Bisbe (Església Catòlica): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: on pugi ser > on pugui ser
m Corregit: apostòlica]]". Des de que al 1896 > apostòlica]]". D'ençà que el 1896
Línia 107:
== Successió apostòlica i d'altres esglésies ==
{{principal|Successió apostòlica}}
L'Església Catòlica sempre ha ensenyat que els bisbes descendeixen d'una línia contínua de bisbes des dels temps dels [[apòstol]]s, que és coneguda com a "[[successió apostòlica]]". Des deD'ençà que alel 1896 el Papa [[Lleó XIII]] promulgà la butlla ''[[Apostolicae Curae]]'', l'Església Catòlica no ha reconegut els ordes [[anglicanisme|anglicans]] com a vàlids, a causa dels canvis en els ritus d'ordenació que van tenir lloc durant el segle XVI, així com per les divergències en la interpretació de la teologia per l'episcopat i l'Eucaristia. A més, la situació es complicà quan els bisbes catòlics, els ordes dels quals eren plenament reconeguts per Roma, van actuar com a co-consagradors a les consagracions episcopals anglicanes.
 
L'Església Catòlica reconeix, com a [[vàlides però il·lícites]], les ordenacions fetes per grups catòlics dissidents, com l'[[Església Catòlica Antiga]] de la [[Unió d'Utrecht]] i [[Església Catòlica Nacional Polonesa]], mentre que els que van rebre l'ordenació són homes batejats i un ritu de consagració vàlida que expressen les funcions pròpies episcopals i l'estat sacramental d'un bisbe. La Santa Seu també reconeix la validesa de les ordenacions de l'[[Església Ortodoxa]], l'[[Església Catòlica Antiga]], les [[Antigues esglésies orientals]] i els [[Església Assíria Oriental|assiris nestorians]]. Pel que fa a les Esglésies d'Orient, el [[Concili Vaticà II]] va declarar: