Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359): diferència entre les revisions

Les '''Corts Catalanes''' celebrades entre [[1358]] i [[1359]], sota el regnat de [[Pere III el Cerimoniós]], varen ser freqüents coincidint amb la coneguda com a [[guerra dels dos Peres]] contra [[Corona de Castella|Castella]]. Tingueren com a escenari: [[Barcelona]], [[Vilafranca del Penedès]] i [[Cervera]].

D'aquest període, la convocatoriaconvocatòria més significativa és la de [[Cervera]] en [[1359]]. El rei demanà una aportació econòmica a la guerra molt més important que altres cops, motiu pel qual va haver de cedir més facultats a les Corts, i aquestes donaren un pas decisiu per a la creació de la [[GeneralitatDiputació del General de Catalunya]].

{{cita|La Cort reunida a Cervera el 1359 nomèna els següents diputats:

:Braç eclesiàstic: [[Berenguer de Cruïlles]], bisbe de Girona, Pere Arnau de Parestortes, prior de Catalunya de l'Orde de l'Hospital, [[Romeu Sescomes]], paborde de Tarragona, i Arnau de Busquets, doctor en decrets i canonge de Barcelona.

:Braç Militar: [[Bernat de Cabrera]], comte d'Osona, cavaller; Hug de Cardona, vescompte de Cardona, donzell; [[Ponç d'Alta-riba|Ponç d'Altarriba]], cavaller, i Ramon de Peguera, doncell.

::Braç Reial: Romeu de Busquets, ciutadà de Barcelona; Pere de Muntanyana, ciutadà de Lleida; Arnau de Messina de la vila de Cervera, i Valentí Sapera, de Vilafranca del Penedès.}}

Es produí la reglamentació de les funcions dels diputats com a encarregats de les Corts de recollir les aportacions concedides pels tres [[braç]]os al rei, actuant de forma independent del monarca. La delegació era tal, que les seves decisions tenien el mateix valor que les adoptades per les Corts, competència fonamental per a prendre decisions ràpides en un context bèl·lic continuat. Amb tot, no hi pensaven a crear una institució permanent, com ho demostra el fet que s'ordenés cremar els comptes i escriptures una vegada acabada la seva tasca. La configuració com institució permanent no es produí fins a les [[Corts de Montsó (1362-1363)]].

Aquesta regulació es concretà en la designació per les Corts de dotze diputats amb atribucions ja executives en màteria fiscal i uns "[[oïdors de comptes]]" que controlarien l'administració sota l'autoritat de qui ha estat considerat el primer [[President de la Generalitat de Catalunya|President de la Generalitat]], [[Berenguer de Cruïlles]], [[bisbe de Girona]] ([[1359]]).