Tractat d'Utrecht: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 62.43.87.199 (discussió) a l'última versió de Langtoolbot |
|||
Línia 81:
No obstant això, la lluita encara seguí entre [[França]] i el [[Sacre Imperi Romà]]. El tractat de pau entre ambdós es signa a [[Rastatt]] el [[març]] de 1714. Les fronteres entre ambdós tornen a les posicions d’abans de la guerra, amb l’excepció de la ciutat de [[Landau in der Pfalz]] (en el [[Palatinat|Palatinat Renà]]), que queda en mans franceses. Aquest tractat se sòl incloure també dins la sèrie de tractats d’Utrecht.
El gran beneficiat d’aquest conjunt de tractats fou la [[Gran Bretanya]] que, a més dels seus guanys territorials, obtingué el «[[Asiento|dret d'assentament]]» i el «[[Vaixell permès|navili amb permís]]» que li permeteren rompre el monopoli comercial de la Corona de Castella amb les seves colònies. Però per sobre de tot, havia contingut les ambicions territorials i dinàstiques de [[Lluís XIV de França|Lluís XIV]], i França passà per greus dificultats econòmiques causades pels grans costs de la guerra. L'equilibri de poder terrestre a Europa quedà, doncs, assegurat, mentre que en el mar, Gran Bretanya comença a amenaçar el control castellà en el Mediterrani amb Menorca i
Pels tractats d'Utrecht, la Corona de Castella va perdre, a més de [[Gibraltar]] i [[Menorca]] que passaren a mans britàniques, [[Sicília]], que passà a la [[Casa de Savoia]] i [[Sardenya]] a Àustria (ambdós territoris formaven part de la [[Corona d'Aragó]] des de feia gairebé 5 segles) a més de Flandes, i la resta de territoris europeus de la [[Monarquia Hispànica|Corona de Castella]].<ref>Joaquim Escrig, ''[http://books.google.cat/books?id=-L_Iq0T7m5AC&pg=PA154&dq=tractat+d%27utrecht&hl=ca&ei=33eoTJrBOsSAOurN4N4M&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CDUQ6AEwAzgK#v=onepage&q=tractat%20d%27utrecht&f=false Cronologies històriques valencianes de Jaume I als nostres dies]'', p.154</ref>
| |||