El Cosso: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{FR|data=novembre de 2013}}
[[Fitxer:Coso2003 by Xuri.jpg|thumb|alt=Elcoso.jpg|El Coso celebrant la "Resurrecció de la Quica"]]
'''El Cosso''' (o El Coso) és la més antiga i nombrosa de les penyes que participen en el marc de la festa de [[Agustí d'Hipona|Sant Agustí]] de [[Felanitx]]. Els seus membres es denominen '''coseros'''. Creada l'any 1984, destaca
== Història de la penya==
Neix l'any [[1984]]
Per la seva naturalesa anàrquica i descentralitzada quant a organització, la penya mai ha volgut ser institucionalitzada, ja que perdria part del seu sentit insurgent.
En el transcurs de l'existència del Cosso, dins la localitat han sorgit altres penyes que celebren la festa cada una a la seva manera, com s'Espaseta, Els Bous, El Venao, Burladero, s'Estocada, Los Embolaos, etc. Existeixen, en l'actualitat, una vintena d'aquestes penyes, encara que el Cosso segueix sent la més nombrosa, amb diversos centenars de membres.
Es calcula que al Cosso arribaren a ser més d'un milenar de penyistes, molts dels quals amb els anys han anat formant les seves pròpies colles, especialment després de l'any [[2000]], en què diversos membres del Cosso foren detinguts "per desordre públic i desobediència" a causa d'una disputa dialèctica amb membres dels cos de la [[Guardia Civil]]<ref>{{citar web|url=http://dbalears.cat/actualitat/Balears/la-gran-bauxa-d-el-coso-acaba-amb-un-exregidor-detingut-per-desordre-public.html|títol=La gran bauxa d'El Coso acaba amb un exregidor detingut «per desordre públic» » Balears » Balears » dBalears.cat<!--Títol generat per bot-->}} Notícia al ''Diari de Balears'', 29 agost 2000</ref>
L'any 2006, les persones que organitzaven els actes de la penya, anomenats "la Indirectiva", anunciaren la seva retirada després de vint anys al
L'any 2011 es produïren una sèrie d'incidents a la sortida de l'ofici del Convent quan alguns agents de la Policia Local ruixaren amb gas
== Indumentària ==
La vestimenta recorda
La penya s'autogestiona a través de la venda de camisetes, de les quals se'n venen entre 500 i 1.500 cada any.
Línia 26:
Els membres del Cosso es reuneixen a trenc d'alba als voltants del Parc Municipal de sa Torre, amb la música d'una colla de xeremiers i el soroll espontani dels petards. Els integrants de la penya recorren els carrers més cèntrics de Felanitx durant tot el dia. Les cançons que sonen més sovint per part dels xeremiers són alguns clàssics dels balls populars com "[[ara va de bo]]" i altres cançons que li donen el destacat toc surrealista, com ara "Cheli te quiero" o "Amigo Felix". Aquesta darrera es cantà per primera vegada arran de la visita al poble en festes del socialista [[Félix Pons]].
A les escales de la font del poble, davant l'església, s'hi celebra la "Resurrecció de la Quica"; una paròdia de festa litúrgica. Al so de la música de flabiols i xeremies i onejant [[senyeres]] i [[estelades]], es ressuscita el símbol de la penya: la "Quica" o "Kika", una gallina dissecada i col·locada damunt un pal a manera d'
Posteriorment, al berenar es realitza un pregó, acte central de la diada "cossera", en què l'humor surrealista i escenificat es barreja amb una mordaç crítica a la política local. Finalitzat el pregó s'encén una gran traca.
El tercer acte que celebra la penya -i el més mediàtic- és "l'adoració a les autoritats", paròdia del costum del dictador [[Francisco Franco|Franco]] de posar davall el pal·li religiós. Els penyistes es concentren a les portes del Convent de Sant Agustí, a l'hora de finalitzar la
La festa continua amb els penyistes seguint
L'horabaixa la gent es dispersa i acut als diferents concerts que tenen lloc a diversos indrets de la localitat. La festa finalitza quan acaba la revetlla que se celebra el mateix vespre.
Línia 38:
'''Vadellada i festa alternativa'''
Durant els primers anys del Cosso, els membres acudien l'horabaixa a la tradicional vedellada que se celebrava a la Plaça "La Macarena". Sovint s'animava l'animal en lloc del torero, que era víctima de les burles dels penyistes. Amb el temps, la consciència de la majoria de membres de la penya canvià a una posició clarament antitaurina i minvà la seva assistència a la plaça, alhora que sorgiren concerts i altres actes alternatius que se celebraven a diversos indrets de la localitat. L'any 2009,
== Referències ==
|