Marcel·lí Gonfaus i Casadesús: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Fou conduit a > Fou conduït a
m Corregit: encara ve fer > encara va fer
Línia 5:
En una acció sostinguda per apoderar-se d'unes cases en les afores d'[[Amer]], el llavors comandant i després general isabelí [[Marcelino Oràa|Oràa]], es féu fort en aquestes amb un grup de soldats, que, després de resistir tres dies i esgotades les municions, trobant-se ferits la majoria, menysprearen encara les intimidacions de capitulació que els hi feien els carlins menats per Gonfaus. Aquests assaltaren llavors les cases, i s'apoderaren del comandant Oràa, al qual anaven afusellar, quan Gonfaus li estrenyé la mà i el deixa lliure, en premi a l'heroisme demostrat.
 
Continuà Gonfaus les operacions cobrint-se de gloria per les seves gestes, fins veure's envoltat per les columnes dels generals [[Pascual Echagüe|Echagüe]], [[Rios]], [[Santiago Ruiz]], [[Lafont]] i [[Hore]], en combinació amb la del general de la Concha. Malgrat de tant enconada persecució encara veva fer presonera la guarnició de [[Granollers]], i guanyà les accions de [[Mieres]] i [[Rupit]]. Per fi, el general Hore el derrotà i el féu presoner, sent conduït a Girona, on un [[Consell de Guerra]] el condemnà a ésser afusellat.
El [[10 d'abril]] de [[1849]] ja es trobava amb els ulls embenats davant el pilot que devia passar-lo per les armes, quan arribà el general Oràa amb l'indult que havia sol·licitat de la reina, en record de la gràcia que de Gonfaus havia assolit. Fou conduït a [[Barcelona]], on el general de la Concha l'ompli d'atencions.