Artaxerxes I de Pèrsia: diferència entre les revisions

Vers el [[453 aC]] o poc després [[Atenes]] i [[Esparta]] van signar un tractat de pau de cinc anys per dedicar-se a la lluita contra Pèrsia. El [[450 aC]] els atenencs van atacar [[Xipre]] sota la direcció de [[Cimó II]] i van assetjar als perses a Cítion. Una flota atenenca va evacuar a Armiteu del delta però els seus partidaris van continuar la lluita sota la direcció del seu fill Psametic. El [[449 aC]] els atenencs de Cimó van derrotar els perses a la batalla naval de [[Salamina (Xipre)]] en una batalla en la que va morir Cimó, seguida d'un altra batalla prop de Salamina, aquesta vegada a terra, amb nova victòria atenenca. Els perses van capitular. El rei de Salamina, [[Evàgores I]], va quedar com únic rei de l'illa. Atenes i Pèrsia van arribar a un acord i es va signar el mateix [[449 aC]] l'anomenada [[Pau de Càl·lies]] que va posar fi a la tercera guerra mèdica. Pèrsia va reconèixer la independència de les ciutats gregues del [[Àsia Menor]] i va acceptar que no tindria tropes a menys de tres dies d'aquestes ciutats, i la flota estaria sempre més enllà de Faselis (al sud) i de les illes Cianees (a la mar Negra); Atenes renunciava a Xipre que seria un regne client de Pèrsia, i retirava l'ajut als rebels egipcis, si bé Psametic va haver de ser reconegut governador persa de Sais. Si els perses van respectar l'acord quant a Xipre i Sais no es pot assegurar però abans de morir Artaxerxes, el rei Evàgores i el seu pare Nicocles havien hagut de fugir.