Califa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: sí féu ús > sí que féu ús |
m Corregit: per la supervivència > per a la supervivència |
||
Línia 48:
== Història==
La imatge del califa creat pels poetes cortesans i els tractadistes de dret públic de l'època abbàssida és la que ha perdurat, pràcticament incanviable. Es considerà el califat com una institució necessària per a la supervivència de l'Islam i al califa com impecable, infal·lible i mantingut dintre de la Llei per la força coercitiva moral d'aquesta. I naixerien els abusos. Només algun esperit fort medieval, com [[Ibn Khaldun]], sotjà la falsedat de la tal doctrina, que en el segle XX posà de manifest l'erudit egipci [[Alí Abd-al-Raziq]] ([[1925]]), el qual en un moment de crisi per a tots valors tradicionals de l'Islam, el de la supressió del califat per la [[República Turca]], feu observar que ni en el temps dels immediats successors de Mahoma el càrrec en qüestió havia significat el que els integristes pretenien.
Llur estudi, exhaustiu, assenyalà que Mahoma reuní en si, ensems, dues qualitats distintes: la de profeta i la de sobirà. La primera era intransmissible i morí amb ell. I el primer califa ho deixà ben assentat en adoptar el títol de "lloctinent", que això és el que indica la veu àrab en qüestió (i per això el califa del Protectorat espanyol del Marroc tenia com a origen de llur autoritat la que li havia delegat el seu sobirà, el sultà del Marroc, amb residència a [[Rabat]]). El que resultà clar és que si el primer sobirà [[Abu-Bakr as-Siddiq]] s'anomenava lloctinent del lloctinent de l'Enviat de Déu i com aquests títols, conforme anessin corrent els segles, amenaçarien de fer-se interminables, s'optà per tirar endavant i donar a tots llurs successors el mateix títol que havia ostentat Abu-Bakr.
| |||