Diferència entre revisions de la pàgina «Unió Catalanista»

m
Disambiguated: onze de setembre11 de setembre using Dab solver
m (Corregit: de las [[bases > de les [[bases)
m (Disambiguated: onze de setembre11 de setembre using Dab solver)
 
== L'Assemblea de Manresa ==
Del 25 al [[27 de març]] del [[1892]] va celebrar la Primera Assemblea a Manresa, en la qual es van aprovar les [[Bases de Manresa]]. Hi participaren un total de 243 delegats, d'ells 120 intel·lectuals, 42 [[advocat|advocats]]s i [[notari|notaris]]s, 22 [[metge|metges]]s, 4 eclesiàstics, 10 [[escriptor|escriptors]]s, 15 apotecaris, 78 propietaris rurals, 22 industrials i fabricants, dos banquers i 12 comerciants (vegeu-ne [[Llista de delegats a l'Assemblea de Manresa (1892)|llista parcial]]).
 
D'entrada rebutjaren qualsevol separatisme (eren més propers al regeracionisme) i discutiren les esmenes de les [[bases de Manresa]]. S'aprovà gairebé tot el text, alhora que Enric Prat de la Riba fa una proposta alternativa, que no fou acceptada, de crear una Diputació General que funcionés com a Tribunal Constitucional. Tot i que van rebre el suport del gallec [[Manuel Murguía]] i dels regionalistes bascs i navarresos, foren molt criticats per [[L'Avenç (1881-1893)|L'Avenç]] i el [[Centre Català]] de [[Valentí Almirall]]. Acordaren la celebració d'una segona assemblea a Reus i es va votar una nova junta permanent:
La Unió va fer llavors el [[26 de maig]] de [[1901]] una Assemblea a [[Terrassa]], en la que participaren 986 delegats, entre ells el [[Centre Catalanista de Santiago de Cuba]] i el periòdic [[Sempre Avant, Avant Sempre]] de [[Manila]] ([[Filipines]]), i que nomenà president [[Manuel Folguera i Duran]], secretari [[Lluís Marsans i Sola]] i vocals [[Domènec Martí i Julià]],<ref name="Sapiens121macià">{{ref-publicació | cognom=Esculies | nom =Joan | article =El cavaller de l'ideal | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 121 |data = octubre 2012 | pàgines = p.22-28 |issn = 1695-2014}}</ref> [[Àngel Guimerà]], [[Joan Josep Permanyer i Ayats]], [[Marià Vayreda i Vila]], [[Joaquim Riera i Bertran]], [[Pau Sans i Guitart]] i [[Antoni Suñol i Pla]]. En ella es va decidir entrar en política i es va demanar el concert econòmic i el control dels serveis.
 
Tanmateix, els representants agrupats al voltant del diari ''[[La Veu de Catalunya]]'' abandonaren la Unió i es produí un fort distanciament entre radicals i pragmàtics. Manuel Folguera i Duran intentà reintegrar-los novament, però s'hi oposaren l'[[Associació Popular Regionalista]], [[La Renaixença]] i la [[Lliga de Catalunya]]. El Centre va tenir un gran èxit a les eleccions del [[1901]] a les que van concórrer col·ligats amb la Unió Regionalista. El [[15 de setembre]] de [[1901]] van convocar una manifestació d'entre 5.000 i 12.000 persones en suport als joves catalanistes detinguts l'[[11 de setembre|onze de setembre]].
 
== Crisi ==
* [[Jordi Llorens i Vila]]: ''La Unió Catalanista (1891-1904)'' (1991) [[Rafael Dalmau (Editor)]], Barcelona
* [[Jaume Colomer]]: ''La temptativa separatista a Catalunya. Els orígens (1895-1917)'' (1895) Editorial Columna Assaig, Barcelona
 
== References ==
<references />
 
 
89.495

modificacions