Revisió del 13:04, 12 oct 2014 modifica EVA2.0 (bot) (discussió \| contribucions) 223.351 edits m 'Succeir' és un verb intransitiu ← Edició anterior		Revisió del 19:51, 31 des 2014 modifica desfés JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.430 edits m Robot substitueix 'li va succeir' per 'el va succeir' Edició següent →
Línia 4: Va participar en diverses campanyes al nord d'Hispània i a [[Marroc]], del que fou una mena de virrei després del [[998]], amb residència a [[Fes]], fins al 999 quan fou cridat altre cop a Còrdova. A la mort ([[10 d'agost]] de [[1002]]) d'Almansor (Al-Mansur) a [[Medinaceli]], tres dies després de la [[batalla de Calatañazor]] ([[8 d'agost]] de [[1002]]) liel va succeir com ''hàjib'' el seu fill Abd al-Malik al-Muzaffar. Els regents de [[Regne de Lleó\|Lleó]], el comte gallec [[Menendo Gonzàlez]], la seva dona Na Major i [[Elvira de Castella i de Ribagorça]], la mare del rei, van rebutjar pagar el tribut a Còrdova. El mateix va fer el [[comte de Barcelona]] i el comte de [[Castella]]. Aprofitant la feblesa musulmana, els catalans van atacar la frontera, enfrontant-se a la [[Batalla d'Albesa]] però foren derrotats. Abd al-Malik va iniciar el [[1003]] la seva [[Ràtzia de 1003\|primera campanya]] a les zones de frontera (''thughur''), aquesta contra el [[Comtat de Barcelona]] (''Bilad al-Ifrandj''), i va devastar les regions occidentals, la serra del [[Montseny]], les comarques d'[[Igualada]] i [[Manresa]] a l'[[Osona]], en especial [[Castellolí]] prop d'Igualada que fou arrasada. El [[1004]] va fer [[Ràtzia de 1004\|una expedició]] contra el [[Comtat de Castella\|comte de Castella]], [[Sanç I Garcia de Castella\|Sanç I Garcia]], que era oncle del rei de Lleó, que va demanar una treva i va fer aliança amb el nou ''hadjib'', en l'esperança d'obtenir la seva ajuda per substituir a Menendo Gonzàlez com a regent de Lleó; després de signada l'aliança Sanx Gàrces va reclamar la regència. Línia 14: El [[1007]] va fer una expedició contra Castella i va devastar la fortalesa de [[Clunia]]. Aquesta victòria fou la que li va valer l'obtenció del califa del ''lakab'' (títol) honorific de Al-Muzaffar ("el triomfador"). El [[1008]] preparava una expedició contra Castella, quan va morir d'una malaltia de pit a la vora del Guadimellato o Wadi Armilat prop de Cordova ([[20 d'octubre]] del [[1008]]). Els rumors deien que havia estat enverinat pel seu germanastre [[Abd al-Rahman ben Sanxul]] ben Muhammad ben Abi Amir "Shandjwilo" ("Sanchuelo") que liel va succeir com ''hadjib'' i va obligar al califa Hixam a atorgar-li el nomenament. Durant el seu govern va conservar el poder fort i va afavorir als funcionaris esclavons (''sakaliva'') contra l'aristocràcia àrab.

Abd-al-Màlik al-Mudhàffar: diferència entre les revisions