Diferència entre revisions de la pàgina «El Coso»

5 octets eliminats ,  fa 6 anys
cap resum d'edició
m (Correcció tipogràfica: espais sobrants)
{{FR|data=novembre de 2013}}
[[Fitxer:Coso2003 by Xuri.jpg|thumb|alt=Elcoso.jpg|El Coso celebrant la "Resurrecció de la Quica"]]
'''El Cosso''' (o El Coso) és la més antiga i nombrosa de les penyes que participen en el marc de la festa de [[Agustí d'Hipona|Sant Agustí]] de [[Felanitx]]. Els seus membres es denominen '''coseros'''. Creada l'any 1984, destaca per elpel seu caràcter festiu, irònic i reivindicatiu.
 
== Història de la penya==
Neix l'any [[1984]], com una tabola espontàneaespontània en el decurs de la vadellada que se celebrava en aquesta localitat anualment, cada [[28 d'agost]], coincidint amb la jornada central de les festes en honor a [[Sant Agustí d'Hipona]]. La bauxa i la parafernàlia típicatípiques de les vadellades hi eren presentpresents, encara que de forma molt irònica. Amb els anys ha esdevingut tot el contrari, sent en l'actualitat majoritàriament antitaurina i convertida expressament en una paròdia del món taurí. En l'actualitat la penya destaca per elpel seu caràcter festiu i reivindicatiu.
 
Per la seva naturalesa anàrquica i descentralitzada quant a organització, la penya mai ha volgut ser institucionalitzada, ja que perdria part del seu sentit insurgent.
 
En el transcurs de l'existència del Cosso, dins la localitat han sorgit altres penyes que celebren la festa cada una a la seva manera, com s'Espaseta, Els Bous, El Venao, Burladero, s'Estocada, Los Embolaos, etc. Existeixen, en l'actualitat, una vintena d'aquestes penyes, encara que el Cosso segueix sent la més nombrosa, amb diversos centenars de membres.
 
Es calcula que al Cosso arribaren a ser més d'un milenar de penyistes, molts dels quals amb els anys han anat formant les seves pròpies colles, especialment després de l'any [[2000]], en què diversos membres del Cosso foren detinguts "per desordre públic i desobediència" a causa d'una disputa dialèctica amb membres dels cos de la [[Guardia Civil]]<ref>{{citar web|url=http://dbalears.cat/actualitat/Balears/la-gran-bauxa-d-el-coso-acaba-amb-un-exregidor-detingut-per-desordre-public.html|títol=La gran bauxa d&#039;El Coso acaba amb un exregidor detingut «per desordre públic» » Balears » Balears » dBalears.cat<!--Títol generat per bot-->}} Notícia al ''Diari de Balears'', 29 agost 2000</ref>
 
L'any 2006, les persones que organitzaven els actes de la penya, anomenats "la Indirectiva", anunciaren la seva retirada després de vint anys al capdavancapdavant. L'any següent, el 2007, part de la penya es va posar en desacord amb la nova organització i es produí una escissió en el si de l'organització. Tanmateix, la festa continuà com en anys anteriors, però amb els penyistes portant dues versions de les camisetes. L'any 2008 hi va haver novament un relleu dins l'organització i la situació va tornar a la normalitat.
 
L'any 2011 es produïren una sèrie d'incidents a la sortida de l'ofici del Convent quan alguns agents de la Policia Local ruixaren amb gas lacrimògenlacrimogen a membres de la penya el Cosso<ref>{{citar web|url=http://dbalears.cat/frontend_dev.php/actualitat/balears/s-embruta-el-pas-pel-pal-li-d-el-coso.html|títol=La Policia empra gas urticant a les festes de Felanitx » Part Forana » Balears » dBalears.cat<!--Títol generat per bot-->}} Notícia al "Diari de Balears", 29 agost 2011</ref> Tot plegat tengué lloc quan les autoritats convidades, entre elles la presidenta del [[Consell de Mallorca]] [[Maria Salom]], passaven davall el pal·li. Més de 30 persones foren ateses pels serveis mèdics com a resultat de la flitada. Tanmateix, l'equip de govern del PP i la mateixa Policia Local elaboraren un informe, posteriorment enviat a Fiscalia, pel qual s'imputen faltes i delictes per desordres públics a fins a 12 felanitxers i felanitxeres, membres de la penya el Cosso. Actualment el procés judicial continua obert.
 
== Indumentària ==
La vestimenta recorda a la indumentària típica dels [[Sanfermines]]. Consta d'una camiseta blanca, amb un disseny diferent cada any i un mocador vermell al coll. El disseny de les camisetes sempre porten els colors negre, i el groc i vermell de la [[bandera catalana]].
 
La penya s'autogestiona a través de la venda de camisetes, de les quals se'n venen entre 500 i 1.500 cada any.
Els membres del Cosso es reuneixen a trenc d'alba als voltants del Parc Municipal de sa Torre, amb la música d'una colla de xeremiers i el soroll espontani dels petards. Els integrants de la penya recorren els carrers més cèntrics de Felanitx durant tot el dia. Les cançons que sonen més sovint per part dels xeremiers són alguns clàssics dels balls populars com "[[ara va de bo]]" i altres cançons que li donen el destacat toc surrealista, com ara "Cheli te quiero" o "Amigo Felix". Aquesta darrera es cantà per primera vegada arran de la visita al poble en festes del socialista [[Félix Pons]].
 
A les escales de la font del poble, davant l'església, s'hi celebra la "Resurrecció de la Quica"; una paròdia de festa litúrgica. Al so de la música de flabiols i xeremies i onejant [[senyeres]] i [[estelades]], es ressuscita el símbol de la penya: la "Quica" o "Kika", una gallina dissecada i col·locada damunt un pal a manera d'estandartestendard.
 
Posteriorment, al berenar es realitza un pregó, acte central de la diada "cossera", en què l'humor surrealista i escenificat es barreja amb una mordaç crítica a la política local. Finalitzat el pregó s'encén una gran traca.
 
El tercer acte que celebra la penya -i el més mediàtic- és "l'adoració a les autoritats", paròdia del costum del dictador [[Francisco Franco|Franco]] de posar davall el pal·li religiós. Els penyistes es concentren a les portes del Convent de Sant Agustí, a l'hora de finalitzar la solemnasolemne missa que se celebra en honor al sant d'Hipona. Les autoritats locals i autonòmiques que acudeixen a la missa són rebudes a la sortida pels penyistes que els fan passar entre senyeres i estelades per davall el doseldosser col·locat expressament pel Cosso. Lluny de ser adorats, la majoria dels polítics sovint són escridassats pels membres de les penyes, mentre que aquells que gaudeixen de la simpatia dels penyistes són alçats a becoll.
 
La festa continua amb els penyistes seguint a les autoritats fins a l'ajuntament.
 
L'horabaixa la gent es dispersa i acut als diferents concerts que tenen lloc a diversos indrets de la localitat. La festa finalitza quan acaba la revetlla que se celebra el mateix vespre.
'''Vadellada i festa alternativa'''
 
Durant els primers anys del Cosso, els membres acudien l'horabaixa a la tradicional vedellada que se celebrava a la Plaça "La Macarena". Sovint s'animava l'animal en lloc del torero, que era víctima de les burles dels penyistes. Amb el temps, la consciència de la majoria de membres de la penya canvià a una posició clarament antitaurina i minvà la seva assistència a la plaça, alhora que sorgiren concerts i altres actes alternatius que se celebraven a diversos indrets de la localitat. L'any 2009, mancandamancada d'una reforma que impedia la celebració de la vadellada, la plaça "La Macarena" tancà definitivament les portes.
 
== Referències ==
332

modificacions