Arxiver: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}} |
m Corregit: aixó > això |
||
Línia 9:
Fins ben entrat el segle XX, els [[Arxiu històric|arxius històrics]] van ser el lloc de treball habitual dels arxivers. La professió d'arxiver estava marcada per l'historicisme i per l'influx de la [[paleografia]] i la [[diplomàtica]], que s'ocupaven sobretot de documentació medieval.<ref>CRUZ MUNDET, José Ramón. Manual de archivística. (1994) p.39</ref> Era el model arxiver-erudit. Per exemple, segons el decret de reforma del cos d'arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs de 1868 l'arxiver era “''poderós auxiliar dels estudis històrics i bibliogràfics, i investigador i guardador d'inestimables riqueses''”.<ref name="ROMERO">ROMERO TALLAFIGO Manuel. Archivística y archivos: soportes, edificios y organización (1994) p.353</ref>
Al segle XX l'ofici es professionalitza coincidint amb una consolidació de la ciència arxivística i l'obertura de nous camp d'actuació. S'amplia enormement el camp de l'arxiver, no només als arxius històrics sinó també als administratius. I una ràpida evolució que arriba fins avui ha fet superar el model d'arvixer-historiador o arxiver-erudit tradicional per un arxiver polivalent. Aquesta ampliació ha comportat la partició del món professional, sobretot al món anglosaxó, on s'estableixen dues àrees: la del ''records management'' o gestió de documents administratius, i la tradicional o administració d'arxius.<ref>CRUZ MUNDET, José Ramón. Manual de archivística. (1994) p.45</ref> Tot i
A més, d'ençà de la [[Segona Guerra Mundial]], l'ofici d'arxiver ha hagut d'enfrontar-se al creixement dels fons administratius, la introducció de noves tecnologies i la preservació dels fons, a causa del nombre creixent d'usuaris. Li ha calgut equilibrar, doncs, la funció de suport a l'administració i de difusió i potenciació de la recerca.<ref>Enciclopedia Catalana</ref>
| |||