Rostany: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció: península ibèrica > península Ibèrica |
m Robot substituint enllaç ambigu a carolingi en el marc de la quinzena de la qualitat |
||
Línia 1:
'''Rostany''' (en [[llatí]] ''Rostagnus'', en [[francès]] ''Rostaing'') fou el primer '''[[comte de Girona]]''' (que llavors incloïa els ''[[pagi]]'' de '''[[comtat de Besalú|Besalú]]''' i '''[[comtat d'Empúries|Empúries]]''') del '''[[785]]''' a una data entre el '''[[801]]''' i el '''[[811]]'''. Va ser nomenat per [[Carlemany]] just després que [[Girona]] es lliurés als [[imperi carolingi|carolingi]]s.
== Orígens i nomenament ==
La ciutat de [[Girona]] i els territoris dels voltants, igual que gairebé tota la [[península Ibèrica]], estaven sota domini àrab des de la [[Conquesta musulmana de Catalunya|conquesta musulmana]] ocorreguda entre els anys [[711]] i [[720]]. Segons el ''[[Cronicó de Moissac]]'', l'any [[785]], la noblesa local ([[got (poble germànic)|goda]]) va expulsar als governadors àrabs de Girona i va lliurar la ciutat (i també [[Besalú]]) als [[imperi carolingi|carolingi]]s (liderats pel comte [[Guillem de Tolosa]]). En aquest nou territori, els [[francs]] van crear el [[comtat de Girona]] que inicialment incloïa els ''[[pagi]]'' de [[comtat de Besalú|Besalú]] i [[comtat d'Empúries|Empúries]] i Rostany va ser nomenat [[comte de Girona]] per [[Carlemany]], rei dels [[francs]].
Com hem dit, la ciutat no va ser conquerida sinó que es va lliurar voluntàriament. Els probables motius d'aquesta conducta els trobem en la política que els [[francs]] estaven duent a terme amb les ciutats ja conquerides a [[Septimània]], tant de respecte a les autoritats locals com de les bones condicions de l'establiment dels hispans refugiats, i també pel temor de veure's perjudicats per les lluites entre els [[valí]]s de [[Barcelona]] i [[Saragossa]]. Això sembla indicar que Rostany era d'origen [[got (poble germànic)|got]]; podria ser un hispà refugiat a [[Septimània]] fugint del domini àrab o bé un noble [[got (poble germànic)|got]] de la regió, dels que van expulsar els àrabs de la ciutat. En el primer cas, podria ser un tal ''Rostagnus'' que el [[3 de juny]] del [[782]] presidí un judici a [[Narbona]].
Línia 8:
== L'expedició àrab del 793 ==
{{Principal|Setge de Girona (793)}}
L'any [[789]], [[comtat d'Urgell|Urgell]] es va lliurar també als [[imperi carolingi|carolingi]]s. Aquests èxits [[francs]] donaren ànims a aquells àrabs de la regió que eren contraris al poder de l'[[emir de Còrdova]]; entre el [[789]] i el [[791]] hi hagué diverses revoltes amb la intenció de lliurar les ciutats de [[Barcelona]], [[Tortosa]], [[Saragossa]] i [[Osca]] als [[francs]], però els exèrcits de l'emir Hisam I ho impediren. Per assegurar-se el control de la zona, l'emir envià una sèrie d'expedicions punitives contra la [[Septimània]]. Especialment important va ser l'[[Setge de Girona (793)|expedició del 793]], dirigida pels germans Abd al-Malik i Abd al-Karim. Rostany fortificà les muralles de [[Girona]] i va defensar bé el territori de manera que els àrabs no van poder prendre la ciutat.
Algunes fonts expliquen que en algun moment entre els anys [[793]] i [[797]] la ciutat va tornar a caure en mans dels musulmans pro-cordovesos. Finalment, el [[798]], els [[francs]] van poder [[Conquesta de Girona|reocupar Girona]] i Rostany va ser restaurat com a comte. D'altres fonts, tot i mencionar l'expedició del [[793]] i també dues més el [[795]] i el [[796]], no fan referència a aquest breu període de conquesta musulmana.
| |||