Regne de França: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[Imatge: +[[Fitxer:, -[[Image: +[[Fitxer:, -[[File: +[[Fitxer:) |
enllaç |
||
Línia 123:
Les derrotes militars franceses durant la primera fase del conflicte ([[1337]]-[[1360]]), van ser revertides durant la segona ([[1369]]-[[1396]]); però la victòria d'Enric V en la [[batalla d'Agincourt]] el [[1415]] contra França, dividida entre les faccions d'[[Armanyac]] i [[Borgonya]] va dur al reconeixement d'Enric VI com a rei a París set anys després amb el tractat de [[Troyes]] el [[1420]], amb el qual el senyoriu dels Valois va quedar reduït a les terres al sud del [[riu Loira]].
La humiliació francesa va ser revertida el [[1429]] amb l'aparició d'un moviment restauracionista encapçalat, moralment per la camperola [[Joana d'Arc]] que deia haver rebut direcció divina per dirigir la campanya amb la qual va acabar el [[setge d'Orleans]], i la coronació de [[Carles VII de França|Carles VII]] a la ciutat històrica de Reims. Va ser capturada, però, pels borgonyons van capturar-la i lliurar-la a llurs aliats anglesos. Va ser executada el [[1431]], la qual cosa va donar més força a la causa francesa.
La reconciliació entre el rei i Felip de Borgonya ([[1435]]) va remoure l'últim obstacle a la recuperació francesa; el rei francès va recuperar París ([[1436]]), Normandia ([[1450]]) i l'Aquitània ([[1453]]) reduint el poder anglès a un petit territori envoltant [[Calais]] (que perdria el [[1558]]. Després de la victòria sobre Anglaterra, França va emergir com una monarquia nacional poderosa amb la "incorporació" oficial del ducat de Borgonya ([[1477]]) i Britània ([[1532]]), que havien estat estats independents.
| |||