Laristan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m 'Succeir' és un verb intransitiu |
m Robot substitueix 'li va succeir' per 'el va succeir' |
||
Línia 15:
Segons Aubin el desenvolupament de l'illa de [[Kays]] va desplaçar el comerç cap a l'est de les rutes i els ports del [[golf Pèrsic]] i això va provocar el sorgiment de noves metròpolis al ''garmsirat'' de Fars, primer Fal o Bal, on probablement es van replegar els habitants de l'arruïnada Siraf, amenaçats pels pirates per la costa i pels nòmades tribals per l'interior; després va sorgir Khundj a un nus de rutes a l'eix Kays-Xiraz amb transversal cap a Lar i Ormuz. Els [[fadlawàyhides]] kurds que dominaven Fars oriental van dominar Lar al segle XIII i es van estendre cap a [[Kirman]]; aquest episodi Aubin l'atribueix a la lluita entre els shabankara i els [[salghúrides]] quan Abu Bakr ibn Sad, el salghúrida, va intentar dominar el golf i va xocar amb altres poders locals com Muzaffar al-Din Shabankarai, o l'illa de Kays. Segurament fou el 1230/[[1231]] quan Muzaffar al-Din es va apoderar de Lar i del territori fins a la costa del golf fins al Kawristan, frontera amb el [[regne d'Ormuz]] (a l'est). No se sap quant de temps va durar el seu domini. Vers el 1300 els dervixos de Khundj van obtenir dels comerciants de [[Tibi (ciutat aràbiga)|Tibi]] (els tibis) la cessió de l'illa de Djarun a Ormuz i aquestos sempre van agrair el favor. Vers [[1330]] Kays fou ocupada per Ormuz i a aquesta ciutat es va desplaçar el comerç del golf; la ruta Kays-Xiraz fou abandonada.
[[Ibn Battuta]] que va visitar Lar el [[1347]], la descriu com una vila pròspera, però sembla que no va jugar un paper polític rellevant. [[Mustawfi]] confirma l'apreciació d'Ibn Battuta. Tota la vida a la ciutat estava organitzada en funció del comerç. Els xeics hereditaris de la ''zawiya'' de Lar eren originaris de Khundj on al segle XIII s'havia establert un ''khanakak '' del qual el ''murshid'' era Shaykh Danyal afiliat a la ''tarika'' Murshidiyya (o Ishakiyya);
Durant el segle XIV els ''garmsirats'' del Fars van quedar dividit en dues formacions polítiques: el Bilad Lar i el Bilad Khundj-u-Bal (o Fal). Aquest darrer va tenir relacions amistoses amb el [[regne d'Ormuz]], mentre l'altre era el seu enemic i fins i tot va intentar conquerir Ormuz. Bilad Khundj-u-Bal tenia com a família més notable als ''rais'' Fali, més tard visirs a Ormuz (final del segle XV quan Khund havia entrat en decadència) i ho van restar fins al final del domini portuguès. Bilad Lar mancava de militars i intel·lectuals per l'emigració cap a l'[[Índia]], però una família de maliks li va assegurar una cohesió política interna. A la segona meitat del segle XV s'hi va formar una classe de notables cultivats. Al segle XV es troben a Lar monedes [[muzaffarides]] i [[timúrides]].
| |||