Ferrocè: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[Imatge: +[[Fitxer:, -[[Image: +[[Fitxer:, -[[File: +[[Fitxer:) |
Articles. |
||
Línia 31:
| OtherCpds = [[cobaltocene]], [[nickelocene]], [[chromacene]], [[bis(benzene)chromium]]
}}
El '''ferrocè''' és un [[compost organometàl·lic]] la fórmula molecular del qual és (C5H5)2Fe. Va ser el primer [[metal·locè]] sintetitzat que consta d'un centre metàl·lic situat entre dos anells d'anió ciclopentadienil conferint-li literalment una conformació tipus "sandvitx". El descobriment d'aquest nou tipus de compost metal·locè va marcar un abans i un després
==Història==
Línia 46:
==Estructura i enllaç químic==
[[Fitxer:Ferrocene_kealy.svg|thumb|figura 1.2. Primera estructura del ferrocè proposada per Kealy i Pauson]]
La primera estructura proposada pel ferrocè consistia en dos anells de ciclopentadienils plans units a un àtom central de ferro destacant el caràcter covalent de l'enllaç.(figura 1.2.) Aquesta estructura va presentar un enorme interès i ràpidament es va intentar resoldre. En primer lloc, hi havia alguns fets que no podien ser explicats considerant dos enllaços sigma en el compost; per exemple, les propietats tèrmiques i les químiques. A més a més, l'enllaç sigma entre l'àtom metàl·lic i els ciclopentadienils hauria de ser relativament inestable i la volatilitat no podria ser conseqüència d'una interacció iònica.
Seguidament, Wilkinson i Woodward – a la Universitat Harvard- van utilitzar mètodes físics i espectroscòpics per a determinar l'estructura correcta del ferrocè mentre que simultàniament i de manera independent, Fisher i Pfab usaven la cristal·lografia de raigs X sobre el monocristall.
Línia 91:
==Reactivitat==
Una de les característiques fonamentals del ferrocè és que es comporta com un sistema aromàtic degut a
Al següent esquema (esquema 3.4.) es mostren algunes reaccions orgàniques més significatives:
Línia 118:
R és un grup d'èster d'aproximadament 10 àtoms de carbonis
Z és el liti, l'hidrogen o un grup de la fórmula
Un altre exemple de reacció polimèrica amb el ferrocè és la reacció de ferrocè amb fenildihalofosfines. Els productes (figura 3.6.) tenen la següent fórmula estructural:
Linha 123 ⟶ 124:
===Sals de transferència: materials conductors i magnètics===
El descobriment,
La base molecular d'un compost de transferència de càrrega (TC) consisteix en un donador i un acceptor de densitat electrònica, capaços de formar cations i anions radicals (electròfil, nucleòfil), i en estat sòlid, aquests compostos han de presentar una adequada manera d'apilar-se perquè es pugui produir la conducció elèctrica.
Els complexos de TC han de complir certs requisits per a presentar un determinat apilament en estat sòlid:
#les molècules han de ser planes o estar compostes per fragments que ho siguin.
#han de formar radicals estables en la dissolució en els que la diferència energètica entre els orbitals HOMO i LUMO sigui relativament petita.
#han de presentar sistemes conjugats i han de ser capaces d'aproximar-se unes a les altres més a prop que la suma de la distància de radis de Van der Waals, augmentant d'aquesta manera el solapament intermolecular.
El ferrocè és una molècula cilíndrica compacta amb dos anells plans paral·lels. A més a més, és fàcilment oxidable per a donar sals estables de ferroceni, i la seva capacitat donadora pot ser modificada amb el número i la naturalesa dels substituents.
El ferrocè forma complexos de TC febles, això no obstant, el decametilferrocè forma complexos molt més interessants. La introducció de metils produeix que el compost sigui molt més fàcil d'oxidar i més resistent a reaccions de substitució. L'any 1979 es va descobrir que el compost [CpFe(III)][TCNQ] tenia un elevat moment ferromagnètic i una estructura lineal. A partir d'aquí, es van fer molts estudis per tal d'estabilitzar el ferromagnetisme.
Linha 139 ⟶ 142:
====Biosensors====
Un dels biosensors més importants és el corresponent a la glucosa. No només pel seu ús en processos biotecnològics com el control de processos de fermentació, sinó també en el camp de la medicina. S'usa per exemple per a mesurar la glucosa en sang en el diagnòstic de l'estat de la [[diabetis mellitus]] i
[[Fitxer:Ferciclic.png|thumb|esquerra|Figura 3.9. ús de derivats del ferrocè com a mediadors en la determinació de la glucosa. Oxidació enantioselectiva bioelectrocatalitzada de la glucosa per la glucosa oxidasa en un elèctrode modificat per un mediador de transferència d'electrons quiral: (A) Organització del medidor quiral de ferrocè modificat en un elèctrode d'Au i la seva interacció amb el EDC =(1-(3-dimethylamino-propyl)-3-ethylcarbodiimide hydrochloride) (B) voltamperametria cíclica de l'elèctrode de ferrocè modificat en presència de 50 mM de glucosa.]]
| |||