|
|-
|}
La '''90a edició del [[Tour de França]]''' es va disputar entre el [[5 de juliol|5]] i el [[27 de juliol]] de [[2003]], amb un recorregut total de 3.427,5 km<ref>{{citar ref-web |url=http://www.letour.fr/2009/TDF/COURSE/docs/histo2009_06.pdf |títol=LES STATISTIQUES |format=pdf |consulta=27 de juliol de 2011 |obra= |editor=letour.fr |data= |llengua=francès }}</ref> repartits en 20 etapes i un pròleg.
En aquesta edició, es va celebrar el centenari de la cursa, que va tenir la seva primera edició l'any 1903 i, per commemorar aquest fet, es va fer un recorregut similar al de la primera edició, sense sortir de França i començant i acabant a [[París]].<ref name="recorregut mundo deportivo">{{cita ref-notícia |nom=Javier |cognoms=de Dalmases |coautors= |títol=Un Tour como los de antes |url=http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/2002/10/24/pagina-40/510258/pdf.html?search=Tour |format=pdf |obra= |editorial=El Mundo Deportivo |data=24 d’octubre de 2002|dataaccés=27 de juliol de 2011 }}</ref> El recorregut tenia sis finals d’etapa idèntics als del [[Tour de França de 1903]] amb finals a [[Lió]], [[Marsella]], [[Tolosa de Llenguadoc|Tolosa]], [[Bordeus]], [[Nantes]] i París.<ref name="recorregut mundo deportivo"/> A més, es va crear un premi especial: la classificació del centenari, que li va ser concedit a [[Stuart O'Grady]].<ref>{{citar ref-web |url=http://autobus.cyclingnews.com/road/2003/tour03/?id=news/jul03/jul28news |títol=O'Grady takes Centenaire classification |consulta=27 de juliol de 2011 |obra= |editor=cyclingnews.com |data=28 de juliol de 2003 |llengua=anglès }}</ref> Per calcular aquesta classificació, es sumava la posició final de l’etapa del ciclista en cadascuna de les sis etapes amb final a la mateixa població que el 1903 i guanyava el premi el corredor amb la puntuació més baixa.
Dels 198 participants, el favorit tornava a ser [[Lance Armstrong]], que buscava aconseguir el seu cinquè Tour consecutiu. Entre els seus adversaris, el més perillós semblava ser el basc [[Joseba Beloki]], qui duia tres anys consecutius fent podi. També destacaven entre els favorits l'alemany [[Jan Ullrich]], que tornava a la competició després d'uns mesos de suspensió; [[Tyler Hamilton]], excompany d'equip de Lance Armstrong; i [[Iban Mayo]], que venia de fer un bon paper a la [[Dauphiné Libéré]]. Tot i que al final Armstrong va acabar guanyant la cursa, aquest va ser estadísticament i també en paraules d’Armstrong,<ref>{{citar ref-web |url=http://autobus.cyclingnews.com/road/2004/tour04/?id=features/interviews/lance_armstrong1904 |títol=Armstrong on top of his game, having fun |format=|consulta=27 de juliol de 2011 |obra= |editor=cyclingnews.com |data=24 de juliol de 2004 |llengua=anglès }}</ref> el pitjor Tour dels set que va guanyar al llarg de la seva carrera.
El Tour de França de 2003 només va comptar amb la presència d'un ciclista català, [[Joan Antoni Flecha]], que debutava en la ronda francesa i va aconseguir un triomf d'etapa després d'un atac a falta de 14 km per la meta en l'onzena etapa entre [[Narbona]] i [[Tolosa de Llenguadoc|Tolosa]].<ref name="etapa14">{{citar ref-web |url=http://autobus.cyclingnews.com/road/2003/tour03/?id=results/stage11 |títol=Gaucho Flecha gets stage win in Toulouse |nom=Tim |cognom=Maloney |consulta=27 de juliol de 2011 |obra= |editor=cyclingnews.com |data=21 de juliol de 2003 |llengua=anglès }}</ref>
== Recorregut ==
El [[24 d'octubre]] de [[2002]], [[Jean-Marie LeBlanc]], director general del Tour de França, va anunciar el recorregut oficial de l'edició de 2003 en la que es celebraria el centenari d’aquesta competició. Com ja s'havia anunciat prèviament, el recorregut intentaria seguir el realitzat en la primera edició, que va constar de sis etapes amb finals a Lió, Marsella, Tolosa, Bordeus, Nantes i París, i per això el Tour de 2003 també visitaria aquestes ciutats on cadascuna tindria el seu final d'etapa.<ref name="recorregut mundo deportivo"/><ref name="Ruta1">{{citar ref-web |url= http://autobus.cyclingnews.com/road/2003/tour03/|títol= The route for the Centenary - "a traditional Tour", says Armstrong |consulta=27 de juliol de 2011 |obra= |editor=www.cyclingnews.com|data= |llengua=anglès }}</ref> En aquesta edició hi hauria un pròleg i 20 etapes, de les quals 10 serien planes, 7 de muntanya, 2 contrarellotges individuals, 1 contrarellotge per equips i tindria dues jornades de descans.<ref>{{citar ref-web |url=http://www.elpais.com/especial/ciclismo/tour-de-francia/2003/recorrido.html |títol= Recorrido|consulta=27 de juliol de 2011 |obra= |editor=elpais.com|data= |llengua=castellà }}</ref> Cap etapa començaria o acabaria fora de França, tot i que en la 14a etapa s'entraria breument a Espanya.<ref name="Ruta BBC">{{cita ref-notícia |nom= |cognoms= |coautors= |títol=Armstrong's Tour hopes boosted |url= http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/other_sports/cycling/2357093.stm |obra= |editorial=BBC Sports |data=24 d'octubre de 2002 |dataaccés=27 de juliol de 2011 |idiomallengua=anglès }}</ref> La ruta a més, comptaria amb la majoria dels cims mítics de la ronda gal·la, com el [[Tourmalet]], l'[[Coll d'Izoard|Izoard]], el [[Galibier]], el [[Peyeresourde]] o l'[[Aup d'Uès]].<ref name="Ruta2">{{citar ref-web |url=http://www.dailypeloton.com/displayarticle.asp?pk=2153 |títol=TOUR DE FRANCE 2003 - THE ROUTE |consulta=27 de juliol de 2011 |nom=Fabio |cognom= |obra= |editor= www.dailypeloton.com |data=24 d'octubre de 2002 |llengua=anglès }}</ref><ref name="recorregut mundo deportivo2">{{cita ref-notícia |nom=Javier |cognoms=de Dalmases |coautors= |títol=Ciclismo |url=http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/2002/10/24/pagina-49/512087/pdf.html?search=Tour |format=pdf |obra= |editorial=El Mundo Deportivo |data=25 d’octubre de 2002|dataaccés=27 de juliol de 2011 }}</ref>
La ruta començaria per primer cop des de 1963 a la capital francesa, amb un pròleg de 6,5 km amb final a l'[[Stade de France]].<ref name="Ruta2"/> L'endemà, els ciclistes sortirien des del davant del restaurant ''Reveil Matin'', al poble de [[Montgeron]], el punt de sortida de la primera edició.<ref name="Ruta BBC"/> Però abans es faria una sortida neutralitzada entre l'Stade de France i el restaurant ''Reveil Matin'' pels carrers de [[París]], i la sortida oficial de l'etapa es faria a les 13:16, la mateixa hora a la que es va sortir el 1903.<ref name="Ruta1"/> Després aniria cap a l’est amb dues etapes planes,<ref name="Ruta1"/> i en la 4a etapa hi hauria una contrarellotge per equips que començaria a marcar diferències entre els principals favorits.<ref name="Ruta3">{{citar ref-web |url=http://www.dailypeloton.com/displayarticle.asp?pk=2156 |títol= MannyS'ays': Tour de France 2003! |consulta=27 de juliol de 2011 |nom=Manny |cognom=Samaniego |obra= |editor= www.dailypeloton.com |data=24 d'octubre de 2002 |llengua=anglès }}</ref> Després en dues etapes el Tour aniria cap al sud passant per [[Troyes]] i [[Nevers]] i en la 6a etapa s'arribaria a [[Lió]], la segona de les sis ciutats visitades el 1903.<ref name="Ruta1"/> D'aquesta manera s'arribaria als [[Alps]], on es veurien les primeres etapes de muntanya. Als Alps s'hi disputarien tres etapes de muntanya on els favorits es diferenciarien de la resta de participants. Després hi hauria una altra etapa plana que aniria de [[Gap]] fins a [[Marsella]], que seria la tercera ciutat per on passaria el Tour de les visitades el 1903.<ref name="Ruta1"/> L'endemà, 16 de juliol, hi hauria el primer dels dos dies de descans d'aquesta edició, on els ciclistes aprofitarien per viatjar a la ciutat on s'iniciaria la següent etapa, [[Narbona]].<ref name="Ruta1"/> L'11a etapa duria els ciclistes a la quarta de les sis ciutats històriques, [[Tolosa de Llenguadoc|Tolosa]], en una etapa plana de 160km.<ref name="Ruta1"/> L'endemà hi hauria la primera contrarellotge individual de 47km. Els propers tres dies hi hauria tres etapes de muntanya als [[Pirineus]], on es veuria una batalla entre els favorits per guanyar el màxim de temps possible respecte als rivals. Després de les tres etapes de muntanya, hi hauria un dia de descans al 22 de juliol i l'endemà una altra etapa als Pirineus amb cinc ascensions a ports de muntanya.<ref name="Ruta1"/> La següent etapa seria plana i portaria el Tour a [[Bordeus]],<ref name="Ruta1"/> la cinquena ciutat de l’edició de 1903 i l’endemà hi hauria una altra etapa plana. Finalment, a la penúltima etapa es disputaria una contrarellotge individual d’on hauria de sortir el guanyador del Tour 2003. Aquesta contrarellotge seria de 49km<ref name="recorregut mundo deportivo2"/> i finalitzaria a [[Nantes]], l’última de les sis ciutats per on va passar el Tour l’any 1903.<ref name="Ruta1"/> L’última etapa començaria a [[Ville-d'Avray]], la població on va finalitzar el Tour en la seva primera edició, i acabaria amb l’arribada ja tradicional als [[Avinguda dels Camps Elisis|Camps Elisis]] de París.<ref name="Ruta1"/>
=== Opinions respecte al recorregut ===
Tan bon punt es va conèixer el recorregut que seguiria el Tour de França de 2003, es van recollir les primeres declaracions de diferents ciclistes i personalitats relacionades amb el Tour opinant sobre aquest.
El director del Tour, Jean-Marie LeBlanc, va declarar que no li semblava que [[Lance Armstrong]] tingués motius per queixar-se sobre el traçat del Tour<ref name="Ruta BBC"/> i va dir:«Té la possibilitat d'imposar la seva superioritat, si és que n'hi ha alguna de superioritat.»<ref name="Ruta BBC"/> Lance Armstrong va dir sobre el recorregut:«Per mi aquesta cursa sempre és el mateix, dos contrarellotges individuals, una per equips, els Alps, els Pirineus i l'arribada a París.»,<ref name="Declaracions BBC">{{cita ref-notícia |nom= |cognoms= |coautors= |títol=Armstrong regrets Ventoux absence |url=http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/other_sports/cycling/2360441.stm|obra= |editorial=BBC Sports |data=25 d'octubre de 2002 |dataaccés=27 de juliol de 2011 |idiomallengua=anglès }}</ref> i es va queixar del fet que en l'edició del centenari no es pugés el [[Mont Ventoux]].<ref name="Declaracions BBC"/> El francès [[Richard Virenque]] va dir:«Hi ha alguna cosa per tothom... pels esprínters, pels escaladors, pels rodadors i pels qui ataquen.»<ref name="Declaracions1">{{citar ref-web |url=http://autobus.cyclingnews.com/road/2003/tour03/?id=reactions |títol=Quotes from the presentation |consulta=27 de juliol de 2011 |obra= |editor=cyclingnews.com |data=25 d'octubre de 2002 |llengua=anglès }}</ref>
Els pentacampions del Tour també van opinar de com veien la propera edició. [[Bernard Hinault]] deia:«Són els corredors, no el recorregut el que ha fet del Tour una cursa tan gran. Crec que l'any que ve serà força igualat, i això pot ajudar Armstrong a igualar el rècord de victòries.»<ref name="Declaracions2">{{citar ref-web |url=http://www.dailypeloton.com/displayarticle.asp?pk=2161|títol=Tour de France Presentation: Reactions Round-up |consulta=27 de juliol de 2011 |obra= |editor=dailypeloton.com |data=24 d'octubre de 2002 |llengua=anglès }}</ref> [[Eddy Merckx]] opinava:«Crec que Armstrong pot guanyar un altre cop. Mentre sigui a la línia de sortida, no tindrà cap problema en contrarestar els atacs dels seus rivals.»<ref name="Declaracions2"/> D'altra banda, [[Miguel Indurain]] deia:«És una ruta interessant, apropiada per un ciclista complet.»<ref name="Declaracions2"/> i també opinava:«Crec que hi haurà un bon equilibri entre la muntanya i les contrarellotges. Els Pirineus sembla que seran durs.»<ref name="Declaracions1"/>
Altres guanyadors d'edicions anteriors del Tour també van aportar la seva opinió sobre la cursa del 2003. El tres vegades campió del Tour, [[Greg LeMond]] deia:«Crec que la ruta és equilibrada, però sempre ho ha estat. Sigui quina sigui la ruta, sempre és el ciclista més fort qui guanya.»<ref name="Declaracions2"/> El danès [[Bjarne Riis]], guanyador del [[Tour de França de 1996|Tour de 1996]] i també director d’equip del [[Team CSC]] va dir:«Només hi haurà dos finals durs a la muntanya. I, en moltes etapes, els cims més complicats estan situats lluny de la meta. Per tant, crec que les contrarellotges seran molt importants pel resultat final de la cursa.»<ref name="Declaracions1"/> El campió del [[Tour de França 1988|Tour de 1988]], [[Pedro Delgado Robledo|Pedro Delgado]], opinava:«És un Tour de França molt equilibrat i certament el gran favorit serà un ciclista fort en les contrarellotges. Aquest no és un Tour pels millors escaladors, així que el favorit número 1 és Lance Armstrong i també [[Jan Ullrich]].»<ref name="Declaracions1"/>
== Diari d'etapa ==
=== Pròleg (5 de juliol) ===
El pròleg del Tour de França de 2003, va servir perquè [[Bradley McGee]] es vestís per primera vegada de groc.<ref name="Etapa 1 BBC">{{cita ref-notícia |nom= |cognoms= |coautors= |títol=Time trial agony for Millar |url=http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/other_sports/cycling/tour_de_france_2003/3047930.stm |obra= |editorial=BBC Sports |data=5 de juliol de 2003 |dataaccés=27 de juliol de 2011 |idiomallengua=anglès }}</ref> Amb un temps de 7:26.160, va guanyar el pròleg per davant de [[David Millar]], a qui li va saltar la cadena fent-li perdre temps i es va quedar a menys d'un segon de superar McGee.<ref name="Etapa 1 BBC"/> [[Jan Ullrich]] va ser el millor classificat d'entre els favorits quedant en quarta posició.<ref name="Etapa 1">{{citar ref-web |url=http://autobus.cyclingnews.com/road/2003/tour03/?id=results/prologue |títol=McGee Powers to Maillot Jaune in Paris |consulta=27 de juliol de 2011 |obra= |editor=cyclingnews.com |data=5 de juliol de 2003 |llengua=anglès }}</ref> [[Lance Armstrong]], que corria de groc, va obtenir la setena posició.<ref name="Etapa 1"/> [[Haimar Zubeldia]] que corria el seu primer Tour va protagonitzar la sorpresa del dia, ja que sense ser un especialista dels pròlegs va marcar el tercer millor temps.<ref name="Etapa 1"/><ref name="Etapa 1 BBC"/>
=== 1a etapa (6 de juliol) ===
La primera etapa plana del Tour constava de 168km, amb tres esprints intermedis i tres ports de quarta categoria. Després del primer esprint situat al quilòmetre dinou, tres ciclistes van atacar i van protagonitzar l'escapada del dia.<ref name="Etapa 2">{{citar ref-web |url=http://autobus.cyclingnews.com/road/2003/tour03/?id=results/livecomp1 |títol=Complete Live Report |nom=Robert |cognom=Hughes |consulta=28 de juliol de 2011 |obra= |editor=cyclingnews.com |data=6 de juliol de 2003 |llengua=anglès }}</ref> Els tres van seguir fugats fins al quilòmetre 156, quan només en faltaven dotze per finalitzar l’etapa.<ref name="Etapa 2"/> Els ciclistes es van preparar per un esprint final frenètic que va acabar guanyant l'italià [[Alessandro Petacchi|Petacchi]], que es va imposar a [[Robbie McEwen|McEwen]] i [[Erik Zabel|Zabel]], segon i tercer respectivament.<ref name="Etapa 2 BBC">{{cita ref-notícia |nom= |cognoms= |coautors= |títol=Petacchi wins dramatic first stage |url=http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/other_sports/cycling/tour_de_france_2003/3049342.stm |obra= |editorial=BBC Sports |data=6 de juliol de 2003 |dataaccés=28 de juliol de 2011 |idiomallengua=anglès }}</ref> A falta de 500m es va produir una caiguda en la qual s'hi van veure involucrats uns 30 ciclistes entre els quals hi havia el líder [[Bradley McGee]], [[Lance Armstrong]], [[Levi Leipheimer]], qui es va trencar el maluc per la part esquerra i va haver d'abandonar la cursa;<ref>{{citar ref-web |url=http://autobus.cyclingnews.com/road/2003/tour03/?id=results/stage1 |títol=Thrills and spills as Petacchi takes first Tour stage win |consulta=28 de juliol de 2011 |obra= |editor=cyclingnews.com |data=6 de juliol de 2003 |llengua=anglès }}</ref> i [[Tyler Hamilton]], que es va trencar la clavícula i semblava que no podria seguir competint al Tour.<ref name="Etapa 2 BBC"/> En finalitzar el dia, McGee conservava el mallot groc i [[Cristophe Mengin]] era el primer d’aquesta edició en vestir-se amb el mallot de la muntanya.<ref name="Etapa 2"/>
=== 2a etapa (7 de juliol) ===
Finalment l'americà Tyler Hamilton va poder participar en la segona etapa,<ref name="Etapa 3 BBC">{{cita ref-notícia |nom= |cognoms= |coautors= |títol= Cooke clinches stage two |url=http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/other_sports/cycling/tour_de_france_2003/3052452.stm |obra= |editorial=BBC Sports |data=7 de juliol de 2003 |dataaccés=28 de juliol de 2011 |idiomallengua=anglès }}</ref> que també semblava que es resoldria a l'esprint. Al llarg del recorregut hi havia tres esprints intermedis i dos ports de muntanya de quarta categoria. Els francesos [[Lilian Jégou|Jégou]] i [[Frédéric Finot|Finot]] van atacar quan només s'havien fet cinc quilòmetres i van arribar a obtenir una diferència màxima respecte al pilot d'onze minuts, però a falta de quatre quilòmetres van ser neutralitzats pel pilot.<ref name="Etapa 3 BBC"/> McGee va llençar l'esprint al seu company d’equip [[Baden Cooke]], qui va acabar guanyant l’etapa.<ref name="Etapa 3 BBC"/>
=== 3a etapa (8 de juliol) ===
La tercera etapa començava amb un [[Danilo Di Luca]] amb problemes per seguir el ritme del pilot en els primers quilòmetres a causa d'una infecció que patia des de l'inici de la cursa.<ref>{{citar ref-web |url=http://autobus.cyclingnews.com/road/2003/tour03/?id=results/livecomp3 |títol=Complete Live Report |nom=Robert |cognom=Hughes |consulta=28 de juliol de 2011 |obra= |editor=cyclingnews.com |data=8 de juliol de 2003 |llengua=anglès }}</ref> Va haver-hi diferents atacs durant el dia, el primer en tenir èxit es va produir al quilòmetre trenta-tres, però no va durar gaire estona.<ref name="Etapa 4 BBC">{{cita ref-notícia |nom= |cognoms= |coautors= |títol= Petacchi claims glory |url=http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/other_sports/cycling/tour_de_france_2003/3055358.stm |obra= |editorial=BBC Sports |data=8 de juliol de 2003 |dataaccés=28 de juliol de 2011 |idiomallengua=anglès }}</ref> Al quilòmetre 83 [[Anthony Geslin]] es va escapar però només va aconseguir tres minuts d'avantatge respecte al pilot i el van atrapar poc abans de la meta.<ref name="Etapa 4 BBC"/> A falta de 250m per la línia d’arribada [[René Haselbacher]] va caure i va estar a punt de tirar a terra a [[Robbie McEwen|McEwen]].<ref name="Etapa 4 BBC"/> Finalment, l'esprint se'l va adjudicar altre cop [[Alessandro Petacchi]].<ref name="Etapa 4">{{citar ref-web |url=http://autobus.cyclingnews.com/road/2003/tour03/?id=results/stage3|títol=French sprinter Jean-Patrick Nazon grabs Maillot Jaune |consulta=28 de juliol de 2011 |obra= |editor=cyclingnews.com |data=8 de juliol de 2003 |llengua=anglès }}</ref> [[Jean-Patrick Nazon]] va pujar al podi en finalitzar l'etapa per vestir-se amb el mallot groc, que havia aconseguit gràcies a les bonificacions obtingudes en els tres esprints intermedis.<ref name="Etapa 4"/>
=== 4a etapa (9 de juliol) ===
Pel cinquè dia del Tour hi havia programada una contrarellotge per equips. El [[US Postal]] va dominar la prova i va guanyar per primer cop la contrarellotge per equips,<ref name="Etapa 5">{{citar ref-web |url=http://autobus.cyclingnews.com/road/2003/tour03/?id=results/stage4|títol=USPS powers to decisive TTT win |consulta=28 de juliol de 2011 |obra= |editor=cyclingnews.com |data=9 de juliol de 2003 |llengua=anglès }}</ref> marcant un temps trenta segons millor que el segon classificat, l’equip [[ONCE-Eroski]].<ref name="Etapa 5 BBC">{{cita ref-notícia |nom= |cognoms= |coautors= |títol= Colombian Pena takes yellow |url=http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/other_sports/cycling/tour_de_france_2003/3053781.stm |obra= |editorial=BBC Sports |data=9 de juliol de 2003 |dataaccés=28 de juliol de 2011 |idiomallengua=anglès }}</ref> En tercera posició va quedar l'equip de [[Jan Ullrich]] a quaranta-tres segons dels primers.<ref name="Etapa 5 BBC"/> A més, [[Víctor Hugo Peña]] es va vestir de groc, essent el primer colombià en fer-ho en els cent anys d'història del Tour.<ref name="Etapa 5 BBC"/> En segona posició a només un segon hi havia [[Lance Armstrong]], [[Joseba Beloki]] era novè a trenta-tres segons i Ullrich dotzè a trenta-nous segons.<ref name="Etapa 5"/>
=== 5a etapa (10 de juliol) ===
[[Alessandro Petacchi]] va tornar a guanyar l'esprint final i va aconseguir la tercera victòria en cinc etapes.<ref name="Etapa 6 BBC">{{cita ref-notícia |nom= |cognoms= |coautors= |títol= Petacchi roars to victory |url=http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/other_sports/cycling/tour_de_france_2003/3056691.stm |obra= |editorial=BBC Sports |data=10 de juliol de 2003 |dataaccés=28 de juliol de 2011 |idiomallengua=anglès }}</ref> [[Frédéric Finot]] es va escapar juntament amb quatre ciclistes més i va sumar sis punts que li van permetre vestir-se amb el mallot de la muntanya.<ref name="Etapa 6 BBC"/> Víctor Hugo Peña va mantenir el mallot groc<ref name="Etapa 6 BBC"/> i [[Robbie McEwen]] veia com perillava el mallot verd ja que Petacchi s’havia col·locat a només un punt en la classificació per punts.<ref name="Etapa 6">{{citar ref-web |url=http://autobus.cyclingnews.com/road/2003/tour03/?id=results/stage5|títol=Petacchi notches third on hot day in Nevers |consulta=28 de juliol de 2011 |obra= |editor=cyclingnews.com |data=10 de juliol de 2003 |llengua=anglès }}</ref>
=== 6a etapa (11 de juliol) ===
La segona etapa més llarga de l'edició<ref name="Etapa 7 BBC">{{cita ref-notícia |nom= |cognoms= |coautors= |títol= Petacchi storms through |url=http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/other_sports/cycling/tour_de_france_2003/3059619.stm |obra= |editorial=BBC Sports |data=11 de juliol de 2003 |dataaccés=28 de juliol de 2011 |idiomallengua=anglès }}</ref> acabava a [[Lió]], on es repartirien els primers punts de la classificació del centenari. [[Stuart O'Grady]] i [[Anthony Geslin]] van protagonitzar l'atac del dia, que va durar uns dos-cents quilòmetres i van arribar a tenir fins a divuit minuts d'avantatge,<ref name="Etapa 7">{{citar ref-web |url=http://autobus.cyclingnews.com/road/2003/tour03/?id=results/stage6|títol=Petacchi rules the sprinters' roost in Lyon |consulta=28 de juliol de 2011 |obra= |editor=cyclingnews.com |data=11 de juliol de 2003 |llengua=anglès }}</ref> però van ser atrapats a només cinc-cents metres de la línia d'arribada.<ref name="Etapa 7 BBC"/> A l'esprint, Alessandro Petacchi va avançar als escapats i va guanyar per quarta vegada en aquesta edició l'etapa, per davant de [[Baden Cooke]] i de [[Fabrizio Guidi]].<ref name="Etapa 7 BBC"/> Gràcies a aquesta victòria, Petacchi es va situar en primera posició de la classificació de la regularitat.<ref name="Etapa 7"/> [[Christophe Mengin]] va recuperar el mallot de la muntanya i Víctor Hugo Peña seguia liderant la classificació general.<ref name="Etapa 7"/>
=== 7a etapa (12 de juliol) ===
Al dissabte arribava la primera etapa de muntanya amb cinc ports per pujar.<ref name="Etapa 8">{{citar ref-web |url=http://autobus.cyclingnews.com/road/2003/tour03/?id=results/livecomp7|títol=Complete Live Report |nom=Robert |cognom=Hughes |consulta=28 de juliol de 2011 |obra= |editor=cyclingnews.com |data=12 de juliol de 2003 |llengua=anglès }}</ref> Des d'un inici quatre ciclistes es van escapar i van començar a obrir diferències amb el pilot. En el primer port [[Jesús Manzano]] i [[Richard Virenque]] van atacar per atrapar al grup capdavanter, tot i que eren a quatre minuts.<ref name="Etapa 8"/> Virenque va deixar enrere a Manzano, qui poc després va baixar de la bici ja que estava deshidratat i no va poder acabar l'etapa.<ref name="Etapa 8.1">{{citar ref-web |url=http://autobus.cyclingnews.com/road/2003/tour03/?id=results/stage7 |títol=Petacchi Le plus exploit: Virenque victorious in Morzine |consulta=28 de juliol de 2011 |obra= |editor=cyclingnews.com |data=12 de juliol de 2003 |llengua=anglès }}</ref> En aquest mateix port, [[Alessandro Petacchi|Petacchi]] va dir prou i va abandonar la cursa pujant al cotxe del seu equip.<ref name="Etapa 8"/> Virenque va atrapar als escapats poc abans d'escalar el segon port, mentre el [[US Postal]] intentava reduir la distància que era de sis minuts. Virenque va aprofitar per anar acumulant punts en els ports de muntanya del dia. La distància amb el pilot anava augmentant i arribava als vuit minuts. Al Col de la Ramaz, Virenque va atacar, deixant enrere als seus companys d'escapada.<ref name="Etapa 8"/> Mentrestant, el pilot començava a retallar temps respecte a la ''tête de la course'' i només hi quedaven uns trenta ciclistes.<ref name="Etapa 8"/> Finalment, Virenque va arribar en solitari a la meta i es va alçar amb la victòria d'etapa.<ref name="Etapa 8 BBC">{{cita ref-notícia |nom= |cognoms= |coautors= |títol= Virenque takes yellow jersey |url=http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/other_sports/cycling/tour_de_france_2003/3061429.stm |obra= |editorial=BBC Sports |data=11 de juliol de 2003 |dataaccés=28 de juliol de 2011 |idiomallengua=anglès }}</ref> Ara calia esperar a veure quant de temps aconseguia respecte el líder per saber si es vestiria de groc. El segon classificat va ser [[Rolf Adag]] a 2' 29" de Virenque. El pilot va arribar a 4' 06" de Virenque, de manera que aquest es va situar en primera posició en la classificació general, just per davant de [[Lance Armstrong]] que era a 2' 37".<ref name="Etapa 8"/> A més, Virenque es va vestir amb el mallot de la muntanya i li van concedir el premi de la combativitat. Amb la retirada de Petacchi, [[Baden Cooke]] es vestia de verd i [[Denís Nikolàievitx Ménxov|Ménxov]], que era catorzè a la general, es vestia amb el mallot blanc.<ref name="Etapa 8.1"/>
=== 8a etapa (13 de juliol) ===
[[Fitxer: Alpe d'Huez 2003 (reframed).jpg |thumb |250px |Ascens a l'Aup d'Uès amb Lance Armstrong, Tyler Hamilton, Ivan Basso, Haimar Zubeldia i Joseba Beloki.]]
La segona etapa de muntanya es presentava com una candidata a ser l'etapa reina de l'edició, ja que passava per cinc ports entre els quals destacaven el [[Coll del Télégraphe|Col du Télégraph]], el [[Col du Galibier]] i finalment l'[[Aup d'Uès]].<ref name="Etapa 9">{{citar ref-web |url=http://autobus.cyclingnews.com/road/2003/tour03/?id=results/livecomp7|títol=Complete Live Report |nom=Robert |cognom=Hughes |consulta=28 de juliol de 2011 |obra= |editor=cyclingnews.com |data=13 de juliol de 2003 |llengua=anglès }}</ref> El pilot va començar imposant un ritme fort des de bon inici, fet que va provocar que en el pas pel primer port no hi hagués cap escapat i Virenque pogués obtenir els 10 punts atorgats al primer a coronar el port.<ref name="Etapa 9"/> El segon port també va ser coronat en primer lloc per Virenque, que seguia sumant punts de cara a obtenir el seu sisè mallot de la muntanya.<ref name="Etapa 9"/> Finalment, un petit grup de quatre ciclistes es va escapar aconseguint avantatges de fins a tres minuts. Un dels escapats es va despenjar en l'ascens del Télégraph, mentre que els altres tres aconseguien coronar-lo amb 2’ 15" respecte al pilot.<ref name="Etapa 9"/> Després del descens del port, el [[US Postal]] va començar a augmentar el rimte del pilot per començar a descartar als no favorits. En l'ascens del Galibier els escapats van ser neutralitzats pel pilot, que estava començant a disminuir en nombre de ciclistes. En l'esprint per aconseguir els punts de muntanya, Garzelli es va avançar als seus rivals i va obtenir 40 punts, mentre que Virenque va ser quart.<ref name="Etapa 9"/> Al descens van atacar [[Mikel Astarloza Chaurreau|Astarloza]] i [[Didier Rous|Rous]] que van obrir un forat de fins a tres minuts, en part gràcies al fet que Armstrong va tocar la roda de la bicicleta de [[Roberto Heras]] i va sortir de la carretera, fent que hagués de canviar de bicicleta i disminuís la velocitat del pilot.<ref name="Etapa 9"/>
A l'inici de l'Aup d'Uès, els sis homes del US Postal que encara restaven al pilot va imposar un ritme molt dur, que va fer que Virenque, [[Jan Ullrich|Ullrich]] i [[Joseba Beloki Dorronsoro|Beloki]] es despengessin. Només [[Aleksandr Vinokúrov|Vinokúrov]], [[Tyler Hamilton|Hamilton]] i [[Christophe Moreau|Moreau]] es mantenien a roda de Lance Armstrong. Poc després [[Haimar Zubeldia Agirre|Zubeldia]], [[Iban Mayo Díez|Mayo]] i Beloki van retornar al grup d'Armstrong, mentre que Ullrich seguia per darrere. A falta de deu quilòmetres Vinokúrov va atacar i Beloki li va sortir a roda, mentre que Armstrong va preferir quedar-se amb Heras i els altres favorits es mantenien a roda d'Armstrong. En poca estona Beloki va avançar als escapats i ja era ''tête de la course'' i passat un quilòmetre, Armstrong va fer un canvi de ritme que li van seguir a roda Mayo i Hamilton, mentre que Beloki era a 12".<ref name="Etapa 9"/> El grup d’Armstrong va acabar atrapant a Beloki i just quan ho feien, Iban Mayo atacava. Mentre aquest anava guanyant metres, a l’altre grup anaven arribant ciclistes i ara hi havia Armstrong, Beloki, Hamilton, Zubeldia, Heras, Vinokúrov, [[Francisco Mancebo|Mancebo]] i [[Roberto Laiseka Jaio|Laiseka]]. A cinc quilòmetres per la meta va atacar Vinokúrov, mentre [[Ivan Basso|Basso]] s'unia al grup i Mayo acumulava ja un minut de diferència. Mayo va acabar guanyant l’etapa, darrere seu va arribar Vinokúrov a 1’ 45" i finalment va arribar el grup dels favorits fent un esprint final per obtenir la bonificació que va guanyar Lance Armstrong.<ref name="Etapa 9"/> Amb aquest resultat, Armstrong passava a ser el líder del Tour amb 40" de diferència respecte al segon classificat, Joseba Beloki.<ref name="Etapa 9.1">{{citar ref-web |url=http://autobus.cyclingnews.com/road/2003/tour03/?id=results/stage8 |títol=Mayo ascends ranks to claim l'Alpe d'Huez stage |consulta=29 de juliol de 2011 |obra= |editor=cyclingnews.com |data=13 de juliol de 2003 |llengua=anglès }}</ref> En finalitzar l'etapa, Armstrong va declarar que no s'havia sentit bé al Galibier i que per això havia volgut fer una etapa més conservadora deixant anar a Mayo i controlant a Beloki.<ref name="Etapa 9 BBC">{{cita ref-notícia |nom= |cognoms= |coautors= |títol=Armstrong in yellow |url=http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/other_sports/cycling/tour_de_france_2003/3062885.stm |obra= |editorial=BBC Sports |data=13 de juliol de 2003 |dataaccés=29 de juliol de 2011 |idiomallengua=anglès }}</ref> D'altra banda Mayo va dir:«Guanyar aquí és un somni fet realitat, he estat capaç de fer-ho perquè he atacat en el millor moment.»<ref name="Etapa 9.1"/>
=== 9a etapa (14 de juliol) ===
El dia començava amb quatre ports per davant entre els quals destacava el [[Col d'Izoard]].<ref name="Etapa 10 BBC">{{cita ref-notícia |nom= |cognoms= |coautors= |títol=Stage nine as it happened |url=http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/other_sports/cycling/tour_de_france_2003/3064059.stm |obra= |editorial=BBC Sports |data=14 de juliol de 2003 |dataaccés=29 de juliol de 2011 |idiomallengua=anglès }}</ref> A l'arribar a aquest port, hi havia un petit grup amb set escapats a 4’ 30” del pilot on Armstrong encara hi tenia cinc companys.<ref name="Etapa 10">{{citar ref-web |url=http://autobus.cyclingnews.com/road/2003/tour03/?id=results/livecomp9 |títol=Complete Live Report |nom=Robert |cognom=Hughes |consulta=29 de juliol de 2011 |obra= |editor=cyclingnews.com |data=14 de juliol de 2003 |llengua=anglès }}</ref> Mentre escalaven el tercer port, Beloki va atacar i el van seguir Armstrong, Mayo, Ullrich, Vinokúrov i Hamilton, que cal recordar que s'havia trencat la clavícula a la primera etapa.<ref name="Etapa 10"/> Quatre ciclistes més es van unir al grup de favorits. Al baixar el port, s'hi van afegir més ciclistes, mentre que el grup d’escapats que ara comptava amb quatre ciclistes es mantenia a 1’ 45” del pilot. Al pujar l'últim port, Vinokúrov va atacar i ningú el va seguir.<ref name="Etapa 10"/> Mentre pujava va caçar als escapats i també els va deixar enrere. Faltant un quilòmetre pel cim, Armstrong i Heras van augmentar el ritme del grup per retallar diferències, fent que s'anessin seleccionant només els millors ciclistes.<ref name="Etapa 10"/> Al coronar el port, hi havia un grup d'onze ciclistes perseguint a Vinokúrov. En el descens Beloki i Armstrong eren més ràpids que els altres i començaven a escapar-se del grup,<ref name="Etapa 10"/> però a falta de quatre quilòmetres, Beloki que arribava molt ràpid a un revolt va caure a terra. Armstrong que venia just per darrere el va poder esquivar però no va poder seguir a la carretera i va baixar camp a través,<ref name="Etapa 10 BBC"/> amb tanta sort que just a sota hi havia de nou la carretera i a més no va punxar.<ref>{{citar ref-web |url=http://www.youtube.com/watch?v=h_8m5-sR6I4 |títol=Chute de Joseba Beloki Tour de France 2003 |format=Vídeo al Youtube |consulta=29 de juliol de 2011 |obra= |editor= |data=13 d'abril de 2007 |llengua= }}</ref> Finalment Vinokúrov va guanyar l'etapa, mentre que el grup perseguidor amb els favorits arribava a 36”.<ref name="Etapa 10"/> Beloki va ser traslladat a l'hospital on li van diagnosticar fractures a la cama, colze i canell dret,<ref>{{cita ref-notícia |nom= |cognoms= |coautors= |títol=Vinokourov takes dramatic win |url=http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/other_sports/cycling/tour_de_france_2003/3065399.stm |obra= |editorial=BBC Sports |data=14 de juliol de 2003 |dataaccés=29 de juliol de 2011 |idiomallengua=anglès }}</ref> que el van obligar a abandonar el Tour i que malauradament van fer que mai més tornés a ser un ciclista per lluitar per la general. En finalitzar l'etapa, Armstrong, que duia 21” d'avantatge respecte Vinokúrov que s'havia situat en segona posició,<ref name="Etapa 10"/> deia:«Beloki anava massa ràpid a l'arribar al revolt i se n'ha adonat, ha frenat i ha bloquejat la roda del darrere. Aquesta roda ha començat a patinar sense control i el pneumàtic li ha rebentat... No podia anar cap a la dreta perquè el revolt era massa pronunciat, tampoc podia anar recte perquè toparia amb Beloki, així que he hagut d’anar per l'esquerra cap al camp. Ha passat molt ràpid, pensava que Beloki canviaria ràpidament de bicicleta i que ens seguiria immediatament... l'accident no semblava tant greu.»<ref>{{citar ref-web |url=http://autobus.cyclingnews.com/road/2003/tour03/?id=results/stage9 |títol=Vino wins big battle on Bastille Day |nom=Tim |cognom=Maloney |consulta=29 de juliol de 2011 |obra= |editor=cyclingnews.com |data=14 de juliol de 2003 |llengua=anglès }}</ref>
=== 10a etapa (15 de juliol) ===
El dia abans del primer dia de descans el Tour arribava a Marsella, on es tornarien a repartir punts de cara a la classificació del centenari. Nou ciclistes es van escapar i van arribar a obtenir vint-i-dos minuts d'avantatge.<ref name="Etapa 11 BBC">{{citar ref-web |url=http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/other_sports/cycling/tour_de_france_2003/3068653.stm|títol=Piil sprints to victory |nom= |cognom= |consulta=29 de juliol de 2011 |obra= |editor=cyclingnews.com |data=15 de juliol de 2003 |llengua=anglès }}</ref> Faltant quaranta quilòmetres, [[José Enrique Gutiérrez]] va atacar obrint forat respecte als altres vuit escapats.<ref>{{citar ref-web |url=http://autobus.cyclingnews.com/road/2003/tour03/?id=results/livecomp10 |títol=Complete Live Report |nom=Robert |cognom=Hughes |consulta=29 de juliol de 2011 |obra= |editor=cyclingnews.com |data=15 de juliol de 2003 |llengua=anglès }}</ref> Però finalment el danès [[Jakob Piil|Piil]] i l'italià [[Fabio Sacchi|Sacchi]] el van atrapar i el van deixar enrere. A l'esprint Jakob Piil es va imposar a l'italià i va guanyar la seva primera etapa en un Tour.<ref name="Etapa 11 BBC"/> A l'arribar a la jornada de descans, [[Lance Armstrong|Armstrong]] era el líder de la general, [[Baden Cooke|Cooke]] duia el mallot verd, [[Richard Virenque|Virenque]] era el líder de la muntanya, [[Denís Nikolàievitx Ménxov|Ménxov]] era el millor jove, el [[Team CSC]] es situava després d'aquesta etapa en primera posició de la classificació per equips i [[Damien Nazon]] era el nou líder de la classificació del centenari.<ref>{{citar ref-web |url=http://autobus.cyclingnews.com/road/2003/tour03/?id=results/stage10#General |títol=General classification after stage 10 |nom=Tim |cognom=Maloney |consulta=29 de juliol de 2011 |obra= |editor=cyclingnews.com |data=15 de juliol de 2003 |llengua=anglès }}</ref>
=== 11a etapa (17 de juliol) ===
Després de dia de descans tocava una etapa plana amb final a [[Tolosa de Llenguadoc|Tolosa]] on es tornarien a donar punts per la classificació del centenari. A l'escapada del dia hi havia vuit ciclistes i a falta de vint quilòmetres, el català [[Joan Antoni Flecha]] va atacar deixant enrere els altres escapats, però ràpidament el van atrapar.<ref>{{citar ref-web |url=http://autobus.cyclingnews.com/road/2003/tour03/?id=results/livecomp11 |títol=Complete Live Report |nom=Robert |cognom=Hughes |consulta=29 de juliol de 2011 |obra= |editor=cyclingnews.com |data=17 de juliol de 2003 |llengua=anglès }}</ref> Finalment, faltant catorze quilòmetres per l'arribada Flecha va tornar a atacar i aquest cop ja no el van atrapar. Flecha va acabar guanyant l'etapa a 42” del pilot i ho va celebrar emulant un arquer disparant una fletxa.<ref>{{citar ref-web |url=http://autobus.cyclingnews.com/road/2003/tour03/?id=results/stage11 |títol=Gaucho Flecha gets stage win in Toulouse |nom=Tim |cognom=Maloney |consulta=29 de juliol de 2011 |obra= |editor=cyclingnews.com |data=17 de juliol de 2003 |llengua=anglès }}</ref> El nou líder de la classificació del centenari era [[Baden Cooke]].
=== 12a etapa (18 de juliol) ===
[[Fitxer:Jan Ullrich Gaillac.JPG|thumb|Jan Ullrich a la contrarellotge de [[Galhac]].]]
Per la 12a etapa hi havia programada la primera contrarellotge individual. [[Jan Ullrich]] es va imposar amb molta diferència als seus contrincants i va guanyar l'etapa amb 1' 36" d’avantatge respecte el segon classificat del dia, [[Lance Armstrong]].<ref name="resultats etapa 13">{{citar ref-web |url=http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/other_sports/cycling/tour_de_france_2003/results_and_times/stage_12/default.stm |títol=Stage 12: Gaillac to Cap Découverte Jul 18, 2003|nom= |cognom= |consulta=29 de juliol de 2011 |obra= |editor=BBC Sports |data=18 de juliol de 2003 |llengua=anglès }}</ref> [[Aleksandr Vinokúrov|Vinokúrov]] va fer el tercer millor temps del dia quedant a 2' 06" d'Ullrich, [[Haimar Zubeldia Agirre|Zubeldia]] va quedar quart i [[Tyler Hamilton|Hamilton]] cinquè.<ref name="resultats etapa 13"/> A la general, Ullrich es situava en segona posició a 1' 01" d'Armstrong, i Vinokúrov era el tercer a 4' 14” del líder. Aquest va ser el primer cop que Ullrich guanyava una contrarellotge al Tour i també el primer cop que batia a Armstrong en una crono al Tour.<ref>{{citar ref-web |url=http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/other_sports/cycling/tour_de_france_2003/3078425.stm |títol=Ullrich storms to victory |nom= |cognom= |consulta=29 de juliol de 2011 |obra= |editor=BBC Sports |data=18 de juliol de 2003 |llengua=anglès }}</ref>
=== 13a etapa (19 de juliol) ===
En la 13a etapa els ciclistes passarien per primer cop pel [[Port de Pailhères]]. Mentre avançava l'etapa a poc a poc s'anaven seleccionant els ciclistes, de manera que quan van arribar a l'últim port a [[Ax 3 Domaines]] només hi havia setze ciclistes en el grup d'Armstrong i hi havia tres escapats: [[Juan Miguel Mercado Martín|Mercado]], [[Carlos Sastre Candil|Sastre]] i [[José Luis Rubiera|Rubiera]].<ref name="Etapa 14">{{citar ref-web |url=http://autobus.cyclingnews.com/road/2003/tour03/?id=results/livecomp13 |títol=Complete Live Report |nom=Robert |cognom=Hughes |consulta=29 de juliol de 2011 |obra= |editor=cyclingnews.com |data=19 de juliol de 2003 |llengua=anglès }}</ref> A mitja escalada del port, Virenque i Hamilton es despenjaven del grup i Mayo començava a tenir problemes per mantenir el ritme.<ref name="Etapa 14"/> Rubiera es va despenjar dels escapats per ajudar a Lance Armstrong en l'ascens i el grup perseguidor s'havia reduït a només sis ciclistes, els dos del US Postal, Ullrich, Vinokúrov, Basso i Zubeldia; mentrestant Sastre es mantenia en primera posició a 1' 31" dels perseguidors.<ref name="Etapa 14"/> A falta de dos quilòmetres i després de diversos atacs, Zubeldia amb Ullrich i Vinokúrov a roda van deixar enrere el grup d'Armstrong que no podia atrapar-los.<ref name="Etapa 14"/> Al final, Sastre va guanyar l'etapa amb 1' 01" respecte Ullrich i Zubeldia, segon i tercer respectivament, Armstrong va cedir 7" respecte Ullrich i Vinokúrov en va perdre 17.<ref>{{citar ref-web |url=http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/other_sports/cycling/tour_de_france_2003/3080419.stm |títol=Sastre conquers stage 13 |nom=|cognom=|consulta=29 de juliol de 2011 |obra= |editor=cyclingnews.com |data=19 de juliol de 2003 |llengua=anglès }}</ref>
=== 14a etapa (20 de juliol) ===
Quatre quilòmetres després de la sortida, un grup de disset ciclistes entre els quals hi destacaven el guanyador del [[Giro d'Itàlia|Giro]] [[Gilberto Simoni]] i [[Richard Virenque]] es van escapar.<ref name="Etapa 15">{{citar ref-web |url=http://autobus.cyclingnews.com/road/2003/tour03/?id=results/livecomp14 |títol=Complete Live Report |nom=Robert |cognom=Hughes |consulta=29 de juliol de 2011 |obra= |editor=cyclingnews.com |data=20 de juliol de 2003 |llengua=anglès }}</ref> A vint quilòmetres per la meta, mentre es pujava el [[Peyresourde]], Vinokúrov va atacar deixant enrere el grup amb Armstrong i Ullrich que no responien al seu atac i a quinze quilòmetres de la meta ja els hi treia un minut d’avantatge, fet que el situava com a mallot groc virtual.<ref name="Etapa 15"/> Però Ullrich va començar a marcar un ritme fort per evitar-ho, i més amunt va ser Armstrong qui marcava el ritme per atrapar al kazakh. Al descens del Peyresourde van aconseguir reduir la diferència amb Vinokúrov que encara podia vestir-se amb el mallot groc. L'etapa es va decidir a l'esprint entre quatre dels escapats i finalment va acabar guanyant Simoni.<ref name="Etapa 15"/> Vinokúrov va arribar a 41" del guanyador i Armstrong i Ullrich van passar per la meta a 43" de Vinokúrov, per tant Vinokúrov se situava a només 18" d'Armstrong a la general i a 3" d'Ullrich.<ref>{{citar ref-web |url=http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/other_sports/cycling/tour_de_france_2003/3081873.stm |títol=Simoni takes 14th stage |nom=|cognom=|consulta=29 de juliol de 2011 |obra= |editor=BBC Sports |data=20 de juliol de 2003 |llengua=anglès }}</ref> A l'acabar l'etapa Armstrong va declarar:«No estic rodant tan bé com anys anteriors. Si mires els temps de l'Aup d'Uès, el vaig pujar quatre minuts més lent. Alguna cosa no va bé.»<ref>{{citar ref-web |url=http://autobus.cyclingnews.com/road/2003/tour03/?id=results/stage14 |títol=Hang tough Gibo Simoni takes Loudenvielle stage |nom=Tim |cognom=Maloney |consulta=29 de juliol de 2011 |obra= |editor=cyclingnews.com |data=20 de juliol de 2003 |llengua=anglès }}</ref>
=== 15a etapa (21 de juliol) ===
Abans de la jornada de descans tocava una altra etapa de muntanya que passava pel [[Tourmalet]] i acabava al [[Luz-Ardiden]]. Al passar pel primer port de quarta categoria, [[Sylvain Chavanel]] i [[Santiago Botero]] van atacar deixant enrere el pilot. Quan van arribar al [[Col d'Aspin]] duien un avantatge de 9' 30".<ref name="Etapa 16">{{citar ref-web |url=http://autobus.cyclingnews.com/road/2003/tour03/?id=results/stage15 |títol=Armstrong wins stage & makes miracle comeback |nom=Tim |cognom=Maloney |consulta=30 de juliol de 2011 |obra= |editor=cyclingnews.com |data=21 de juliol de 2003 |llengua=anglès }}</ref> En arribar al Tourmalet, el francès va deixar enrere a Botero i se'n va anar tot sol. Al Tourmalet, [[Jan Ullrich|Ullrich]] va augmentar al ritme i va atacar faltant vuit quilòmetres per pujar, però [[Lance Armstrong|Armstrong]] va poder reaccionar a l'atac juntament amb [[Tyler Hamilton|Hamilton]], [[Haimar Zubeldia Agirre|Zubeldia]] i [[Iban Mayo Díez|Mayo]]. [[Aleksandr Vinokúrov|Vinokúrov]] no va ser capaç de seguir el ritme i va coronar el port a 1' 15" dels favorits.<ref name="Etapa 16"/> Quan Chavanel va arribar a l'últim port duia 5' d'avantatge respecte als perseguidors. En l'ascens de Luz-Ardiden, Iban Mayo va provar d'atacar i ràpidament Armstrong li va sortir a roda i quan Ullrich va veure que l'americà es distanciava va reaccionar i va anar a buscar-li la roda. Armstrong va avançar a Mayo i quan començava a distanciar-se dels altres favorits el seu manillar va topar amb la bossa d'un espectador i va caure a terra.<ref>{{citar ref-web |url=http://www.youtube.com/watch?v=5kzm-Y4XaIc |títol=Tour de France 2003 - Armstrong attacks Ullrich after Fall.mp4 |nom=|cognom=|consulta=30 de juliol de 2011 |format=Vídeo al Youtube |editor= |data= |llengua=}}</ref> Mayo, que venia per darrere, també va caure i Ullrich els va poder esquivar. Tots els favorits el van passar de llarg, però no van augmentar el ritme perquè les normes no escrites del ciclisme diuen que cal esperar als ciclistes que han caigut.<ref name="Etapa 16"/> Armstrong es va aixecar ràpidament i va atrapar als favorits amb l'ajut de [[Roberto Heras]]. Els nervis però es feien evidents quan Armstrong mentre pujava va estar a punt de caure un altre cop, ja que mentre avançava a Iban Mayo li va relliscar el peu del pedal i va estar a punt de tornar a tirar al basc a terra.<ref name="Etapa 16"/> Quan tots els favorits tornaven a rodar junts, Armstrong va atacar deixant enrere als seus competidors. A falta de quatre quilòmetres pel cim va avançar a Chavanel i va acabar guanyant l'etapa. Ullrich va arribar en un grup amb Mayo i Zubeldia a 40" d'Armstrong, de manera que en la general l'alemany ara estava a 1' 07".<ref name="Etapa 16"/>
=== 16a etapa (23 de juliol) ===
A l'inici de l'etapa ja es van produir els primers atacs, però no van tenir èxit fins al quilòmetre cinquanta-tres, quan un grup de disset ciclistes es van escapar.<ref name="Etapa 17">{{citar ref-web |url=http://autobus.cyclingnews.com/road/2003/tour03/?id=results/stage16 |títol=Super solo flight by Tyler to win Stage 16 |nom=Tim |cognom=Maloney |consulta=30 de juliol de 2011 |obra= |editor=cyclingnews.com |data=23 de juliol de 2003 |llengua=anglès }}</ref> Pujant el [[Col du Soudet]], [[Tyler Hamilton]] va atacar amb [[Roberto Laiseka Jaio|Laiseka]] i [[Mario Aerts|Aerts]] i van coronar el port a 3' dels escapats.<ref name="Etapa 17"/> A l'últim port del dia, Hamilton, que ja havia atrapat als escapats, va atacar i va deixar enrere als seus companys d'escapada i va coronar a 4' del pilot.<ref name="Etapa 17"/> Hamilton va ser capaç d’arribar fins a la meta tot sol i va guanyar l'etapa amb 1' 55" de diferència respecte al pilot. En l'esprint per ser el segon classificat del dia, [[Erik Zabel|Zabel]] es va imposar als seus rivals.<ref name="Etapa 17"/>
=== 17a etapa (24 de juliol) ===
En una nova etapa plana, els favorits esperaven que arribes la contrarellotge final per decidir el guanyador i mentrestant els equips que no havien guanyat cap etapa intentaven aprofitar les últimes etapes planes per aconseguir-ne una. Un grup de deu corredors duia des del primer quilòmetre escapat i van arribar a obtenir setze minuts d’avantatge.<ref name="Etapa 18 BBC">{{citar ref-web |url=http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/other_sports/cycling/tour_de_france_2003/3093601.stm |títol=Knaven takes surprise win |nom=|cognom=|consulta=29 de juliol de 2011 |obra= |editor=BBC Sports |data=24 de juliol de 2003 |llengua=anglès }}</ref> Entre ells es van jugar l'etapa i faltant divuit quilòmetres per la meta l'holandès [[Servais Knaven]] va atacar i va acabar guanyant l'etapa.<ref name="Etapa 18 BBC"/> [[Robbie McEwen|McEwen]] va retallar la distància amb [[Baden Cooke]] per aconseguir el mallot verd,<ref name="Etapa 18 BBC"/> i aquest segon seguia líder de la classificació del centenari després de passar per [[Bordeus]].
=== 18a etapa (25 de juliol) ===
La divuitena etapa també era plana i semblava que no hi hauria cap canvi en la classificació entre els favorits, quan de sobte en el primer esprint intermedi Jan Ullrich va passar en segon posició i Armstrong tercer, de manera que l'alemany li va retallar dos segons l'estatunidenc.<ref name="Etapa 19 BBC">{{citar ref-web |url=http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/other_sports/cycling/tour_de_france_2003/3096863.stm |títol=Lastras wins sprint finish |nom=|cognom=|consulta=29 de juliol de 2011 |obra= |editor=BBC Sports |data=25 de juliol de 2003 |llengua=anglès }}</ref> L'escapada del dia constava de setze ciclistes que van disputar entre ells l'etapa que finalment va acabar guanyant [[Pablo Lastras]]. McEwen va guanyar l'esprint del pilot i es va situar en primera posició en la classificació de la regularitat, prenent-li el mallot verd a Baden Cooke.<ref name="Etapa 19 BBC"/>
=== 19a etapa (26 de juliol) ===
Finalment va arribar la contrarellotge on es decidiria el guanyador del Tour de 2003. L'etapa es va disputar sota la pluja i amb forts vents. [[David Millar]] va marcar el millor temps del dia tot i que va caure amb un temps de 54' 05".<ref name="Etapa 20">{{citar ref-web |url=http://autobus.cyclingnews.com/road/2003/tour03/?id=results/livecomp19 |títol=Complete Live Report |nom=Robert |cognom=Hughes |consulta=29 de juliol de 2011 |obra= |editor=cyclingnews.com |data=26 de juliol de 2003 |llengua=anglès }}</ref> Però el que realment interessava era el duel entre [[Jan Ullrich]] i [[Lance Armstrong]]. Primer va sortir l'alemany que necessitava retallar 1,3 segons per quilòmetre a l'americà per ser líder, i després va sortir Lance Armstrong que semblava molt segur de si mateix.<ref name="Etapa 20"/> Al principi Armstrong semblava que no anava tan ràpid com l'alemany, però ràpidament va trobar el ritme bo. En el primer quilòmetre, Armstrong perdia 6" respecte Ullrich.<ref name="Etapa 20"/> Quan passaven pel quilòmetre quatre, la diferència era de 5”, per tant Armstrong li havia retallat un segon a l'alemany.<ref name="Etapa 20"/> La diferència de cadències es feia evident amb Armstrong pedalant a 110rpm i Ullrich a 95rpm.<ref name="Etapa 20"/> Al primer punt de control, Ullrich va marcar un temps de 15' 42" amb una velocitat mitjana de 57,32km/h i Armstrong va fer exactament el mateix temps.<ref name="Etapa 20"/> Armstrong anava més ràpid que Ullrich i per primer cop era ell qui li treia segons al rival amb un màxim de 6".<ref name="Etapa 20"/> A quinze quilòmetres de la meta era Ullrich qui li treia 3" a Armstrong, però no era suficient per guanyar el Tour.<ref name="Etapa 20"/> Al cap de poc en una rotonda Ullrich va caure a terra i tot i que es va aixecar ràpidament va perdre uns 15".<ref name="Etapa 20"/> Al tercer punt de control, Armstrong li treia 10" a Ullrich i així es com van arribar a la meta, l'alemany en quarta posició a 24" de David Millar i Armstrong en tercera posició a 14" del britànic. El segon classificat de l’etapa va ser [[Tyler Hamilton]] que es va quedar a 9" de Millar i va guanyar dues posicions a la general, quedant en quarta posició.<ref name="Etapa 20"/> A l'acabar, Armstrong va declarar:«Quan he sentit que Ullrich ha caigut he decidit no prendre cap risc. M'ho he pres amb calma perquè guanyat l'etapa no era important.»<ref>{{citar ref-web |url=http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/other_sports/cycling/tour_de_france_2003/3099409.stm |títol=Armstrong closes on Tour title |nom=|cognom=|consulta=29 de juliol de 2011 |obra= |editor=BBC Sports |data=26 de juliol de 2003 |llengua=anglès }}</ref> Ullrich, que a diferència d'Armstrong no havia rodat pel circuit al matí<ref name="Etapa 20"/> va dir que no estava prenent cap tipus de risc i que quan havia caigut ja no lluitava pel Tour sinó per l'etapa.<ref name="Etapa 20.1">{{citar ref-web |url=http://autobus.cyclingnews.com/road/2003/tour03/?id=results/stage19#General |títol=Millar takes stage as Armstrong clinches 5th consecutive Tour |nom=Tim |cognom=Maloney |consulta=29 de juliol de 2011 |obra= |editor=cyclingnews.com |data=26 de juliol de 2003 |llengua=anglès }}</ref> D'altra banda, [[Stuart O'Grady|O'Grady]] es va posar líder de la classificació del centenari.<ref name="Etapa 20.1"/>
=== 20a etapa (27 de juliol) ===
L'última etapa va servir per decidir el guanyador del mallot verd, ja que la resta de classificacions ja estaven decidides. Al primer esprint intermedi, [[Baden Cooke]] va ser primer i [[Robbie McEwen]] segon i al segon esprint McEwen va passar en primera posició i Cooke va ser el segon, de manera que tot es decidiria a l'esprint final.<ref name="Etapa 21">{{citar ref-web |url=http://autobus.cyclingnews.com/road/2003/tour03/?id=results/stage20 |títol=Man Alive! Armstrong goes five out of five |nom=Tim |cognom=Maloney |consulta=29 de juliol de 2011 |obra= |editor=cyclingnews.com |data=27 de juliol de 2003 |llengua=anglès }}</ref> Quan els ciclistes feien l'última volta als [[Avinguda dels Camps Elisis|Camps Elisis]], els equips es van preparar per col·locar els seus esprínters en la millor posició possible i finalment va ser [[Jean-Patrick Nazon]] qui va guanyar l'etapa a [[París]].<ref name="Etapa 21"/> Baden Cooke va ser segon i McEwen tercer, de manera que Cooke es va col·locar primer en la classificació de la regularitat.<ref name="Etapa 21"/> [[Lance Armstrong|Armstrong]], [[Jan Ullrich|Ullrich]] i [[Aleksandr Vinokúrov|Vinokúrov]] van pujar al podi de París per finalitzar l'edició del centenari del [[Tour de França]].<ref name="Etapa 21"/> Armstrong va declarar:«És un somni guanyar el meu cinquè Tour. Ara és difícil pensar-hi... aquest any, el Tour ha estat molt difícil, el més difícil, però ara estic molt feliç perquè s’ha acabat i estic molt cansat. Segur que l'any que ve hi tornaré, m'estimo el ciclisme. M'estimo la meva feina i l'any que ve tornaré a per la sisena victòria.»<ref>{{citar ref-web |url=http://autobus.cyclingnews.com/road/2003/tour03/?id=news/jul03/jul28news |títol=Armstrong goes five out of five |nom=Tim |cognom=Maloney |consulta=29 de juliol de 2011 |obra= |editor=cyclingnews.com |data=27 de juliol de 2003 |llengua=anglès }}</ref>
== Classificacions finals ==
|
