Arabisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: que o feien > que ho feien |
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
||
Línia 25:
La diferència de contacte amb la llengua aràbiga també ha tengut com a resultat que els noms comuns procedents d'aquest idioma tinguin una distribució territorial variable: on n'hi ha més és al [[valencià|català valencià]] i després al [[baleàric]]. Els arabismes regionals poden ocupar una àrea formada per dos dialectes, com el baleàric i el valencià (albercoc, alfals...); només pel català valencià (alacrà, almoneda...), o només pel català baleàric ([[alimara|alimares]], atzep, biduí, a betzef, cuscussó...). Una part d'aquests arabismes regionals, tenen [[geosinònim]]s d'origen llatí o amb el llatí com a intermediari (trull/almassera, clavegueró/albelló, userda/alfals; escorpí/alacrà, aglà/abellota, guix/algeps, préssec/albercoc, tàpera/caparra, etc.). En alguns casos hi ha parelles de sinònims només a un dialecte (guix/algeps, al català valencià; rambla/areny, al [[català central]]). Els arabismes presents a tot el territori són [[xenisme]]s, paraules amb referents culturals àrabs, sense sinònims d'origen llatí, doncs (cotó, sucre, taronja). Dins aquest grup de xenismes tenim en català parelles de sinònims amb els dos membres d'origen àrab. Els dos elements poden ser contemporanis però d'àrees diferents (carxofa/alcanària) o pertànyer a èpoques diferents (sínia/nora).
[[Manuel Sanchis Guarner]] en la seua '' Gramàtica valenciana'' diu:
"Com és natural, els cinc segles d’islamisme, durant els quals el Mediterrani fou un mar pròpiament aràbic, tingueren intenses repercussions lingüístiques. Es canvià la fonètica de moltes paraules i se’n van introduir bastants de noves, servint l’aljamia dels mossàrabs d’intermediari per a portar arabismes al romanç i per a dur romanismes a l’àrab. Així són mots aràbics els noms d’alguns animals (alacrà, farnaca, fardatxo, farda, saboga, samaruc, aladroc, xaputa, etc.), de moltes plantes (abellota, albardí, albercoc, albergina, alfàbega, alfals, alficòs, almoraduix, arròs, atzavara, bacora, carabassa, carxofa, cascall, cotó, encanària, espinacs, dacsa, garrofa, gesmil, llima, taronja, sucre, safanòria, safrà, sorolla, séver, tramús, xalefa, xara, xirivia, etc.), d’obres agrícoles de canalització (séquia, assud, assarb, sénia, nòria, caduf,
aljub, safareig, etc.), d’edificis i térmens de construcció (alqueria, almàssera, alforí, algorfa, sitja, almagasén, almodí, drassana, algeps, rajola, atobó, gassó, sanefa, albelló, alcavó, alcova, ràfel, jàssena, raval, etc.), d’atifells domèstics (gerra, aixeta, safa, marraixa, sitra, setrill, marrassà, maruà, tassa, catifa, flassada, matalap, tabac, sofà, etc.), de la indumentària (jaca, samarra, jopetí, gipó, saragüells, arracades, sarró, taleca, barxa, etc.), de la milícia (almirall, adalil, alferes, almogàver, alardo, talaia, tabal, ronda, etc.), de les mides (fanecada, taülla, cafís, almud, arrova, quintar, quirat, alfarrassar, etc.), i de moltes més branques del vocabulari."
== Diferències entre idiomes ==
| |||