Palau de l'Aljaferia: diferència entre les revisions

Construït en la segona meitat del segle XI, per iniciativa del sultà Ahmad I Al-Muqtadir com a residència dels monarques [[Banu Hud]] de [[Saraqusta]], aquest palau d'esbarjo (anomenat llavors «Qasr as-Surur» o Palau de l'Alegria) reflecteix l'esplendor assolit per l'emirat en el període del seu màxim apogeu polític i cultural. Passà a ser la residència dels reis cristians d'[[Corona d'Aragó|Aragó]] [[Setge de Saraqusta (1118)|després de la conquesta]] d'[[Alfons I d'Aragó|Alfons I el Batallador]] en [[1118]]. Destaca la reforma que realitzaren els [[Reis Catòlics]] en [[1492]]. En [[1593]] [[Felip I d'Aragó]] la transformà en una [[caserna]]. Va ser reformat en els [[segle XII|segles XII]] ([[1129]]), [[segle XIII|XIII]] ([[1260]] i [[1292]]), [[segle XIV|XIV]] ([[1301]] i [[1356]]), [[segle XV|XV]] ([[1490]]-[[1493]]), [[segle XVI|XVI]] ([[1593]]), [[segle XVIII|XVIII]] ([[1772]]) i [[segle XIX|XIX]] ([[1862]]). Finalment fou restaurada i actualment acull les [[Corts d'Aragó]].<ref>{{cita libroref-llibre|apellidoscognom=Sobradiel|nombrenom=Pedro I.|títulotítol=La Aljafería entra en el siglo veintiuno totalmente renovada tras cinco décadas de restauración|añoany=1998|editorial=Grafimar·ca, S. L.|editor=Institución "Fernando el Católico"|isbn=84-7820-386-9|páginaspàgines=84}}</ref> L'any 2001 fou declarat [[Patrimoni de la Humanitat]] com a part del conjunt d'arquitectura mudèjar d'Aragó.<ref>{{cita ref-web|títulotítol=Mudejar Architecture of Aragon|url=http://whc.unesco.org/en/list/378|editorialeditor=UNESCO World Heritage Center|fechaaccesoconsulta=29 de setembre de 2014|idiomallengua=anglès}}</ref>