Gal·lípoli: diferència entre les revisions

El [[1331]] fou atacada per Umar Beg d'[[Aidin]] que fou rebutjat però va ocupar la fortalesa de Lazgöl (no identificada). El [[1352]] la fortalesa de Djinbi (grec Tzympe), al nord de Gal·lípoli, fou ocupada pels otomans com aliats de [[Joan VI Cantacuzè]]; això va deixar la ciutat aïllada de Tràcia. Allí van establir després un udj o govern militar, dirigit per Yakub Edje i Ghazi Fadil; quan els bizantins anaven a pagar una quantitat a canvi de l'evacuació dels otomans, un terratrèmol va destruir els murs de la ciutat ([[3 de març]] de [[1354]]) que fou immediatament ocupada pels otomans i altres forts veïns dels que les muralles s'havien sorrat. Sulayman Pasha va venir d'Anatòlia i va reparar els murs i hi va instal·lar a turcs d'[[Àsia Menor]]. Va esdevenir la base per la conquesta de Tràcia i va agafar el nom de Gelibolu i capital del ''pasha sandjak'' de [[Rumèlia]].

 

 

El [[1388]] la flota [[República de Venècia|veneciana]] es va presentar a '''Gelibolu''', però només van fer una demostració sense atacar. El [[1399]] els venecians van voler fer valdre el dret de navegació pels Estrets i aliats amb Hongria van iniciar operacions. L'almirall Boucicaut va creuar els estrets sense que la flota otomana que no era gaire potent ho pogués impedir, però la potència de Gelibolu fou un element que Venècia va considerar a l'hora d'aportar reforços a Constantinoble que llavors era atacada per [[Baiazet I]]. Aquest va restaurar la ciutadella.