Proteïna: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Revertides les edicions de 83.58.127.254 (discussió) a l'última versió de Panotxa
Línia 1:
[[Fitxer:Myoglobin.png|thumb|Representació tridimensional de la [[mioglobina]], que mostra colorejades les [[hèlix alfa]]. L'estructura d'aquesta proteïna va ser la primera que [[Max Perutz]] i [[Sir John Cowdery Kendrew]] van resoldre per [[cristal·lografia de raigs X]] l'any [[1958]], fet pel qual van rebre el [[Premi Nobel de Química]] de l'any 1962.]]
Les '''proteïnes''', també denominades '''polipèptids''', són [[compost orgànic|compostos orgànics]] fets d'[[aminoàcids]] arranjats en una cadena lineal oscarufona i units per [[enllaç peptídic|enllaços peptídics]] entre els grups [[carboxil]] i [[amino]] de [[residu (química)|residus]] adjacents. La seqüència d'aminoàcids d'una proteïna és definida per la [[seqüència d'ADN|seqüència]] d'un [[gen]], que està codificada al [[codi genètic]].<ref>Ridley, M. (2006). ''Genome''. Nova York, NY: Harper Perennial. ISBN 0-06-019497-9</ref> En general, el codi genètic especifica vint aminoàcids estàndard, però en alguns organismes el codi genètic pot incloure la [[selenocisteïna]] i – en certs [[arqueobacteris]] – [[pirrolisina]]. Poc després o fins i tot durant la síntesi, els residus d'una proteïna sovint són modificats químicament per la [[modificació posttraduccional]], que altera les propietats físiques i químiques, el plegament, l'estabilitat, l'activitat i, en última instància, la funció de les proteïnes. Les proteïnes també poden col·laborar per complir una funció determinada, i sovint s'associen per formar [[complex proteic|complexos]] estables.<ref>{{ref-llibre|cognom= LesMaton proteïnesA., fanHopkins moltesJ., funcionsMcLaughlin C. W., laJohnson mésS., importantWarner ésM. laQ., accióLaHart metabólicaD., tambéWright transportenJ. oxigenD.|títol=Human iBiology anticossosand Health|editorial=Prentice Hall|data=1993| lloc=Englewood Cliffs, aNew laJersey, vegadaUSA|isbn que= contenen0-13-981176-1|oclc insulina.= 32308337}}</ref>
 
Com altres [[macromolècula|macromolècules]] biològiques com els [[polisacàrid]]s i els [[àcids nucleics]], les proteïnes són parts essencials dels organismes i participen en la pràctica totalitat dels processos [[cel·lular]]s. Moltes proteïnes són [[enzims]] que [[catàlisi|catalitzen]] reaccions bioquímiques i són essencials pel [[metabolisme]]. Les proteïnes també tenen funcions estructurals o mecàniques, com l'[[actina]] i la [[miosina]] dels músculs o les proteïnes del [[citosquelet]], que formen una carcassa que manté la forma de la cèl·lula. Altres proteïnes són importants en la [[senyalització cel·lular]], la [[resposta immunitària]], l'[[adherència cel·lular]] i el [[cicle cel·lular]]. Les proteïnes també són necessàries en la dieta dels [[animals]], car no poden sintetitzar tots els aminoàcids que necessiten i han d'obtenir [[aminoàcid essencial|aminoàcids essencials]] del menjar. Mitjançant el procés de la [[digestió]], els animals descomponen les proteïnes que han ingerit en aminoàcids lliures que posteriorment són utilitzats en el metabolisme.