Grecobudisme: diferència entre les revisions

El '''grecobudisme''' és el [[sincretisme]] cultural entre l'[[Període hel·lenístic|època hel·lenística]] i el [[budisme]], que es va desenvolupar durant 800 anys ena l' [[Àsia Central]], en el que avui dia són els estats de l'[[Afganistan]] i [[Pakistan]], des del [[segle IV aC]] fins al [[segle V]] El grecobudisme va influir en el desenvolupament artístic (i possiblement també conceptual) de la branca [[mah?i?na]] del budisme, abans de ser exportada al noreste d'[[Àsia]] a partir del [[segle I]], arribant fins a [[Xina]], [[Península de Corea|Corea]] i [[Japó]].

La interacció entre la [[Grècia hel·lenística]] i el [[budisme]] va començar quan [[Alexandre Magne]] va conquistar [[Àsia Menor]] i [[Àsia Central]] ena l'any [[anys 320 aC]], creuant el [[riu Indus]] i el Jhelum fins a arribar al [[riu Beas]]. Amb això, es va iniciar el contacte entre Grècia i l'[[Índia]], bressol del budisme.

Alexandre Magne va fundar diverses ciutats als territoris conquistats, especialment a les àrees del [[Amudarià]] i [[Bactriana]], expandint-se els assentaments grecs cap al [[Pas Khyber]], [[Gandhara]] i el [[Panjab]]. Aquestes regions corresponen a l'únic pas existent entre ell' [[Himalaya]] i ell' [[Hindu Kush]], a través del com es va produir la major part dels contactes entre l'Índia i Àsia Central, generant un intens intercanvi cultural i comercial.

En [[anys 320 a. C.|326 a. C.]] Alexandre Magne va envair l'Índia. El rei Ambhi (Taxiles segons la nomenclatura hel·lènica) de Taxila va lliurar la seva ciutat, un important centre budista, a Alejandro. No obstant això, Alejandro va haver de lluitar contra [[Porus (rei)|Porus]], el dirigent de la regió del [[Panjab]]. Aquesta batalla coneguda com a Batalla d'Hydaspes va tenir lloc enals [[anys 320 a. C.|326 a. C.]] Alexandre va continuar les seves conquestes fins a arribar a les fonts del [[riu Indus]].

«''Ell s'hauria retirat del món i viscut en solitud, deixant-se visitar en escasses ocasions pels seus parents; això es deu al fet que havia sentit un retret d'un indi a [[Anaxarco]], dient-li que mai seria capaç d'explicar als altres el que és bé mentre es trobés en la cort d'un rei. Pirrón mantindria el mateix componiment en tot moment''» (Diógenes Laercio, IX.63 sobre Pirrón)</ref> Es coneixen pocs discursos d'aquest filòsof però els que es coneixen mostren reminiscències de l'Orient, possiblement del [[budisme]]:

:«''Gens existeix realment, però la vida humana està regida per la convenció''».

:«''Gens és en si mateix més això que l'un altre''» ([[Diógenes Laercio]] IX.61).

[[Estrabón]] diu que un altre d'aquests filòsofs, el [[escola cínica|cínic]] Onesicrito, hauria après ena l'Índia els següents preceptes:

:«''Gens del que li ocorre a un home és bo o dolent, les opinions no són més que somnis''».

:«''La millor filosofia és aquella que allibera la ment del plaure i el dolor''» (Estrabón, XV.I.65).<ref>[http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?doc=Perseus%3Atext%3A1999.01.0239&query=head%3D%23119 Estrabón XV.1]).</ref>

:«''Aquí, en els dominis del rei entre els grecs, kambojas, nabhakas, nabhapamkits, bhojas, pitinikas, andhras i pàl·lides, en tots llocs la gent està seguint les instruccions amoroses que va donar Déu en el [[dharma]]''». Edicte número 13.

Alexandre Magne va crear diverses ciutats ena Bactriana, com Alexandria i [[Bagram]], així com una administració que es va mantenir més de 200 anys en l'[[Imperi selèucida]] i el [[Regne grecobactrià]], en contacte directe amb el territori indi. Els grecs van enviar ambaixadors a la cort de l'[[Imperi mauria]], com l'historiador Megasthenes durant el regnat de [[Chandragupta Mauria]] i a Deimakos sota el regnat de Bindusara. Aquests ambaixadors van enviar informació important sobre la civilització índia. Megasthenes va enviar estudis detallats sobre les religions índies que van circular i van ser citats pels filòsofs i historiadors clàssics:<ref>Fragments originals de l'obra de Megasthenes: [http://www.mssu.edu/projectsouthasia/history/primarydocs/foreign_views/greekroman/megasthenes-Indika.htm Text complet]</ref>

:«''Megasthenes fa una divisió diferent dels filòsofs, dient que hi ha dos tipus, a uns els denomina [[bráhmana (casta)|bráhmanas]], i als altres [[sarmán|sarmanes]]...''» [[Estrabón]] XV. 1. 58-60<ref>[http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?doc=Perseus%3Atext%3A1999.01.0239&query=head%3D%23119 Estrabón XV.1]</ref>

Segons [[Claudio Ptolomeo|Ptolomeo]], els grecobactrians van fundar ciutats gregues en el nord de [[Pakistan]]. Menandre va establir la seva capital ena Sagala, ena l'actual Sialkot, regió del [[Panjab]], un dels centres budistes més importants segons el capítol I del Milinda Pañha. Les excavacions realitzades prop de Taxila, han tret a la llum les restes d'una important ciutat grega construïda per Demetro I de Bactriana i reconstruïda per Menandre I, on les [[estupa]]s budistes es trobaven al costat de temples [[Hinduisme|hindús]] i [[Antiga Grècia|grecs]], demostrant la tolerància religiosa i el [[sincretisme]].

El rei [[Kanixka I]] va rendir honors a deïtats [[Zoroastrisme|mazdeistes]], [[mitologia grega|gregues]] i [[Hinduisme|hindús]], així com al [[Buda Gautama]]. Va ser conegut pel seu sincretisme religiós i per ser un dels impulsors del Quart Concili Budista que va tenir lloc l'any 100 de nostra era al [[Caixmir]], i per ordenar la redacció del cànon ''sarvastivada''. Algunes monedes de Kanixka contenen la primera representació de Buda en una moneda (al voltant de l'any 120), en estil hel·lenístic amb la paraula ''Boddo'' ena l' [[alfabet grec]].

Kanixka també va manar traduir els textos mahayana escrits en [[pràcrit]] a la llengua culta, el [[sànscrit]]. «''Un punt de canvi en l'evolució del cànon literari budista''» (Foltz, 1999).

És molt probable que anessin artistes grecs els autors d'aquestes primeres representacions de Buda, en particular de les estàtues dempeus, que mostren «''un tractament realista dels plecs i en algunes fins i tot un esbós de volum modelat, com el que caracteritza a les millors obres gregues. Això és l'art clàssic o hel·lenístic, no l'arcaic transmès pels perses o bactrianos i que no es distingeix de l'art antic romà''» (Boardman).

La influència grega en les representacions de Buda a través del seu realisme idealista, també va permetre una visualització accessible, entendible i atractiva de l'estat últim d'il·luminació descrit pel budisme, la qual cosa va contribuir a la seva difusió: «''Una de les característiques distintives de l'escola d'art de Gandhara que va emergir en el nord-oest de l'Índia és que està clarament influïda pel naturalisme de la Grècia clàssica. D'aquesta forma, mentre que aquestes imatges encara transmeten la pau interna que resulta de la posada en pràctica de la doctrina de Buda, també aporten una impressió de la gent que caminava, parlava i dormia igual que ho fem nosaltres. Crec que això és molt important. Aquestes figures inspiren perquè elles no solament representen la imatge, sinó també la sensació de que podem aconseguir les nostres metes si ho intentem''» ([[Tenzin Gyatso|Dalai Lama]], preàmbul de ''Ressons d'Alexandre Magne'', 2000).

Altres deïtats budistes han rebut la influència dels déus grecs. Per exemple, [[Hèracles]] amb una pell de lleó (la deïtat protectora de Demetro I de Bactriana) «''va servir com un model artístic per Vajrapani, un protector de Buda''» (Foltz, 1999).<ref>imatges de Vajrapani influenciat per Hèracles: [http://www.exoticindiaart.com/artimages/buddhaimage/greece_sm.jpg Imatge 1], [http://faculty.maxwell.syr.edu/gaddis/hst210/oct21/heracles-Vajrapani.jpg Imatge 2]</ref>

A més a més, formes com a garlandes, [[querubí|querubins]], volutes, i altres semihumanas com el [[centauro]] i el [[tritó (mitologia)|tritó]] són part del repertori d'art hel·lenístic introduït pels artistes grecorromanos al servei de la cort kushan.

Els contextos geogràfic, cultural i històric del sorgiment del budisme majaiana en el nord-oest del [[subcontinent Indi]] al segle I apunten a intenses influències multiculturals: «''Les influències formatives claus sobre el desenvolupament del budisme majaiana i del [[budisme de la terra pura]], que es convertirien en una part tan important de la civilització d'Àsia oriental, han de buscar-se en la propagació inicial del budisme al llarg de la Ruta de la Seda''» (Foltz, 1999). Conforme el majaiana va ser sorgint, va ser rebent influències dels cultes populars [[hinduisme|hindús]] ''([[bhakti]])'' i de les teologies [[Imperi persa|perses]] i grecorromanas que van entrar en l'Índia pel nord-oest (Lowenstein, 1996, p. 63).

Buda va ser elevat a un estatus d'home-déu, representat per una forma humana idealitzada: «''Un pot observar la influència clàssica en incloure la idea general de representar a l'home-déu amb una forma enterament humana, que era molt familiar a Occident, i està molt clar que el tractament que donen els occidentals als seus déus va ser un important factor per a la innovació. Buda, l'home-déu, s'assembla més a un déu grec que a qualsevol deïtat oriental, no solament pel cicle narratiu de la seva història i la seva aparença en estàtues sinó per la seva humanitat''» (Boardman, ''La difusió de l'art clàssic en l'antiguitat'').

La comprensió supra-mundana de Buda i els bodhisattvas han d'haver estat una conseqüència de la tendència grega a deïficar als seus dirigents en la part final del regnat d'Alexandre Magne: «''El concepte de déu-rei aportat per Alejandro [?] ha d'haver influït en el desenvolupament del concepte de bodhisattva, que implicava la representació de Buda en l'art de Gandhara amb la cara del déu del sol [[Apol·lo]]''» (McEvilley, 2002).

Existeixen nombrosos paral·lelismes entre la filosofia grega dels cínics, i la filosofia budista Madhyamika i zen que va sorgir diversos segles més tard. Els cínics neguen la rellevància de les opinions i sentiments dels humans (descrites com ''typhos'', literalment ?fum? o ?desaprofitaments?, una metàfora de ?il·lusió? o ?error?), incloent les expressions verbals, estant a favor de la crua experiència de la realitat. Ells separaven la independència d'agents externs per aconseguir la felicitat («Felicitat no és plaure, pel qual necessitem influència externa, sinó virtut, que es completa sense agents externs», tercera epístola de Crates). De manera similar, el Prajnaparamita, precursor del Madhyamika va explicar que totes les coses són com a escuma o bombolles, «''buit, fals, i efímer''», i que «''només la negació de totes les visions pot conduir a la il·luminació''» (N?g?rjuna, MK XIII.8). Per evitar el món de la il·lusió, els cínics recomanaven la disciplina i la lluita ''(ask?sis kai mach?)'' de la filosofia, la pràctica de la ''autarkía'' (govern propi), i un estil de vida similar al de [[Diógenes de Sinope|Diógenes]], el qual, com els monjos budistes, va renunciar a les possessions terrenals. Aquestes concepcions, en combinació amb la idea de ''philanthropía'' (bondat universal, de la qual [[Crates de Tebas|Crates]], pupil de Diógenes, és el major exponent), presenten reminiscències als conceptes budistes prajñ? (saviesa) i karuna (compassió).<ref>Mc Evilley, ''La configuració del pensament de l'Antiguitat'', pàg. 437-444</ref>

:«''Fusang es troba a l'est de Xina, a 20.000 ''li'' (1500 quilòmetres) de l'estat de Dóna Han (i al seu torn es troba a l'est de l'estat de Wa a l'actual illa de [[Kyushu]], [[Japó]]) (...) En els temps antics, la gent de Fusang no sabia gens sobre la religió budista, però en el segon any del regnat de Dóna Ming, de la [[Dinastia song]] (any 485), cinc monjos de Kipin ([[Kabul]], regió de [[Gandhara]]), van arribar amb vaixell fins a Fusang. Ells van ser els encarregats de propagar la doctrina budista, fent circular escriptures i dibuixos, enaltint a la gent perquè reneguessin dels béns materials. Com a resultat d'això, els costums de Fusang van canviar''» (Ch:???????????,??????(...)??????,?????,??????????????,????,??,????,? ???, Liang Shu, segle VII).