Els set contra Tebes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: "succeïnt" |
Cap resum de modificació |
||
Línia 6:
[[Polinices]] i [[Etèocles]] es mataren l'un a l'altre i només Adrast aconseguí salvar-se en la fugida.
== <sup>Temes</sup> ==
El tema principal d’aquesta obra és l’enfrontament dels dos germans a causa de la maledicció i del destí de l’home que sembla ser que els hi era imposat pels déus. Tot aquest enfrontament s’inicia ja en [[Èdip Rei|Èdip]]: després d’haver matat el seu pare biològic i haver-se allitat amb la seva mare. Èdip a través de l’oracle [[Tirèsies]] descobreix la veritat dels fets que són els causants de la peste i la misèria de [[Tebes (Grècia)|Tebes]].
En penjar-se Iocasta i auto lesionar-se ell mateix, llança una maledicció sobre la descendència que havia engendrat amb [[Iocasta]], ja que és una estirp impura per haver estat concebuda per Èdip amb la seva pròpia mare.
A causa dels fets explicats anteriorment, es dóna pas a la tragèdia tractada a continuació:
En morir Èdip el regne de Tebes queda en les mans dels seus dos fills, [[Etèocles]] i [[Polinises]], els quals regnaran un any cadascun alternativament; però en ser rei Etèocles fa fora al seu germà per tal de quedar-se tot el poder. Polinises en veure’s desterrat de la seva ciutat i del poder que li correspon com a fill d’Èdip, reuneix un exèrcit i es dirigeix contra Tebes per atacar-la com a venjança. En aquest punt de la narració és on comença l’obra dels ''Set contra Tebes'' la qual s’explica des del punt de vista dels ciutadans de Tebes.
En el final de l’obra, Etèocles va a la setena porta a lluitar amb el seu germà Polinices, sabent que no pot defugir la maledicció que els va ser imposada.
Un altre tema seria el de la guerra, de fet, l’obra gira al voltant d’aquesta, que desencadena els fets que porten a l’enfrontament entre els germans [[Labdàcides]]. La mort dels dos germans és la resolució de la maledicció d’Èdip; aquest seria un dels temes principals que be donat des de la tragèdia d''’Èdip rei'' i que finalitza amb l’obra ''Antígona'', on mort la germana, [[Antígona (filla d'Èdip)|Antígona]], volent donar sepultura al cos de Polinises, al qual volen castigar sense rebre sepultura ni el culte funerari corresponent acusat de traïció contra la ciutat de Tebes.
== Estructura externa ==
Linha 17 ⟶ 30:
* '''Estasim 3''' (vv. 820-1004): El Cor no sap si festejar que el poble tebà ha vençut als enemics o plorar la mort dels cabdills. S'afligeixen per la pena de les seves germanes [[Antígona (filla d'Èdip)|Antígona]] i [[Ismene]] cap a ells. El Cor acaba reproduint finalment els planys que emeten elles dues durant el seu dolor.
* '''Episodi 4''' (vv. 1005-1054): Un herald comunica a les germanes el destí de tots dos germans: [[Etèocles]] serà enterrat amb lloances; en canvi, [[Polinices]] restarà insepult. [[Antígona (filla d'Èdip)|Antígona]] s'oposa i comunica a tots que personalment el donarà sepultura.
* '''Èxode '''(vv. 1055-1077): El Cor no sap què fer davant aquesta situació, ni tampoc a quin bàndol recolçar. Es compadeix del cadàver de [[Polinices]] malgrat no vol ser partícip del propòsit d' [[Antígona (filla d'Èdip)|Antígona]] per por a la reacció contrària dels ciutadans
==Bibliografia==
* Parramon i Blasco, Jordi: ''Diccionari de la mitologia grega i romana''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 196-197.
| |||