Viquipèdia

Els jocs de la fam: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 22:
| seguit de = [[En flames]]
}}
'''''Els jocs de la fam''''' (títol original en anglès, '''''The Hunger Games''''') és una [[novel·la]] de [[ciència-ficció]] juvenil, escrita per l'autora estatunidenca [[Suzanne Collins]]. La protagonista de setze anys, [[Katniss Everdeen]], viu en el país [[apocalipsi|postapocalíptic]] i [[Distopia|distòpic]] de Panem ([[Amèrica del Nord]]), on el Capitoli, una metròpoli molt avançada, ha pres el poder de la nació després de diversos desastres devastadors. En el llibre, els Jocs de la Fam són un esdeveniment anual televisat pel Capitoli on un nen i una nena (tributs) d'entre dotze i divuit anys de cada un dels dotze districtes són seleccionats a l'atzar perquè s'enfrontin els uns contra els altres en un joc de supervivència, on estan obligats a matar-se fins que només en quedi un, per recordar els dies foscosfoscs en què els districtes es van revoltar.
 
Diferents crítics i autors van rebre l'obra amb comentaris positius. La novel·la va guanyar diversos premis, incloent-hi la California Young Reader Medal, i va ser nomenada com a un dels millors llibres de l'any per ''[[Publishers Weekly]]''. Pel contingut d{{'}}''Els jocs de la fam'', Suzanne Collins es va basar en la [[mitologia grega]], les lluites de [[gladiador]]s romans i la [[telerealitat]] contemporània.
 
''Els jocs de la fam'' va ser originalment publicat en tapa dura el 14 de setembre de 2008 per l'editorial [[Scholastic Corporation|Scholastic]], amb una coberta dissenyada per l'artista estatunidenc [[Tim O'Brien]].<ref group="n.">La coberta dissenyada per [[Tim O'Brien]] està formada per un muntagarlaire daurat —un ocell fictici d{{'}}''Els jocs de la fam'' nascut per l'encreuament de garlaires, ocells modificats genèticament que tenen l'habilitat de memoritzar converses humanes senceres, i femelles de munta— amb una fletxa gravada en un cercle. És una representació del fermall usat per la Katniss al terreny de joc, que li va donar la filla de l'alcalde del Districte 12, Madge Undersee. La imatge correspon a la descripció que es dóna en la novel·la, a excepció de la fletxa: «És com si algú hagués esculpit un petit ocell daurat i li hagués posat un anell al volant. L'ocell està enganxat a l'anell per la punta de les ales».</ref><ref name="book">{{Ref-llibre|títol=Els jocs de la fam |cognom=Collins |nom=Suzanne |enllaçautor=Suzanne Collins |any=2009 |editorial=Edicions 62 |isbn=0-439-02348-3 |pàgina=p. 50}}</ref><ref>{{Ref-web|nom=Sabrina Rojas|cognom=Weiss|url=http://hollywoodcrush.mtv.com/2010/02/11/mockingjay-were-judging-hunger-games-book-three-by-its-cover/|títol='Mockingjay': We're Judging 'Hunger Games' Book Three By Its Cover|editor=Hollywood Crush|data=11 febrer 2010|llengua=anglès}}</ref> Des de llavors s'ha publicat en edició de butxaca i també com a [[audiollibre]] i [[llibre electrònic]]. Després d'una tirada inicial de 200.000 exemplars, se'n portaven venudes 800.000 còpies el febrer de 2010. Des de la seva publicació, ''Els jocs de la fam'' ha estat traduït a 26 llengües, i els drets de publicació s'han venut a 38 països. Armand Carabén Van Der Meer s'ocupà de la traducció al català, publicada el 2009 pel [[Grup 62]]. La novel·la és la primera de la [[Trilogia d'Els jocs de la fam|trilogia d{{'}}''Els jocs de la fam'']], seguida per ''[[En flames]]'' (2009) i ''[[L'ocell de la revolta]]'' (2010). El 2012 es va estrenar [[Els jocs de la fam (pel·lícula)|una adaptació cinematogràfica]], dirigida per [[Gary Ross]] i coescrita i coproduïda per la mateixa Collins.
Línia 30:
== Argument ==
[[Fitxer:Panem Map Fan-made New.png|thumb|Recreació de Panem, la nació imaginària d{{'}}''Els jocs de la fam'', sobre el mapa d'[[Amèrica del Nord]].]]
''Els jocs de la fam'' es desenvolupa en un país anomenat Panem,; en realitat, és una civilització postapocalíptica situada en el que abans era [[Amèrica del Nord]].{{sfn|DDAA|2012|p=20}} El territori consta del Capitoli, la capital del país, i de tretze estats, anomenats districtes, que estan sota el seu control. Prop de cent anys abans de l'inici de la història, el Districte 13 va iniciar una [[rebel·lió]] contra el Capitoli, que va causar la pèrdua de moltes vides i la destrucció total del districte. Com a càstig per evitar altres futurs aixecaments, el Capitoli va crear un esdeveniment anomenat «Els Jocs de la Fam», on anualment els dotze districtes que queden han d'enviar dos tributs, un noi i una noia amb edats compreses entre els dotze i divuit anys, perquè lluitin a mort a l'arena fins a només quedar-ne un, mentre tot Panem els observa per televisió.
 
La història és narrada en primera persona des de la perspectiva de la [[Katniss Everdeen]], una adolescent de setze anys que viu al Districte 12, el més pobre de tots i el destinat a l'activitat minera. Té una germana menor, la Primrose Everdeen, que acaba de complir dotze anys i per tant entra per primer cop en el sorteig com a potencial tribut per als setanta-quatrens jocs.<ref name=ch13>{{ref-web|url=http://www.sparknotes.com/lit/the-hunger-games/section1.rhtml|consulta=31 gener 2014|títol=Chapters 1–3, The Hunger Games|editor=SparkNotes|llengua=anglès}}</ref> El dia en què s'escullen els tributs, el «dia de collita», la Prim és escollida com a tribut femení del Districte 12. No obstant això, l'actitud protectora de la Katniss cap a la seva germana provoca que ella s'ofereixi com a tribut voluntàriament per salvar la vida de la Prim. En [[Peeta Mellark]], qui havia estat company de classe de la Katniss en la infància, és elegit com a tribut masculí, de manera que tots dos es dirigeixen al Capitoli per a la seva preparació.<ref name="Alderson2011">{{ref-llibre|cognom=Alderson|nom=Martha|títol=The Plot Whisperer: Secrets of Story Structure Any Writer Can Master|url=http://books.google.com/books?id=i2SV9rJJWvwC&pg=PT211|any=2011|editorial=Adams Media|isbn=1-4405-2847-0|pàgines=p. 211}}</ref>
Línia 37:
 
[[Fitxer:The Cave - Hunger Games fanart - Cor-Sa.jpg|thumb|Il·lustració de Katniss Everdeen i Peeta Mellark durant Els Jocs de la Fam.]]
Després d'alguns dies d'entrenament, els tributs han de protagonitzar un espectacle per als Vigilants del Capitoli amb l'objectiu de rebre una puntuació de l'u al dotze per orientar els patrocinadors sobre les seves potencialitats. En la seva presentació, la Katniss llança una fletxa a una poma situada a la boca d'un porc de l'àrea restringida dels Vigilants, fet que els deixa atònits. Si bé atempta contra la vida dels membres del Capitoli, la Katniss rep una puntuació gairebé perfecta d'onze, la més alta obtinguda dels vint tributs d'aquest any. L'endemà, tots són transportats a l'arena del joc, que en aquesta edició és un gran bosc amb un riu que el travessa pel mig. L'esdeveniment s'inicia amb tots els tributs al voltant d'un centre d'armament anomenat Cornucòpia, una estructura daurada amb forma de banya on hi han deixat tot tipus d'armes, incloent-hi un arc i una fletxa, la principal habilitat de la Katniss. Ella, seguint els consells de Haymitch, la deixa de banda i agafa, en canvi, la primera motxilla que veu, i ràpidament s'endinsa al bosc per buscar aigua i menjar. Tanmateix, és descoberta per un grup de tributs que havien format una aliança. Abans que l'atrapin, escala un arbre per refugiar-se i hi passa la nit. Mentre els altres tributs dormen a la part inferior de l'arbre esperant que baixi, la Katniss nota que la Rue, el tribut femení del Districte 11, comença a fer-li senyals perquè talli una branca de l'arbre que té un niu de vespes.<ref name=ch1315>{{ref-web|url=http://www.sparknotes.com/lit/the-hunger-games/section5.rhtml|consulta=31 gener 2014|títol=Chapters 13–15, The Hunger Games|editor=SparkNotes|llengua=anglès}}</ref> Caesar informa el públic que són en realitat batedores, un grup de vespes genèticament modificades amb un verí mortal. En caure el niu, les vespes espanten el grup i maten la Glimmer, el tribut femení del Districte 1 que posseeix l'arc que tant anhela la Katniss. El roba i decideix fugir. No obstant això, rep una dosi de verí prou forta per deixar-la inconscient.<ref name="Blasdel2012">{{ref-llibre|cognom=Blasdel|nom=Janelle|títol=CliffsNotes on Collins' The Hunger Games|url=http://books.google.com/books?id=qV4cjflIRSoC&pg=PA13|any=2012|editorial=Houghton Mifflin Harcourt|isbn=0-544-18212-X|pàgines=p. 13}}</ref>
 
Mentre la Katniss està adormida, la Rue la cuida. Ambdues decideixen aleshores formar una aliança i ideen un pla per destruir les provisions dels tributs que perseguien la Katniss. El pla funciona, però la Rue és capturada durant una escapada i un noi l'assassina clavant-li una llança al pit. La Katniss intenta salvar-la disparant una fletxa al noi, però ja és massa tard. La Katniss acompanya la Rue fins que mor cantant-li una cançó i posteriorment li fa un llit de flors al voltant per demostrar el seu respecte, acció que fa enfurismar el Capitoli. Per tranquil·litzar el públic commogut i enfurismat per la mort de la Rue, el Capitoli canvia de sobte les regles del joc: hi podrà haver dos guanyadors, però només si tots dos pertanyen al mateix districte.
 
Ràpidament, la Katniss comença a buscar en Peeta, qui jeu ferit al riu i mira de guarir-lo, fingint més amor del que sent per atreure les simpaties de l'audiència i rebre ajudes. Aquestes no són suficients per a la ferida de la cama, li cal una medicina especial. El Capitoli aprofita l'ocasió per convidar als sis tributs restants a la Cornucòpia. Atès que tots necessiten alguna cosa amb urgència, es veuen en la necessitat d'enfrontar-se amb els altres tributs per aconseguir-ho. Allà la Clove, el tribut femení del Districte 2, viu una batalla contra la Katniss, on gairebé guanya. No obstant això, apareix en Thresh, el tribut masculí del Districte 11, i mata la Clove creient que va ser ella qui va assassinar a la Rue, la seva companya de districte.<ref name="Egan2012">{{ref-llibre|cognom=Egan|nom=Kate|títol=The World of the Hunger Games|url=http://books.google.com/books?id=Mug4uI3ZGo8C&pg=PT134|any=2012|editorial=Scholastic|isbn=978-0-545-45237-3|pàgines=p. 134}}</ref> Com que la Katniss i la Rue van formar una aliança, en Tresh li perdona la vida i escapa.
 
Amb la mort successiva de diversos tributs, només queden amb vida la Katniss, en Peeta i en Cato, el tribut masculí del Districte 2 que ha tingut el control dels jocs des de l'inici. Com que ningú vol arriscar-se a un combat obert, el Capitoli el provoca forçant-los a anar a la Cornucòpia per fugir de les mutacions de llops amb l'ADN dels tributs caiguts. Comença el combat final, en el qual en Cato acaba perdent i sent devorat pels llops. En un acte de misericòrdia, la Katniss li dispara a en Cato una fletxa al cap per acabar amb el seu dolor i que mori ràpidament.<ref name="Blasdel20121">{{ref-llibre|cognom=Blasdel|nom=Janelle|títol=CliffsNotes on Collins' The Hunger Games|url=http://books.google.com/books?id=qV4cjflIRSoC&pg=PA13|any=2012|editorial=Houghton Mifflin Harcourt|isbn=0-544-18212-X|pàgines=p. 25}}</ref>
Línia 47:
Sembla que només falta l'anunci de la victòria, però el Capitoli revoca la regla que dues persones podien guanyar si pertanyien al mateix districte, i obliguen la Katniss i en Peeta a lluitar entre si. Si bé en Peeta cedeix perquè la Katniss l'assassini, ella s'hi nega i treu unes baies verinoses perquè tots dos cometin un doble suïcidi i així no hi hagi cap vencedor, un fet insòlit que trencaria els Jocs. El Capitoli reacciona amb urgència proclamant-los guanyadors i els retira de l'arena.
 
En sortir, Haymitch adverteix a la Katniss que s'ha convertit en una amenaça per al Capitoli per haver-los deixat en evidència davant tot Panem. Després, en Peeta s'assabenta que en realitat la Katniss no l'estima i només va estar fingint el seu amor per aconseguir patrocinadors. El llibre acaba amb tots dos tornant al Districte 12 i retrobant-se amb les seves famílies.<ref name=ch2527>{{ref-web|url=http://www.sparknotes.com/lit/the-hunger-games/section9.rhtml|consulta=31 gener 2014|títol=Chapters 25–27, The Hunger Games|editor=SparkNotes|llengua=anglès}}</ref>
 
== Personatges ==
Línia 53:
===Personatges principals===
[[Fitxer:Sand Sculpture at Weston super Mare of The Hunger Games by Marielle Heessels 2.jpg|thumb|Escultura de sorra de [[Katniss Everdeen]] a [[Comtat de Somerset (Anglaterra)|Somerset]] ([[Anglaterra]].)]]
* '''[[Katniss Everdeen]], la noia en flames''': és la protagonista de la trilogia. Té setze anys a l'inici del primer llibre, i es presenta com serena, independent i ferotge. Té els cabells llargs i foscosfoscs en forma de trena, la pell de color [[verd oliva]] i ulls grisos.<ref>{{ref-web|url=http://www.thehungergames.co.uk/who_will_you_support|consulta=31 gener 2014|títol=Who Will You Support|editor=The Hunger Games, Scholastic|llengua=anglès}}</ref> Viu amb la seva mare i la Primrose, la seva germana petita, en el Districte 12, un districte basat en la mineria del carbó i un dels més pobres de Panem. Com que en el Districte 12 el menjar és escàs, la Katniss caça il·legalment per alimentar la seva família i per complementar els seus escassos ingressos. El seu pare va morir en una explosió a la mina quan era petita, i la seva mare va caure en una profunda depressió. Al llarg de la seva vida, es converteix en sòcia de caça i gran amiga d'en Gale Hawthorne, del mateix Districte i de qui el seu pare també va morir en el mateix accident miner.<ref name=sacr>{{ref-publicació|cognom=Tan|nom=Susan Shau Ming|títol=Burn with Us: Sacrificing Childhood in The Hunger Games|publicació=The Lion and the Unicorn|data=2013|pàgines=54–73|volum=37|exemplar=1|doi=10.1353/uni.2013.0002|url=http://muse.jhu.edu/journals/lion_and_the_unicorn/v037/37.1.tan01.pdf}}</ref>
* '''Peeta Mellark''': és el tribut masculí del Districte 12 als Jocs de la Fam.<ref name=sacr /> La seva família treballa al forn; mentre que el seu pare és un home una mica trist però solidari, la seva mare és una dona dura i de mal caràcter. Amb setze anys, en Peeta és d'alçada mitjana i fornit i té els cabells rossos i ulls blaus. Se'l considera noble, amable i carismàtic, cosa que l'ajuda durant els Jocs. Se li dóna bé la lluita lliure i camuflar-se com un [[camaleó]]. Li encanta pintar, però només als glacejats dels pastissos, ja que no té prou diners per comprar pintures ni tela. En una entrevista declara que està perdudament enamorat de la Katniss. La seva relació amb Katniss creix al llarg de la història.
* '''Gale Hawthorne''': és un noi de 18 anys que viu al Districte 12. És descrit per la Katniss com a alt, prim, musculós, de pell color d'oliva i ulls grisos, i crida l'atenció de les noies del districte. És el millor amic de la Katniss i, igual que ella, ha actuat de cap de la seva família (mare i tres germans) després de la mort del seu pare. És bo parant trampes, a més de ser ràpid i silenciós. En els boscosboscs, juntjuntament amb la Katniss, discuteixen sobre temes polítics prohibits referents al Capitoli.
* '''Prim, o Primrose Everdeen''': té dotze anys i és petita, tendra i dolça. És la germana menor de Katniss. Viu amb Katniss i la seva mare. És bona recol·lectora i ajuda la seva mare atenent els seus pacients. Estima la seva família, el seu gat i la seva cabra.
* '''En Haymitch Abernathy''': té quaranta anys. La majoria dels dies està borratxo o amb ressaca. És un dels dos guanyadors del districte 12 als Jocs de la Fam (l'únic que queda viu). Peeta i Katniss especulen que va guanyar gràcies a la seva intel·ligència. Assessorarà els nois durant els jocs.
Línia 62:
=== Personatge secundaris ===
* '''Cinna''': té entre uns 20 i 30 anys. Té els ulls verds i el cabell curt i fosc, amb els llavis color daurat metàl·lic. És l'estilista de la Katniss, un càrrec molt rellevant, ja que, depenent de com la presenti, la Katniss tindrà més patrocinadors un cop a l'arena.
* '''L'Effie Trinket:''' té entre uns trenta i quaranta anys i és la persona encarregada de fer de pont entre el districte 12 i el Capitoli. Porta perruques de diferents colors i sol portar talons alts i vestit. Li agrada anar bastant formal. És obstinada i optimista. Tot i així, es deleix perquè l'enviïn a un districte millor.
* '''Madge:''' té setze anys i és prima, amb la pell blanca i cabells llargs, rossos i rinxolats. És la filla de l'alcalde, i això li dóna uns certs privilegis. És la gran amiga de la Katniss.
* '''Rue:''' té 12 anys i té la pell bruna, cabells foscosfoscs i espessosespesos, té uns grans ulls castanys i és menuda. És elegida com a tribut del districte 11 junt amb en Tresh. Un cop a l'arena, la Katniss i la Rue es fan aliades fins a la seva mort, que evidencia públicament la crueltat del Capitoli.
 
== Temes ==
[[Fitxer:Suzanne Collins David Shankbone 2010.jpg|thumb|L'autora d{{'}}''Els jocs de la fam'' [[Suzanne Collins]], el 2010]]
Els jocs de què parla el títol són un concurs de supervivència on els jugadors lluiten tots contra tots. La guerra, així, es mostra amb tota la seva cruesa, amb la disjuntiva de [[matar]] o [[morir]], ja que aquestes són les regles dels jocs. S'hi ha vist influència de la biografia de l'autora, de família militar,<ref>{{ref-web| cognom=Sparknotes| url=http://www.sparknotes.com/lit/the-hunger-games/context.html|consulta=10 novembre 2013|títol=The Hunger Games at Sparknotes.com}}</ref> en aquest plantejament. De fet, els jocs són una conseqüència d'una guerra anterior, una imposició dels vencedors als rebels. La Katniss, però, s'acaba enfrontant al model, no només amb la seva aliança i amistat amb la Rue, sinó forçant el canvi final de les regles que permetrà sobreviure una parella.
 
En aquest cas, la guerra s'insereix en un programa televisat, dins la [[telerealitat]], on justament els espectadors aplaudeixen l'espectacularitat, fins i tot si això significa la mort de menors. La crítica a aquest tipus de programació plana sobre tot el llibre. La Katniss aprèn a fingir i provocar situacions dramàtiques per augmentar l'audiència i la simpatia dels espectadors cap a ella, fet que pot derivar en ajudes suplementàries per sobreviure. També juga amb l'aspecte físic per aconseguir patrocinadors, millorat pels vestits especials de disseny que prepara el seu estilista.
 
Lligat a l'anterior tema, apareix una forta crítica social, ja que és el públic del districte més ric qui gaudeix del concurs, mentre els altres envien els seus fills o «tributs» a morir.<ref name=sacr /> De fet, les diferències es donen fins i tot entre aquests darrers, perquè els que vénen de districtes més rics han pogut menjar millor i tenen un entrenament adequat, mentre que d'els altres són enviats sense cap possibilitat (aparent) de triomf. Fins i tot la mateixa elecció de qui anirà a competir depèn de la riquesa, donat que els més pobres poden «vendre» el seu nom més vegades, com li succeeix a la mateixa Katniss.<ref>{{ref-publicació|cognom=Simmons|nom=Amber M.|títol=Class on Fire: Using the Hunger Games Trilogy to Encourage Social Action|publicació=Journal of Adolescent & Adult Literacy|data=setembre 2012|pàgines=22–34|volum=56|exemplar=1|doi=10.1002/JAAL.00099}}</ref>
 
L'[[amor]] adolescent apareix al llibre en forma de triangle, elformat queper la Katniss forma amb, en Gale i en Peeta, sense que la noia acabi de decidir-se en cap moment per admetre amor envers cap dels dos nois: el primer és el seu company de caça, gairebé part de la família, i pel segon mai no pot tenir sentiments purs perquè ha d'exagerar el romanticisme per a les càmeres. Aquesta relació complexa es desenvoluparà en els altres llibres de la trilogia. En canvi, Peeta apareix des del principi com l'arquetip de l'etern enamorat. L'amor fingit o real als Jocs acaba suposant un desafiament a les normes del sistema,<ref>{{ref-llibre|cognom=Wilson|nom=edited by Leah|títol=The girl who was on fire your favorite authors on Suzanne Collins' Hunger games trilogy|lloc=Dallas, Tex.|editorial=BenBella Books|any=2013|isbn=1935618369}}</ref> un tema recurrent en les novel·les juvenils [[Distopia|distòpiques]] (com ''[[Delirium]]'').
 
La [[política]] té un paper destacat en la història, com és propi de les distopies. El govern del Capitoli és dictatorial i l'especialització econòmica de cada districte evoca l'[[economia planificada]] pròpia del [[comunisme]]. La revolta que es va gestant és una subtrama que corre en paral·lel als jocs<ref>{{ref-web|cognom=Scholastic|url=http://www.scholastic.com/content/collateral_resources/pdf/h/HungerGamesTrilogyDiscussionGuide.pdf|consulta=15 novembre 2013|títol=Guia als Jocs de la Fam}}</ref> i es personalitza en els avox (literalment «sense veu» en llatí<ref>{{ref-llibre|cognom=Frankel|nom=Valerie Estelle|títol=Katniss the Cattail : an unauthorized guide to names and symbols in Suzanne Collins' The hunger games|editorial=LitCrit Press|any=2012|isbn=146996824X|edició=1a ed.}}</ref> perquè els han tallat la llengua), aquells qui ja ho han intentat però han fracassat. Els jugadors fan referència al passat quan evoquen el que han après a escola, els desastres fruit del [[canvi climàtic]] o els antics jocs que recorden per haver vist a la televisió.
 
La [[família]] és el que mou la Katniss. Ella ha d'assumir el paper del seu pare quan aquest mor en un accident a la mina i el seu únic objectiu és fer que la seva mare i la seva germana estiguin bé (per això s'ofereix per substituir-la quan la rifa recau en la Prim). De fet, el seu nom prové d'una planta nodridora, la ''[[sagittaria]]''.<ref>{{ref-web|cognom=Baird Hardy|nom=Elizabeth|url=http://www.hogwartsprofessor.com/professor-spout-goes-to-district-12-some-hunger-games-plant-thoughts|consulta=15 novembre 2013|títol="Professor Sprout Goes to District 12 and the Arena: Some ‘Hunger Games’ Plant and Berry Thought".|obra=The Hogwarts Professor}}</ref> La solidaritat cap als altres, tant veïns com jugadors febles, és una extensió d'aquest rol de proveïdora que té a casa seva (i que és el que l'uneix al Gale en un primer instant). Ella això no ho jutja com una virtut sinó com una feblesa: sentir afecte cap als altres la pot fer vulnerable als Jocs,; per això amaga els seus sentiments o intenta distanciar-se del Peeta abans de començar el simulacre de flirteig (no vol sentir-se propera a algú a qui potser haurà de matar).
 
Un darrer tema destacable és el conegut refrany que les aparences enganyen. No solament la història d'amor entre els protagonistes té un punt de ficció (actuen amb l'esperança d'aconseguir patrocinadors), sinó que el que primer era un desavantatge (venir d'una zona pobra) pot tenir punts positius, en haver ensenyat als tributs com aconseguir menjar a la natura. Igualment el Haymitch, qui en aparença no té habilitat per ajudar els joves i sembla indiferent a la seva sort, s'acaba revelant com un mentor molt útil, més enllà d'una carcassa d'alcohòlic.
Línia 98:
Segons la mateixa autora, una de les fonts és la història del [[Minotaure]], on el monstre exigeix tributs en forma de víctimes joves. Aquest pagament per apaivagar la fúria es repeteix en diverses llegendes, com [[llegenda de Sant Jordi|la de Sant Jordi]], on sovint la bèstia demana la mort de donzelles a canvi de respectar la ciutat. La inspiració per a les lluites entre els joves prové de la lluita de [[gladiador]]s a Roma. El fet d'anomenar Panem al país és una altra al·lusió a aquests jocs (per la cèlebre frase ''[[panem et circenses]]''). Una altra referència clàssica és la [[Cornucòpia]] on comencen els Jocs, un lloc on els concursants troben recursos en abundància si els agafen abans que la resta.
 
La sensació de pèrdua que Collins va desenvolupar quan el seu pare va ser destinat a la [[guerra de Vietnam]] també va influir en la història, amb la mort del pare de la Katniss quan ella tenia onze anys, cinc abans de l'inici de la història.<ref name="Margolis">{{ref-web|cognom=Margolis|nom=Rick|títol=A Killer Story: An Interview with Suzanne Collins, Author of 'The Hunger Games'|url=http://www.slj.com/2008/09/authors-illustrators/a-killer-story-an-interview-with-suzanne-collins-author-of-the-hunger-games/|editor=[[School Library Journal]]|data=1 de setembre 2008|llengua=anglès}}</ref> Collins va declarar que les morts dels personatges joves i altres «passatges foscosfoscs» van ser les escenes de l'obra més difícils d'escriure, tot i que acceptava que eren necessaris per a la història.<ref name="difficult">{{ref-web|url=http://www.scholastic.com/thehungergames/videos/the-most-difficult-part.htm|títol=The Most Difficult Part|format=Vídeo|editor=Scholastic|llengua=anglès}}</ref> L'autora explica que els trossos on Katniss reflexiona sobre els moments més feliços del seu passat van ser els més agradables d'escriure.<ref name="difficult" />
 
S'han parlat de similituds amb altres relats, com «The Lottery», de Shirley Jackson, on anualment se celebra un sorteig per matar un vilatà i assegurar la prosperitat de la resta.<ref>{{ref-web|cognom=DDAA|url=http://global.britannica.com/EBchecked/topic/298866/Shirley-Jackson|consulta=15 novembre 2013|títol=Shirley Jackson|obra=Britannica On-Line}}</ref> També s'han assenyalat semblances amb ''[[Battle Royale]]'' (1999), de [[Koushun Takami]].
Línia 107:
=== Crítica ===
[[Fitxer:Tumblr 002.JPG|thumb|Signatura de [[Suzanne Collins]] al llibre]]
''Els jocs de la fam'' va rebre elogis de la crítica. [[John Green]] a ''The New York Times'' va afirmar que la novel·la està «plantejada brillantment i amb un ritme perfecte», i que «la considerable força de la novel·la prové de la construcció del món convincent i detallada que fa Collins i la seva memorable heroïna complexa i fascinant». No obstant això, també va assenyalar que, si bé és al·legòricament ric, el llibre de vegades no aprofita el potencial al·legòric que la trama pot oferir i que l'escriptura «descriu l'acció i poc més».<ref name="NYT">{{Ref-publicació| nom=John |cognom=Green | títol=Scary New World | url=http://www.nytimes.com/2008/11/09/books/review/Green-t.html | publicació=The New York Times | data=7 novembre 2008 |llengua=anglès}}</ref> La crítica de la revista ''[[Time (revista)|Time]]'' també va ser positiva i va afirmar que «és un llibre esgarrifós, sagnant i completament horroritzant», amb lloances al que va qualificar de qualitat «hipnòtica» de la violència.<ref>{{Ref-publicació|nom=Lev|cognom=Grossman|url=http://content.time.com/time/magazine/article/0,9171,1919156-2,00.html|títol=Review: The Hunger Games by Suzanne Collins|publicació= [[Time (revista)|Time]] |data=7 setembre 2009|llengua=anglès}}</ref> [[Stephen King]] a ''Entertainment Weekly'' va comparar-lo amb els «videojocs de disparar tot el que es mou al vestíbul d'un habitatge de vuit pisos; saps que no és real, però segueixes connectat de totes maneres». Malgrat això, va afirmar que hi ha «senyals de la galvana de l'autora que els nens acceptaran més fàcilment que els adults» i que el triangle amorós és estàndard per al gènere. Globalment, li va atorgar al llibre la qualificació B.<ref name="King">{{Ref-publicació|cognom=King|nom=Stephen|títol=Book Review: The Hunger Games|url=http://www.ew.com/ew/article/0,,20223443,00.html|publicació=[[Entertainment Weekly]]|data=8 setembre 2008|consulta=26 febrer 2010}}</ref> Elizabeth Bird, de ''School Library Journal,'' va definir el llibre com a «emocionant, commovedor, reflexiu i impressionant successivament» i el va nomenar un dels millors delde 2008.<ref>{{Ref-publicació| nom=Elizabeth|cognom= Bird | títol=Review of the Day: The Hunger Games by Suzanne Collins | url=http://blogs.slj.com/afuse8production/2008/06/28/review-of-the-day-the-hunger-games-by-suzanne-collins/ | publicació=School Library Journal | data=28 juny 2008 | consulta=11 desembre 2013|arxiuurl=http://replay.waybackmachine.org/20090203035353/http://www.schoollibraryjournal.com/blog/1790000379/post/90029009.html|arxiudata=3 febrer 2009}}</ref> ''Booklist'', per la seva banda, també el va valorar positivament i va elogiar la violència i l'amor dels personatges del llibre.<ref>{{Ref-publicació| nom=Francisca|cognom= Goldsmith | títol=The Hunger Games | url=http://www.booklistonline.com/The-Hunger-Games-Suzanne-Collins/pid=2739783 | publicació=[[Booklist]] | data=1 de setembre de 2008 | consulta=29 de desembre de 2008|llengua=anglès}}</ref> ''Kirkus Reviews'' va elogiar l'acció i la creació de l'univers de l'obra, però va assenyalar que la «fluixa correcció d'estil de la primera impressió distraurà alsels lectors acurats —una veritable llàstima».<ref>{{Ref-publicació|títol=The Hunger Games: Editor Review|url=http://www.kirkusreviews.com/book-reviews/suzanne-collins/the-hunger-games/|publicació=Kirkus Reviews |consulta=1 setembre 2012 |llengua=anglès}}</ref> [[Rick Riordan]], autor de ''[[Percy Jackson & the Olympians]]'', va trobar que era el «més semblant a una novel·la d'aventura perfecta» que havia llegit.<ref>{{Ref-web|url=http://www.becomegorgeous.com/entertainment/movies_and_tv/the_hunger_games_movie_to_be_released_in_2012-3673.html|títol=Home&nbsp;– Suzanne Collins|cognom=Riordan|nom=Rick|consulta=23 abril 2012|llengua=anglès}}</ref> [[Stephenie Meyer]], escriptora de la saga ''[[Crepuscle (saga)|Crepuscle]]'' va comentar al seu web: «Vaig quedar tan obsessionada amb aquest llibre... ''Els jocs de la fam'' és increïble».<ref>{{Ref-web|nom=Stephanie|cognom=Meyer|url=http://www.stepheniemeyer.com/|títol= 17 setembre 2008|editor=The Official Website of Stephanie Meyer|data=17 setembre 2008|consulta=25 febrer 2012|arxiuurl=http://web.archive.org/web/20081026033055/http://www.stepheniemeyer.com/|arxiudata=26 octubre 2008}}</ref> El suplement ''Cultura(s)'' de ''[[La Vanguardia]]'' va descriure ''Els jocs de la fam'' com a una «altra distopia que mostra la poca o nulanul·la confiança que tenen els joves en la capacitat dels seus majors».<ref>{{ref-publicació|cognom=Gómez Melenchón|nom=Isabel|títol=Novelas para el desconcierto|publicació=Cultura(s) La Vanguardia|data=3 juny 2009|pàgines=pp. 6-7|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2009/06/03/pagina-6/78095326/pdf.html}}</ref>
 
[[Fitxer:The hunger games.svg|thumb|esquerra|Logotip d{{'}}''Els jocs de la fam'']]
La novel·la ha estat criticada per les seves similituds amb ''[[Battle Royale]]'' (1999), de [[Koushun Takami]]. Collins va declarar: «Mai havia sentit parlar d'aquest llibre ni de l'autor fins que es va presentar el meu llibre. En aquest moment, se'm van esmentar [les similituds], i li vaig preguntar al meu editor si l'hauria de llegir. Em va dir: "No, no vull aquesta història al teu cap. Continua amb el que estàs fent"». Susan Dominus, de ''[[The New York Times]],'' va opinar que «els paral·lelismes són suficientment sorprenents com perquè el treball de Collins hagi estat atacat salvatgement a la [[blogosfera]] com una estafa descarada», però va sostenir que «hi ha prou fonts possibles per a la línia argumental amb les quals els dos autors podrien haver col·lidit en la mateixa configuració bàsica de forma independent».<ref>{{Ref-publicació|url=http://www.nytimes.com/2011/04/10/magazine/mag-10collins-t.html?pagewanted=all|cognom=Dominus |nom=Susan|títol=Suzanne Collins's War Stories for Kids|data=8 abril 2011|publicació=The New York Times|consulta=14 novembre 2011|llengua=anglès}}</ref> [[Stephen King|King]] va assenyalar que els ''[[badland|badlands]]'' de programes de [[telerealitat]] eren similars a ''Battle Royale'', així com la seva pròpia novel·la ''[[The Running Man (novel·la)|The Running Man]]'' i ''[[The Long Walk]]''.<ref name="King" /> Eric Eisenberg va escriure que ''Els jocs de la fam'' «no era una còpia [de ''Battle Royale''], sinó simplement un ús diferent d'una idea semblant» i va mencionar diverses diferències tant en l'argument com en la temàtica.<ref>{{Ref-web|url=http://www.cinemablend.com/new/5-Reasons-Hunger-Games-Isn-t-Battle-Royale-30063.html|títol=5 Reasons The Hunger Games Isn't Battle Royale|data=20 març 2012|cognom=Eisenberg|nom=Eric|web=Cinemablend.com|consulta=23 març 2012|llengua=anglès}}</ref> Robert Nishimura va escriure que «''Els jocs de la fam'' compta amb un bagatge cultural totalment diferent... Collins només ha connectat amb la consciència col·lectiva creativa, a partir d'idees que ja s'han desenvolupat moltes vegades, a més de la seva referència intencionada a la mitologia grega».<ref>{{Ref-web|url=http://blogs.indiewire.com/pressplay/video-three-reasons-battle-royale-a-hunger-games-for-grownups|data=20 març 2012|títol=Battle Royale, a Hunger Games for Grownups|cognom=Nishimura|nom=Robert|editor=Indiewire|consulta=23 març 2012|llengua=anglès}}</ref> La novel·la també ha estat motiu de controvèrsia amb els pares;<ref>{{Ref-publicació|nom=Lauren|cognom=Barak|url=http://www.slj.com/2010/10/censorship/new-hampshire-parent-challenges-the-hunger-games/|títol=New Hampshire Parent Challenges 'The Hunger Games'|publicació=[[School Library Journal]]|data=19 octubre 2010|consulta=13 març 2012|llengua=anglès}}</ref> es va classificar en cinquè lloc en la llista de l'American Library Association dels llibres restringits amb més freqüència el 2010, amb comentaris pel «grup d'edat inadequat» i la «violència».<ref>{{Ref-web | url=http://www.ala.org/bbooks/frequentlychallengedbooks/top10#2010 | títol=Top ten most frequently challenged books of 2010 | editor=[[American Library Association]] | consulta=11 desembre 2013|llengua=anglès}}</ref>
 
''Els jocs de la fam'' va ser nomenat un dels millors llibres de 2008 per ''[[Publishers Weekly]]'',<ref>{{Ref-web | títol=PW's Best Books of the Year | url=http://www.publishersweekly.com/pw/print/20081103/11419-pw-s-best-books-of-the-year.html | editor=Publishers Weekly | data=3 novembre 2008 | llengua=anglès}}</ref> i llibre infantil notable de 2008 per ''[[The New York Times]]''.<ref>{{Ref-publicació| títol=Notable Children's Books of 2008 | url=http://www.nytimes.com/2008/12/07/books/review/KidsNotable-t.html | publicació=The New York Times | data=28 novembre 2008 | llengua=anglès}}</ref> La novel·la va ser la guanyadora del [[Premi Golden Duck]] de 2009 en la categoria de ficció juvenil.<ref>{{Ref-web|url=http://www.goldenduck.org/winners.html|arxiuurl=http://web.archive.org/web/20110726123157/http://www.goldenduck.org/winners.html|arxiudata=26 juliol 2011|títol=Golden Duck Past Winners|editor=GoldenDuckAwards.com|data=27 novembre 2010|llengua=anglès}}</ref> ''Els jocs de la fam'' va ser també el guanyador del Cybil Winner 2008 de llibres de ciència-ficció i fantasia, juntament amb ''[[El llibre del cementiri]]''.<ref>{{Ref-web|url=http://www.cybils.com/2009/02/2009-cybils-winners.html|títol=Cybils: The 2008 Cybils Winners|data=14 febrer 2009|editor=Cybils.com|consulta=13 juliol 2010|llengua=anglès}}</ref> També va ser un dels millors llibres de 2008 per ''School Library Journal''<ref>{{Ref-publicació|url=https://web.archive.org/web/20130116054406/http://www.schoollibraryjournal.com/article/CA6617203.html|títol=School Library Journal's Best Books 2008|data=1 desembre 2008|publicació=School Library Journal|consulta=11 desembre 2010}}</ref> i va formar part de l'«Editors' Choice» de 2008 de ''Booklist''.<ref>{{Ref-publicació|url=http://www.booklistonline.com/ProductInfo.aspx?pid=3245317|títol=Booklist Editors' Choice: Books for Youth, 2008|data=1 gener 2009|publicació=[[Booklist]]|consulta=2 setembre 2012|llengua=anglès}}</ref> El 2011 el llibre va guanyar la California Young Reader Medal.<ref>{{Ref-web |url=http://www.californiayoungreadermedal.org/winners.htm |títol=Winners |editor=California Young Reader Medal |consulta=21 maig 2011|llengua=anglès}}</ref> L'edició de l'any següent de la revista de Scholastic ''Parent and Child'' va posicionar ''Els jocs de la fam'' com al 33è millor llibre infantil i juvenil, amb el premi al final més emocionant.<ref>{{Ref-web|url=http://www.scholastic.com/100books/|títol=100 Greatest Books for Kids|editor=Scholastic|consulta=19 febrer 2012|llengua=anglès}}</ref><ref>{{Ref-publicació|nom=Stephan|cognom=Lee|url=http://shelf-life.ew.com/2012/02/15/100-great-books-for-kids-charlottes-web/|títol='Charlotte's Web' tops list of '100 great books for kids'|publicació=Entertainment Weekly|data=15 febrer 2012|consulta=19 febrer 2012|llengua=anglès}}</ref>
Línia 128:
El març de 2009 Lions Gate Entertainment va signar un acord per la coproducció cinematogràfica d{{'}}''Els jocs de la fam'' amb la productora Color Force, pertanyent a [[Nina Jacobson]], que havia adquirit els drets de distribució de la novel·la a tot el món unes setmanes abans.<ref name="Lionsgate">{{Ref-publicació| títol=Lionsgate picks up 'Hunger Games' | url=http://www.reuters.com/article/2009/03/18/us-hunger-idUSTRE52H0LK20090318| publicació=[[The Hollywood Reporter]] | data=17 mar 2009| consulta=4 setembre 2012 | nom=Jay A. |cognom=Fernandez |nom2=Borys |cognom2=Kit|llengua=anglès}}</ref><ref name="Hungry">{{Ref-publicació|url=http://www.publishersweekly.com/pw/by-topic/new-titles/adult-announcements/article/8359-hungry-the-latest-on-e2-80-98the-hunger-games-e2-80-99-.html |títol=Hungry? The Latest on 'The Hunger Games' |consulta=4 setembre 2012 |nom=John A. |cognom=Sellers |data=12 març 2009 |publicació=[[Publishers Weekly]]|llengua=anglès}}</ref> L'estudi, que no havia obtingut beneficis des de feia cinc anys, va paralitzar els pressupostos d'altres produccions i va vendre actius per assegurar un pressupost de 88 milions de dòlars per a la pel·lícula.<ref name="dailybeast">{{Ref-web|url=http://www.newsweek.com/lions-gate-has-hit-hunger-games-can-it-turn-profit-63989|títol=Lions Gate Has a Hit with 'Hunger Games.' Can It Turn a Profit?|data=2 abril 2012|consulta=4 setembre 2012|editor=The Daily Beast}}</ref><ref name="reuters-howlgwon">{{Ref-web|url=http://www.reuters.com/article/2012/03/23/lionsgate-hungergames-idUSL1E8QL2G320120323|data=23 març 2012|consulta=4 setembre 2012|editor=Reuters|títol=How Lions Gate won 'Hunger Games'}}</ref> El representant de Collins, Jason Dravis, va explicar que «[Lionsgate] va fer que ens truqués tothom menys el conserge» per assegurar-se el contracte.<ref name="reuters-howlgwon"/> Per tal que la pel·lícula obtingués una qualificació PG-13 (autoritzada a majors de 13 anys) per part de la MPAA,<ref>{{Ref-web|cognom=Hopkinson|nom=Deborah|títol=A riveting return to the world of 'The Hunger Games'|url=http://bookpage.com/interview/a-riveting-return-to-the-world-of-%E2%80%98the-hunger-games%E2%80%99|editor=BookPage|data=setembre 2009|consulta=30 juny 2010|llengua=anglès}}</ref> la mateixa Collins va adaptar l'argument de la novel·la per al cinema,<ref name="Lionsgate" /> en col·laboració amb el guionista Billy Ray i el director Gary Ross.<ref>{{Ref-publicació|url=http://www.publishersweekly.com/pw/by-topic/childrens/childrens-book-news/article/44062-marketing-mockingjay-.html|títol=Marketing 'Mockingjay'|nom=Karen|cognom= Springen|data=5 agost 2010|publicació= [[Publishers Weekly]] |consulta=4 setembre 2012}}</ref><ref name="latimes-bowsout">{{Ref-publicació| url=http://articles.latimes.com/2012/apr/12/business/la-fi-0412-ct-hunger-games-20120412|títol=''Hunger Games'' director Gary Ross bows out of sequel|publicació=Los Angeles Times|data=12 abril 2012|consulta=4 setembre 2012|llengua=anglès}}</ref> El guió segueix sent molt fidel a la novel·la original<ref name="wga">{{Ref-publicació|url=http://www.wga.org/content/default.aspx?id=4831|títol=''The Hunger Games''<nowiki/>' Gary Ross|publicació=[[Writers Guild of America]]|data=23 març 2012|consulta=4 setembre 2012}}</ref> i Ross va afirmar que «l'única manera que la pel·lícula fos realment reeixida era ser totalment subjectiu» en la seva presentació dels fets, destacant la utilització del [[Present (gramàtica)|present]] en [[Primera persona (narrativa)|primera persona]] de la novel·la de Collins.<ref name="nyt-qanda">{{Ref-publicació|url=http://artsbeat.blogs.nytimes.com/2012/03/30/gary-ross-answers-reader-questions-about-the-hunger-games/|títol=Gary Ross answers reader questions about 'The Hunger Games'|publicació=The New York Times|nom=Mekado|cognom=Murphy|data=30 març 2012|consulta=4 setembre 2012|llengua=anglès}}</ref>
 
L'actriu [[Jennifer Lawrence]], que aleshores tenia 22 anys, va ser escollida per interpretar el paper de [[Katniss Everdeen]].<ref>{{Ref-publicació| url=http://www.thewrap.com/movies/column-post/jennifer-lawrence-gets-lead-role-hunger-games-25482 | títol=Jennifer Lawrence Gets Lead Role in 'The Hunger Games' | nom=Joshua |cognom=L. Weinstein | data=16 març 2011 | consulta=4 setembre 2012 | publicació=The Wrap|llengua=anglès}}</ref> Encara que Lawrence era sis anys més gran que el personatge de la novel·la quan va començar el rodatge,<ref>{{Ref-publicació|nom=Keith|cognom=Staskiewicz|url=http://popwatch.ew.com/2011/03/17/jennifer-lawrence-too-old-katniss-hunger-games/|títol='Hunger Games': Is Jennifer Lawrence the Katniss of your dreams?|publicació=Entertainment Weekly|data=17 mar 2011|consulta=4 setembre 2012|llengua=anglès}}</ref> Collins creia que el paper exigia una «certa maduresa i poder», motiu pel qual preferia que l'actriu fos més gran.<ref>{{Ref-publicació|nom=Karen|cognom=Valby|url=http://insidemovies.ew.com/2011/03/17/hunger-games-gary-ross-jennifer-lawrence/|títol='Hunger Games' director Gary Ross talks about 'the easiest casting decision of my life' |publicació=Entertainment Weekly|data=17 març 2011|consulta=4 setembre 2012|llengua=anglès}}</ref> L'autora va afegir que Lawrence era l'«única que realment representava el personatge que vaig escriure en el llibre» i que tenia «totes les qualitats essencials que calien per exercir de Katniss».<ref>{{Ref-publicació|nom=Darren|cognom=Franich|url=http://insidemovies.ew.com/2011/03/21/hunger-games-suzanne-collins-jennifer-lawrence/|títol='Hunger Games': Suzanne Collins talks Jennifer Lawrence as Katniss |publicació=Entertainment Weekly|data=21 mar 2011|consulta=4 setembre 2012|llengua=anglès}}</ref> Lawrence, que era fan dels llibres, va trigar tres dies per acceptar el paper, inicialment sobrepassada per la grandària de la producció.<ref name=HReporter2.7.12>{{Ref-publicació|url=http://www.hollywoodreporter.com/news/hunger-games-jennifer-lawrence-josh-hutcherson-liam-hemsworth-gary-ross-twilight-285957|títol= 9 Untold Secrets of the High Stakes 'Hunger Games' | data = 1 febrer 2012 | publicació= [[The Hollywood Reporter]] |consulta=7 febrer 2012}}</ref><ref name="brand-new">{{Ref-publicació|nom=Steven|cognom=Galloway|url=http://www.hollywoodreporter.com/news/hunger-games-jennifer-lawrence-katniss-286282|títol=Jennifer Lawrence: A Brand-New Superstar|publicació=The Hollywood Reporter|data=1 febrer 2012|consulta=4 setembre 2012}}</ref> Més tard, [[Josh Hutcherson]] i [[Liam Hemsworth]] es van afegir al repartiment com a Peeta i Gale, respectivament.<ref>{{Ref-publicació| url=http://www.thewrap.com/movies/column-post/jennifer-lawrence-gets-lead-role-hunger-games-25482 | títol=Exclusive: Jennifer Lawrence Gets Lead Role in 'The Hunger Games' | cognom=Weinstein |nom=Joshua L.| data=16 març 2011 | consulta=17 març 2011 | publicació=The Wrap|llengua=anglès}}</ref><ref>{{Ref-publicació|nom=Nicole|cognom=Sperling|url=http://latimesblogs.latimes.com/movies/2011/04/the-hunger-games-josh-hutcherson-and-liam-hemsworth-complete-the-love-triangle.html|títol='The Hunger Games': Josh Hutcherson and Liam Hemsworth complete the love triangle|publicació=The Los Angeles Times|data=4 abril 2011|consulta=25 febrer 2012|llengua=anglès}}</ref> La producció va començar a finals de la primavera delde 2011<ref name="exclusive">{{Ref-publicació|nom=Karen|cognom=Valby|url=http://insidemovies.ew.com/2011/01/06/hunger-games-exclusive-gary-ross/|títol='Hunger Games' exclusive: Why Gary Ross got the coveted job, and who suggested Megan Fox for the lead role|publicació= Entertainment Weekly |data=6 gener 2011|consulta=8 gener 2011|llengua=anglès}}</ref> i la pel·lícula es va estrenar el 23 de març de 2012.<ref>{{Ref-web|nom=Karen|cognom=Valby|url=http://insidemovies.ew.com/2011/01/25/hunger-games-release-date/|títol='The Hunger Games' gets release date|publicació= Entertainment Weekly |data=25 gener 2011|consulta=25 gener 2011|llengua=anglès}}</ref> El primer cap de setmana d'estrena la pel·lícula va assolir un rècord de 152,5 milions de [[dòlar dels Estats Units|dòlars]] a Amèrica del Nord.<ref>{{Ref-publicació|url= http://www.nytimes.com/2012/03/26/movies/hunger-games-breaks-box-office-records.html |títol=Hunger Games Ticket Sales Set Record |cognom=Barnes |nom=Brook|data=25 març 2012 |publicació=New York Times|consulta=25 març 2012|llengua=anglès}}</ref> ''[[The Hunger Games: Catching Fire]]'', basada en la segona novel·la de la trilogia, es va estrenar el 22 de novembre de l'any següent.<ref>{{Ref-web |url= http://www.ifc.com/fix/2011/11/hunger-games-catching-fire-sequel-writers |títol="The Hunger Games" sequel eyes a new screenwriter, director Gary Ross will return |cognom=Schwartz |nom=Terri|data=17 novembre 2011 |editor=IFC News |consulta=2 desembre 2011|llengua=anglès}}</ref>
 
==Notes i referències==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Els_jocs_de_la_fam»