Llum Nova: diferència entre les revisions

Es definia com una publicació [[apolític|apolítica]], per fugir del monopoli que tenien les publicacions polítiques a l'illa i era nauna iniciativa dels principals literats del poble, referents a l'illa i a l'exterior, com [[Francesc Camps i Mercadal|Francesc d'Albranca]] («Es metge Camps») i el mestre de l'escola, [[Andreu Ferrer i Ginard]]. La revista només es va publicar durant un any i mig.

Sota l'aparença d'un butlletí, només s'imprimia ade quatre pàgines, representava la informació interna d'una associació de veïns, com es troba en l'actualitat a la premsa local. No hi faltaven continguts ni columnes reivindicatives, tant del poble com estatals; informava, també, de les notícies que afectaven la població i difonia peces literàries d'autors reconeguts de l'època com [[Joan Maragall i Gorina|Joan Maragall]], [[Joan Alcover i Maspons|Joan Alcover]] i [[Àngel Ruiz i Pablo]].

A principis del segle XX, a Es Migjorn un gran percentatge de la població es dedicava al [[sector primari]] i era, a més, [[Analfabetisme funcional|analfabet]]. En aquest context s'hi va produir un fet insòlit per a poblacions d'aquestes característiques: va ser pioner, en matèria social. Gràciesgràcies a l'arribada al poble del mestre Andreu Ferrer Ginard i el suport incondicional dels migjorners, es van fundar una sèrie de societats que farien que Es Migjorn Gran passés a gaudir d'un considerable nucli de suport mutu en el terreny social.

L'embrió associatiu del poble va néixer amb la creació de «La Protectora» l'any 1888, una agrupació social de socors mutus, on els socis tenien dret a rebre un ajut econòmic quan estassin malalts i les cures d'un metge. Posteriorment es van crear ''«El Círculo Recreativo e Instrucción»'' (Instrucció i “recreo”lleure), ''«Adoración Nocturna»'' (Adoració a Déu) i «La Auxiliadora» (successora de La Protectora). Així doncs, quan el mestre Ginard va arribar al poble ja era normal el cercle associatiu a Es Migjorn. ''Llum Nova'' va néixer a partir de la creació de la «Unió des Migjorn Gran», nucli on s'aglutinaven tots els anteriors i es formà així una comunitat. D'aquí en va sorgir l'any 1912 ''La Minerva'', que representava la part cultural de l'associació, de la qual en va néixer la primera [[biblioteca]] pública del poble. Una agrupació que volia difondre la [[ciència]] i les [[belles arts]] per mitjà de la lectura, la discussió. i aA més organitzava conferències i vetllades literàries. Com van deixar per escrit els seus fundadors Jaume Camps i Andreu Ferrer Ginard: ''«El objeto de esta sociedad es el alivio, instrucción y educación moral de las clases necesitadas por medio de las operacions siguientes...» ''{{Es}} ''Llum Nova'' es va convertir en el butlletí de l'associació, però pel seu contingut era de revista local.

Un segon tret característic de la publicació, sobretot en la què denominarem la seva primera etapa, és la recerca d'una difusió de la llengua, però no tant com a català pròpiament, sinó queen distingintdistingir el [[menorquí]]. La joia d'aquest fet va complaure a molts, «Ya es cert qu'en Menorca's deixava sentir sa falta d'un periódich redactat en so nostru dialecte y per xó quant he llegit ''Llum Nova'' el cor ni hagut de batre d'alegria»<ref>''Llum Nova,'' 27 de juliol de 1912</ref>afirmava un dels lectors en el tercer fascicle. La revista convidava qualsevol ciutadà a expressar les seves idees al diari.

Tot i així, l'ideari de ''Llum Nova'' és difícil de determinar donat a les poques pàgines de cada facsímil (quatre), tot i així s'hi reconeix una dedicada intenció en diverses direccions. La revista representava la tendència liberal d'Es Migjorn, tot i ser un liberalisme molt moderat. Alguns estudiosos{{CC|data = desembre de 2014}} afirmen que tenia una marcada tendència regional i autonomista, ideari encapçalat per un dels seus principals creadors, Ferrer Ginard, i per això hi participaren diversos poetes dels [[Països Catalans]] i de l'[[Escola Mallorquina]], a més, Ginard acostumava a donar suport al [[regionalisme]] a [[Espanya]]. Era molt contrari al fort [[centralisme]] estatal, criticava la política de la [[Restauració Borbònica]] en casos com el desastre [[Colonialisme|colonial]] i la ferida de la indústria pel mercat menorquí. El regionalisme venia acompanyat per un [[catalanisme]] cultural. ''Llum Nova'' és la primera mostra de regionalisme cultural a Menorca. Com afirmava Ginard, «La pàtria natural és indestructible, pot viure secuestrada, humillada, trepitjada, oprimida, però viurà mentres tenga fills que l'estimin...»<ref>{{Ref-llibre |cognom= Sancho i Orell|nom= Maria Bel |enllaçautor=|editor= |títol= El Mestre Andreu Ferrer i l'ensenyament a Artà: (1916-1928)|url= |volum= Vol. 2 de ''Nostres Educadors'' |edició= |editorial= Institut de Ciències de l'Educació de l'Universitat de Palma de Mallorca|lloc= Palma de Mallorca|data= 1984 |pàgina= 13|col·lecció= |isbn= |citació= |ref= }}</ref>

* Opinió: el contingut dels articles centrals de la revista són bàsicamentels articles d'opinió; eren tan de col·laboradors habituals com d'escriptors espontanis.

As Migjorn Gran, quan es parla de foment de la cultura i tasca de difusió cultural sempre surt a la llum un nom: Francesc Camps i Mercadal, o Francesc d'Albranca. Tot i que ell va formar part del nucli creador de la revista, no va ser l'únic. S'ha de recordar tots aquells que van formar part de les diferents societats de la Unió i que juntament a Francesc Camps la van fer possible la revista. Tot i així, Andreu Ferrer i Ginard va ser reconegut com el principal inciciador en agrupar diferents personalitats i en reunir un grup de joves gràcies que van col·lobarar al projecte.

* Bernat Borràs i Piris: Migjorner, apotecari del poble ique exercia quan es van crear ''Minerva'' i ''Llum Nova''. Posteriorment es va traslladar una temporada a viure a Es Castell, però va tornar a Es Migjorn anys després, on va morir.

* Jaume Camps i Fayas: Va ser un gran treballador pels beneficis socials del poble. Va ser músic del poble i un dels principals creadors de la Unió.

* [[Francesc Camps i Mercadal]]: Metge del poble nascut al lloc d'Albranca. Va treballar intensament per conèixer la cultura tradicional, és a dir, aquella transmesa de pares a fills, i per això era un dels principals entesos en el folklore menorquí de poques influències externes. Gran defensor de la llengua catalana, volia ajudar a conservar la parla de la pagesia. Per aquest treball de recerca folklòrica és reconegut dins del moviment de la Renaixença. Va ser el principal redactor de les Rondalles Menorquines que es van publicar a partir del canvi de format de la revista que es va produir a partir del número 25 de la revista.

* Joan Estelrich i Artigues (Signava amb el pseudònim de Turricano): Ha estatsigut definit com a periodista, activista cultural, editor, polític, humanista, orador i va ser membre de la delegació espanyola a l'assemblea de la [[Societat de Nacions]] el 1935 i delegat permanent d'Espanya a la UNESCO del 1952 fins a la seva mort. Considerat un home clau del Noucentisme mallorquí i de la Lliga Regionalista, va ser un dels principals impulsors de la cultura de la Renaixença a l'illa, sobretot amb les seves aportacions a ''Llum Nova''. Va residir a Menorca entre 1908 i 1914.

* Josep Fayas i Pons: fou un altre migjorner activista sociocultural que trobamva treballanttreballar per al benefici mutualista del poble. Va treballar activament en la constitució de la Unió.

* Andreu Ferrer Ginard: Mestre del poble i juntament amb Francesc d'Albranca, principal pensador de la publicació. Un humanista fortament preocupat pels seus veïns. Es definia com a regionalista, i ell va ser qui va influir en la fort deriva cap aquest corrent que va agafar ''Llum Nova'' des dels seus primers nombres. Juntament a Francesc d'Albranca va realitzar una gran tasca de recerca folklòrica amb la intenció de poder fer perdurar per a les generacions venideres el dialecte i costums de l'illa. A més dels articles en defensa del regionalisme, també ho fa per donar suport a la independència d'Es Migjorn d'Es Mercadal.

* Gabriel Martí Bella: apotecari d'Es Migjorn, va acabar essent el gendre del metge Camps. Això el va introduir en el món de la cultura i també passar per ''Llum Nova''. Va col·laborar realitzant alguns articles per la revista.

* Bartomeu Pons Moll: sabater i activista cultural. La primera Germandat migjornera, que va ser la precursora de la Unió, tenia la seu a la seva Fondafonda. La Fonda de Can Moll apareix citada en diverses ocasions a la revista. Durant les darreres edicions de ''Llum Nova'' va ser escollit batlle d'Es Migjorn on va escriure diversos articles dirigits “Al«Al poble de Mitjorn”onMitjorn» on es compromet a treballar per a tots ells.

* Mossèn Antoni Pons Pastor: amic de Ferrer Ginard, va ser un important historiador i recol·lector del folklore balear i menoquímenorquí. Va deixar enrere memorables obres amb la intenció de transmetre el folklore de la terra.

* ''En Quatre Ulls'': pseudònim del redactor de la revista que “sempre«sempre dirà allò que vulgui que sigui sabut”sabut». I per això es converteix en el seu redactor més polèmic de la revista. A partir del número 7, i a causa d'una denúncia que rep a l'ajuntament d'Es Mercadal, començarà a ajuntar-se amb una segona persona desconeguda i en format de diàleg, on signarà amb el pseudònim de ''Dos qui en fan un''. On seguirà amb els seus articles punyents. Quan desapareix definitivament, els articles amb to més agressiu segueixen a la secció que s'anomenarà Menjarets del dia. Posteriorment apareixeran altres pseudònims desconeguts com ''Un Ferrierench'', ''Un bon atlot'' i ''unUn tort''.

* Joan Riudavets i Moll: alumne a l'escola del mestre Ferrer Ginard i un dels pocs col·laboradors de la revista. Ell formava part d'un grupet de joves que van donar suport al mestre Ginard en la creació de la revista.

* Josep Sintes de la Torre: treballava com a manobre, i va ajudar en la redacció de la revista. L'unia a Ginard una forta amistat.

* Del número 1 al 25, era de 32 cm x× 22cm, aproximadament, a dues columnes i quatre pàgies; del número 26 al 35, 44',5 cm x× 32 cm, aproximadament, també a tres columnes i quatre pàgines. La Aquestssegona dos formats corresponenetapa, amb lespàgines duesmés etapesllargues detambé la revista: el primer, representa els inicis; el segon, l'augment de paginació iinciava una considerable millora qualitativa.

* S' imprimia a [[Ciutadella de Menorca|Ciutadella]], a la Impremta i Llibreria de Salvador Fàbregues.

* {{Ref-llibre |cognom= Marquès i Sintes|nom= Miquel À|enllaçautor= |cognom2= Moll i Benejam|nom2= Antoni Lluís |editor= |títol= Llum Nova 1912-1913 |url= |format= |consulta= |llengua= |volum= |edició= |editorial= Ajuntament des Migjorn Gran |lloc= Es Migjorn |data= 2001 |pàgines= 238 |col·lecció= |isbn= 9788460725756|citació= |ref= }}