Jacint (mitologia): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}}
m Corregit: a las fulles > a les fulles
Línia 5:
En la [[mitologia grega]], '''Jacint''' (Hyacinthus, {{polytonic|Ὑάκινθος}}: Hyiakinthos) era fill d'[[Amicles (rei d'Esparta)|Amicles]], rei d'[[Esparta]] i de Diomeda. Jove molt bell, fou estimat per [[Zèfir]] i pel déu [[Apol·lo]].
 
Practicant l'esport del llançament de disc, Apol·lo li provocà per accident una ferida mortal. De la sang que va brollar de la ferida de Jacint, Apol·lo en va fer brotar la flor del mateix nom, a lasles fulles de les quals apareixia la lletra Y, inicial de {{polytonic|Ὑάκινθος}}. Era especialment adorat a la ciutat d'Amicles com un heroi i es feia un festival (la Jacíntia) en honor seu.
Altra versió del mite afegix que el responsable de la mort de Jacint va ser el déu-vent Zèfir. La bellesa del noi va provocar una disputa amorosa entre Zèfir i Apol·lo. Gelós que Jacint hagués preferit l'amor d'Apol·lo, Zèfir va desviar el disc amb la intenció de ferir i matar Jacint. No obstant això, mentre agonitzava, Apol·lo no va permetre que Hades, el déu dels morts, reclamés el noi; de la sang vessada del jove va fer brollar una flor, el jacint. Segons la versió d'Ovidi, les llàgrimes d'Apol·lo van caure sobre els pètals de la flor i la van convertir en un senyal de dol. En altres variacions Zèfir té una forma física i per castigar-lo Apol·lo el converteix en vent perquè no danyi ningú més.