Antropologia de la religió: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
m Corregit: un ritus en > un ritu en
Línia 43:
== Enfocaments conceptual i funcionalista (què és i per què) ==
 
Les interpretacions clàssiques del que és religió fan èmfasi en els conceptes essencials-visions essencialistes-del fenomen religiós: el diví o sagrat, el misteri, la força vital, el Tao, el raja, etc. Totes aquestes definicions o interpretacions del fet religiós descansen en dos conceptes generals acceptats pels representants d'aquest enfocament substantivada: les creences i els rituals. És a dir, que els fets religiosos que pateixen d'algun d'aquests dos elements no s'haurien d'incloure en la categoria de fenomen religiós. Un sistema de creences sense una estructura ritual no és pròpiament un fenomen religiós. I, així mateix, una acció ritualitzada que no va dirigida a algun tipus d'entitat suprahumà no és un ritusritu en el sentit religiós. Per exemple: fumar, les diferents formes de protocol, els costums socials, algunes pràctiques i tècniques ioguis. És possible parlar d'una sacralitat sense Déu com s'ha interpretat el budisme?.<ref> Helmut Von Glasenapp: El budisme, una religió sense déu, Barcelona 1974) </ref> Estarien algunes pràctiques budistes en el límit del concepte de religió?
 
Per tot això, cal delimitar el terme religió per no acabar incloent en aquesta categoria els fenòmens psicològics, màgics o actuacions terapèutiques. Seria un error epistemològic considerar l'acupuntura, el tai-txi, el Logos grec o el Ser parmenidi com conceptes religiosos encara que coincideixin seus atributs amb alguns dels assignats al déu cristià, o al Dalai Lama com el Fill de Déu cristià, oa la Ilíada i l'Odissea com llibres sagrats tot i el seu alt contingut religiós, oa alguns filòsofs grecs com a creadors de sectes religioses.