Comtat de Veringen: diferència entre les revisions

Manegold va seguir la línia de comtes de Nellenburg extingida el 1422 (el seu blasó fou el de Veringen, però en atzur sobre camp d'or). Wolfrad II va iniciar una línia nova de comtes de Veringen en la que liel va succeir el seu fill Wolfrad III. Va morir el 1257 i va deixar dos fills: Wolfrad IV que liel va succeir a Veringen, i Hedwigis que amb dispensa papal per consanguinitat (datada el 2 d'octubre de 1252, es va casar amb Hartman I de [[comtat de Gröningen|Gröningen]]. La seva dot va reduir altre cop els dominis dels Veringen, completat amb vendes a Schenkungen i el monestir de Heiligkreuztal. En canvi es va adquirir l'àrea de Laucherttal per la part de l'herència dels Gammertinger, que no està clar si fou per casament o per un altre tipus d'herència. Vers 1250 Wolfrad IV el Jove fundava la ciutat de [[Riedlingen]] i en aquest temps també es va formar la vila de Veringen o [[Veringenstadt]] que va rebre dret de mercat el 1285 i tenia des de la primera meitat del segle 14 un segell propi. A Wolfrad IV liel va succeir el seu fill Enric el Jove que va fundar vers 1270 el castell de Neuveringen a l'est de Riedlingen. Va heretar del seu oncle Enric el Vell possessions a l'Alta Suàbia. Però Enric tenia necessitat de diners i va decidir vendre el comtat a [[Rodolf I d'Alemanya|Rodolf IV d'Habsburg]], el que es va concretar el 1291, el mateix any que moriria Rodolf. Els successors no van tardar a empenyorar el comtat als propis antics comtes de Veringen.