Diferència entre revisions de la pàgina «Santa Maria de Roses»

m
-weblink
(Robot posa data a plantilles de manteniment)
m (-weblink)
| municipi = Roses
| localitzacio = Dins del recinte de la [[Ciutadella de Roses]] entre els nuclis de [[Santa Margarida (Roses)|Santa Margarida]] i Roses
| coordenades = {{coord|42|16|3.87|N|3|10|12.91|E|display=inline,title}}
| altitud =
| diocesi = [[Bisbat de Girona]]
|materials_utilitzats = pedra
|sistema_constructiu = [[arquitrau|arquitravat]] i [[volta de canó|voltat]]
 
}}
 
'''Santa Maria de Roses''' fou una [[abadia]] [[benedictina]] fundada sobre les restes de la ciutat de [[Rhode|Rodes]], a l'antic [[comtat d'Empúries]], dins els límits del [[bisbat de Girona]], situada a l'actual terme municipal de [[Roses]] ([[Alt Empordà]]). Les seves ruïnes són a l'interior del recinte de l'anomenada [[Ciutadella de Roses]] i formen part del Museu de la [[Ciutadella de Roses]]. El monestir de Santa Maria de Roses està inclòs en les disposicions legals de protecció del patrimoni històric que afecten el conjunt del recinte de la Ciutadella de Roses.
 
 
==Història==
Aquest [[monestir]] tingué origen en l'església de Santa Maria de Rodes, que fou construïda sobre un temple [[paleocristià]] al turó de Santa Maria, el punt més elevat de l'antiga ciutat de [[Rhode|Rodes]]. L'església, que tenia vida monàstica, hauria estat fundada a finals del [[segle VIII]] o principis del [[segle IX|IX]] per monjos fugitius del monestir de [[Magrígul]], situat a la zona de la vall de [[Montjoi]], a l'extrem de la [[serra de Rodes]], que havia estat destruït pels [[sarraí|sarraïns]]. En aquests primers temps, l'activitat monacal es va veure afectada pels atacs dels pirates sarraïns, que acabaren per anihilar-la.
 
Durant el segon quart del [[segle X]], la cel·la monàstica de Roses fou reconstruïda gràcies al suport del comte [[Sunyer I de Barcelona]] que professà a [[Sant Pere de Rodes]], i el [[944]] el rei franc [[Lluís IV de França|Lluís d'Ultramar]] en declarà o en confirmà la dependència respecte d'aquest monestir. Cap al [[960]] la comunitat monàstica obtingué la independència respecte del monestir de la [[Verdera]] i aviat va esdevenir una abadia important gràcies a la protecció dels comtes emporitans des de [[Gausfred I]], [[comtat d'Empúries|comte d'Empúries]] i de [[comtat del Rosselló|Rosselló]], que hi ostentaven la jurisdicció (des de [[1060]] compartida amb la canònica de la [[catedral de Girona|Seu de Girona]] a condició de preservar-ne la independència).
[[Fitxer:Roses1.jpg|dreta|180px|]]
[[Fitxer:Roses2.jpg|left|180px|]]
[[Fitxer:Roses4.jpg|dreta|180px|]]
 
El [[976]], [[Gausfred I]] i el seu fill [[Sunyer d'Empúries]], [[bisbat d'Elna|bisbe d'Elna]], van dotar el nou cenobi amb un important conjunt de béns destinat a reforçar la nova fundació: els drets sobre la pesca i els naufragis a l'àrea marítima situada entre el grau de [[la Muga]] i la [[cala Jugadora]], port del [[cap de Creus]], les terres situades entre la cala [[Joncols]] i el [[cap Norfeu]], esglésies i terres al lloc de [[Rustià]], al [[vescomtat de Peralada]], un molí a [[Castelló d'Empúries]] i el lloc de [[Tonyà]], al [[comtat d'Empúries]]. Els drets de pesca, especialment, foren una important font d'ingressos, però també de continus litigis amb els pobles de la zona.
==Arquitectura==
[[Fitxer:roses3.JPG|thumb|right|180px|Interior de l'església]]
L'església del monestir era [[romànic]]a, pertanyent al primer romànic o [[romànic llombard]]. Tenia planta basilical, amb tres naus, [[transsepte]] i tres [[absis]], el central de grans dimensions. La coberta, actualment desapareguda, era de [[volta de canó]] en la nau central i de volta de quart de cercle en les laterals. Als murs interiors que subsisteixen encara són visibles les [[faixa llombarda|faixes llombardes]] i una sèrie d'[[arc cec|arcs cecs]]. Poden veure's també algunes restes, molt arranades, del [[claustre]], situat a migdia, i d'alguns edificis monacals, i també de la muralla que l'encerclava.
 
A finals del [[segle XX]] es reconstruí l'absis central de l'església i la porta, d'època posterior, i s'emprengueren obres d'excavació i neteja del clos de l'antic monestir. Actualment, les seves restes són visitables, dintre del circuit turístic de la [[Ciutadella de Roses]], i estan protegides per les disposicions legals que afecten aquest conjunt.
 
==Bibliografia==
* J. Badia i Homs, ''L'arquitectura medieval a l'Empordà'', 2a ed., 2 vols., Girona, Diputació Provincial de Girona, 1985, vol. II-B, pp. 224-236, 246-247 [notes], 253-257 [il.], 605 i 607-612.
* G. Barraquer i Roviralta, ''Las casas de religosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX'', 2 vols., Barcelona, Impr. F. J. Altés, 1906, vol. 1, pp. 72-76.
* ''Catalunya Romànica'', 27 vols., Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1984-1998, vol. 9.
* J. M. Marquès i Planagumà, ''El cartoral de Santa Maria de Roses (segles X-XIII)'', Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1986.
* F. Monsalvatje i Fossas, ''Los monasterios de la diócesis gerundense: rectificación á los abaciologios publicados por Jaime Villanueva en su Viaje literario á las iglesias de España'', dins ''Noticias históricas'', vol. 14, Olot, Impr. J. Bonet, 1904, pp. 53-67.
* M. Oliva Prat, "Arquitectura románica ampurdanesa. Santa María de Roses (Gerona): su obra de restauración, primeros trabajos", ''Revista de Gerona'', 61 (1972) i 63 (1973).
* Hug Palou i Miquel, "El temple de Santa Maria de Roses: noves aportacions als primers documents", ''Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos'', 24 (1991), 31-54.
* M. Pujol i Hamelink, ''La vila de Roses (segles XIV-XVI): aproximació a l'urbanisme, la societat i l'economia a partir dels capbreus del monestir de Santa Maria de Roses (1304-1565)'', Figueres, Brau, 1997.
* Jaume Villanueva, [http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k92807x.table?allerA(%270092807%27,%20%27239%27) ''Viage literario a las iglesias de España'', vol. 14], pp. 233-239, Madrid, Real Academia de la Historia, 1850
* E. Zaragoza Pascual, [http://books.google.cat/books?id=jxqAJAyypG4C&dq ''Catàleg dels monestirs catalans''], Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997, pp. 195-196.
{{Commons|Santa Maria de Roses}}
* [http://www.monestirs.cat/monst/aemp/ae45mari.htm Els monestirs de Catalunya: Monestir de Santa Maria de Roses]
* [http://www.arxiuadg.org/arxiu/php/formulari.php?lleng=cat_&select_form=roses Arxiu Diocesà de Girona: Base de dades del Cartoral de Roses]
 
{{Monestirs benedictins}}
45

modificacions