Partit Comunista de Birmània: diferència entre les revisions

Després de la guerra, el febrer de [[1946]], el partit es va dividir en dos branques: Bandera roja, dirigida per Thakin Soe (1905-1989), favorable a la Unió Soviètica; i bandera blanca dirigida per Thakin Than Tun cunyat de la dona del pare de la independència de Birmània Aung San (que va dirigir el partit del [[1945]] al seu assassinat a la selva el [[1968]]) i per Thein Pe. Els noms de les dos faccions van venir pels colors de les seves respectives banderes.

El [[1968]], a la mort del cap comunista de bandera blanca, Than Tun, Xina va enviar agents a Birmània i els comunistes que s'estaven entrenant allí (uns 300) també van retornar. Van trobar terreny abonat a [[Kokang]] i al territori [[Katxin]], on una facció tribal rebutjava les ordres de l'Organització d'Independència Katxin (KIO). La minoria [[Wa]], els Kokang, els Katxin, els [[Palaung]] i alguns [[Shan]], al nord-est van formar aliança amb els comunistes i es va poder establir una zona de domini entre l'estat Shan i l'estat Kachin. La tàctica militar del PCB era la d'onades humanes contra les forces del govern, però això provocava moltes baixes i poc èxit. El [[1986]] la Xina va començar a reduir l'ajuda militar, econòmica i política al PCB, que es finançava amb aquestes ajudes i les taxes frontereres. El [[1987]] els comunistes van perdre [[Panghsai]], lloc on es cobraven les taxes, i la situació econòmica va esdevenir critica. Nomes tenien un font de finançament, a la que s'havien oposat abans: el l'opi, el qual des de [[1985]] s'havia començat a cultivar extensivament. El PCB va decidir que recolliria el 20% del producte i el 10% del diner de la venda als mercats per finançar-se. Una part del comerç es va desviar llavors cap a Khun Sha (anomenat també Chang Chi Fu) un dels caps militars de l'ètnia shan i líder de la Muong Tai Army. La política del PCB va provocar dissensions entre els dirigents, uns partidaris i els altres oposats al negoci; la revolta de la segona facció, de majoria kokang, dirigida per U Phong Kyar Shin i U Phong Kyar Phoo, va esclatar el [[12 de març]] de [[1989]]. El [[16 d'abril]] de [[1989]] els Wa que formaven a les files comunistes, que estaven destinat a servir de forces de xoc a les onades humanes preparades per l'enviat del Comitè central, Seo Thein, es van revoltar i van ocupar el quarter general comunista de [[Pangshang]]. El [[17 d'abril]] de [[1989]] el president del partit comunista Ba Thein Tin, els principals dirigents i les seves famílies van fugir a Nam Hka, a la frontera xinesa. Els rebels no van voler seguir les indicacions del Front Nacional DemocraticDemocràtic (que va enviar una delegació) i els generales Khin Nyunt i Maung Tint van arribar a un acord d'alto el foc amb el govern que es va signar a [[Kunlong]], a la riba del riu que marcava la frontera de Kokang, i al que es va afegir Chao Ngi Lai, cap de la resta dels efectius comunistes, als quals es va prometre un programa de desenvolupament amb molts diners. La força comunista abans de l'enfonsament estava formada per quatre grups de base ètnica:

*laLa zona 101 (ala l'estat Kachin), dirigida per Ting Ying i Ze Lum dissidents tribals katxins units als comunistes des del 1968), que després de la treva es va convertir en la New Democratic Army (NDA).

*La zona 815, ala l'est del Estat Shan, al nord de Kengtung, de base Shan, [[Akha]] i [[Lahu]], que després de la treva es va convertir en la National Democratic Alliance Army Military and Local Administration Committee (Eastern Shan State), dirigida por Lin Mingxian (conegut per Sai Lin o Sai Leun).