invocat sota diversos aspectes d'acord amb el lloc, del culte i de la funció que complia. Aquests déus dotats de poders sobrenaturals, sota el mateix nom, podien presentar una multiplicitat d'aspectes. Els epítets cultuals (les epiclesis), assenyalaven la seva naturalesa i el seu àmbit d'intervenció. Existia, per exemple, [[Zeus]] ''Kéraunos'' ([[tro\|tonant]]), Polieo (guardià de l'ordre polític, de la polis), Horkios (garant dels juraments i dels pactes), Ktesios (protector de la propietat), Herkeios (guardià del clos), Xenios (protector dels hostes i dels estrangers). Les altres figures del [[panteó (mitologia)\|panteó grec]] seguien també aquest esquema.{{sfn\|Bellinger\|2000\|}} Línia 51: === Fonts epigràfiques === Les fonts epigràfiques, per al coneixement de la religió grega, són riques i de les més fiables; no són, en efecte, literàries: l'estil i l'originilitat no prevalen en elles, al contrari, fan gala de concisió i de caràcter informatiu. L'epigrafia ofereix múltiples testimonis: #* calendaris religiosos; #* descripcions de rituals, de festes; #* comptes de gestió de santuaris; #* reglaments d'associacions religioses; #* dedicatòries als déus; #* qüestions plantejades als [[oracle grec\|oracles]] –gravades, per exemple, sobre plaquetes de plom–; #* comptes d'ingressos dels oracles, etc. L'interès principal d'aquests testimonis és el seu estatus de documents, mostren l'aspecte col·lectiu i individual de la religió, sense estar deformats pel prisma literari. El seu principal defecte és el seu caràcter fragmentari i sovint aïllat de tot context.

Religió de l'antiga Grècia: diferència entre les revisions