Senyoria de Péronne: diferència entre les revisions

Va tenir com a primer senyor a Eilbert (944-977) i hauria seguit en la seva família, tot i que no s'esmenta al seu successor, potser un fill; Robert de Cappy era probablement el seu nét i va ser castellà de Péronne com a Robert I des de vers el 1000 al 1045 (altres fonts parlen de 1000-1028) mentre el seu germà Ives rebia la senyoria de [[Nesle]]; el va seguir el seu fill Robert II el Barbut ((1045-1087) que es va titular "príncep de Péronne" però va perdre la senyoria vers 1068/1070 a mans de [[Simó de Valois]], el qual a la tornada d'un viatge a Roma, pressionat pel papa, es va casar vers 1072 amb Judit d'Alvèrnia (filla del comte d'Alvèrnia) i un temps després els dos esposos van decidir entrar en religió i Simó va decidir retornar [[Péronne (Somme)|Péronne]] i altres llocs al comte de Vermandois [[Heribert IV de Vermandois|Heribert IV]], però la cessió es va demorar perquè a la ciutat estava enterrat el seu pare, i volia traslladar la tomba; finalment el 1077 va abdicar en la seva germana [[Adelaida de Valois]] a la que va cedir el [[comtat d'Amiens]] ocupat pel rei i el de Valois, retornant el [[comtat de Montdidier]] i la [[senyoria de Péronne]] al comte de Vermandois, be directament o bé a través de la seva germana. La senyoria hauria tornat a Robert II el Barbut fins a la seva mort el 1087 quan liel va succeir el seu fill Odó o Eudes. Per aquest temps també apareix com a senyor de Péronne Robert de Boves (germà d'Enguerrand de Coucy), casat amb Adelaida, germana de Robert II el Barbut, que sembla que reclamava la successió.