Àvars de Pannònia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}} |
|||
Línia 10:
== Història ==
[[Fitxer:Bulgar_warrior.jpg|right|thumb|200px|Guerrer àvar.]]
En el regnat de [[Justinià I]], vers el [[557]], els àvars van emigrar a Europa. [[Teofilacte]] diu que van empènyer a les hordes dels Hunnougour i els Sabir. El rei dels [[alans]], Sarosios, era el seu aliat. Justinià va rebre al seu ambaixador, Kandikh, que va demanar terres i tribut. Justinià al seu torn va enviar un ambaixador de nom Valentinos per instigar al seu ''qaghan'' a combatre les hordes, Hunnougour i Sabir o ''Viguri'' i ''Sabiri'', i com a aliats bizantins els van eliminar, igual que després als Huns Kutrigur i els Huns Uturgur, descendents del poble d'[[Àtila]] que vivien, respectivament, al nord-oest de la [[mar d'Azov]] i a la desembocadura del [[riu Don|Don]], i que es van unir als àvars. El [[560]] dominaven des de la desembocadura del riu [[Volga]] a la del [[Danubi]]. Al nord d'aquest van eliminar a les tribus eslaves dels
Vers [[565]] va pujar al tron un ''qaghan'' de nom Bayan (nom mongol). El [[567]] es va aliar als [[longobards]] de [[Panònia]] i junts van destruir als [[gèpides]], poble germànic que vivia a [[Hongria]] i [[Transilvània]], ocupant els seus territoris. Bayan va establir la seva capital prop de l'antiga capital d'Àtila. A l'oest Bayan va retornar després de [[570]] a la guerra contra els francs i va derrotar a Sigibert I d’Austràsia; una vegada aconseguida aquesta victòria, no tardarà a girar-se contra els bizantins.
Línia 16:
Els turcs (T'ou-kiue) es van queixar de l'aliança bizantina-àvar i el ''qaghan'' turc Tardu va rebre (575-576) a l'alt Yulduz, al nord de Kutcha, l'ambaixador bizantí Valentinos, per queixar-se. Els turcs els anomenaven ''ouarkhouni'' (''varchonitae''). Els turcs van enviar a l'estepa russa ([[576]]) un contingent militar manat per un general de nom Bokhan, que aliat al darrer cap dels huns Uturgur, Anagaï, van atacar la ciutat bizantina de ''Bosporos'' o ''Panticapea'', prop de la moderna [[Kertx]], a [[Crimea]].
El [[582]] el ''qaghan'' Bayan va començar la guerra contra Bizanci, conquerint [[Sirmium]] (Mitrovitsa), cap de pont sobre el [[Save]]. Sota pressió dels àvars el poble dels búlgars, probablement de raça turca i descendents dels huns Kutrigur, es van establir a [[Bessaràbia]] i a [[Valàquia]], des d'on, a l'arribada dels magiars, van emigrar després a [[Mèsia]] (que va esdevenir part del país dels búlgars o Bulgària). Bayan va conquerir ''Singidum'' ([[Belgrad]]) i va saquejar la Mèsia fina [[Anquialos]] (prop de [[Burgàs]]). El [[587]] fou derrotat pels bizantins prop d'[[Adrianòpolis]], i per un temps va restar quiet, però el [[592]] tornava a l'atac ocupant Anquialos i assolant Tràcia fins a Tzurulu (Tchorlu). El general bizantí [[Prisc]] va derrotar altre cop als àvars, va creuar el Danubi i va atacar el cor de l'imperi a la moderna Hongria, derrotant a l'enemic completament a la vora del [[Theiss]] o Tisza, matant quatre dels fills del ''qaghan'' ([[601]]). Bayan va morir a l'any següent ([[602]]).
El nom del successor no és conegut, però es va dirigir primer contra [[Itàlia]], que en aquell moment estava governada pels longobards, als que, aprofitant la seva emigració, ja havien arrabassat Panònia. El [[610]] van saquejar el Friule. El [[619]] es van acostar fins a les portes de [[Constantinoble]]. L'emperador Heracli va negociar amb el rei àvar, que va accedir a la retirada; l'emperador va anar al campament del bàrbar per negociar la treva definitiva; com que el rei àvar havia donat paraula de parar les hostilitats, les portes de la ciutat es van obrir i molta gent va sortir per veure l'entrevista. Només arribar l'emperador al campament àvar fou rodejat per la guàrdia àvara, però es va poder escapar fuetejant al seu cavall i passant per entre la seva gent que van dificultar els moviments de la guàrdia dels àvars, aconseguint tornar a la ciutat, però els habitants que havien sortit foren massacrats o fets presoners. Els àvars es van retirar amb 250.000 presoners cap al seu país darrere el Danubi. Llavors van devastar les terres d'[[Il·líria]], entre el Danubi i la [[mar Adriàtica]], i les fronteres d'Itàlia. Aquestes terres imperials foren concedides per l'emperador com a feus imperials als ''dux'' dels eslaus (serbis i croats) amb l'obligació de defensar el territori contra els àvars amb els que aviat es va signar un tractat de pau (vers [[620]])
| |||