Viquipèdia

Castell de Sant Ferran: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{polisèmia}}
{{Infotaula patrimoni cultural
| imatge = Castell de Sant Ferran Patide ArmesFigueres.JPGjpg
| imatge_peu = PatiFossat d'armesi muralla del castell
| mapa_lloc = Espanya Catalunya
| mapa_peu = Localització a Catalunya
Línia 20:
| designació1_id = [[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya |IPA]]: [http://cultura.gencat.cat/invarquit/Fitxa.asp?idregistre=941 941]<br />BCIN: 846-MH<br />BIC: RI-51-0005897
}}
El '''castell de Sant Ferran''', situatés sobreuna un[[fortalesa]] turó aldel termemunicipi de [[Figueres (Alt Empordà)|Figueres]], aldeclarat final[[bé decultural lad'interès Pujadanacional]]. delEstà Castell,situat éssobre unaun [[fortalesa]]turó i ocupa una militarsuperfície de 320.000 m², que arriba als 550.000 m² si es té en compte l'espai ocupat pels [[Glacis (enginyeria militar)|glacis]]. Fou construïda al [[segle XVIII]] sota les ordres de diversos enginyers militars, entre els quals destaquen [[Pedro Martín Cermeño]] i [[Juan Martín Cermeño]]. És el monument de més grans dimensions de [[Catalunya]].<ref name="Sapiens">{{ref-publicació| cognom= Masanés | nom = Cristina | article = Un balluard gegantí | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 98 |data = desembre 2010 | pàgines = p. 70 |issn = 1695-2014}}</ref>
 
== HistòriaArquitectura ==
[[Fitxer:Castell de Sant Ferran (Figueres) - 1.jpg|thumb|esquerra|Vista aèria del castell]]
El castell de Sant Ferran, situat en una elevació a tocar de Figueres, té un perímetre exterior, mesurat sobre el parapet del camí cobert, de 3.125 m, i un altre d'interior, mesurat sobre el cordó de la muralla, de 2.100 m. Entre el camí cobert, dotat de travessos i espaioses places d'armes, i la pròpia muralla de la fortalesa, s'estén el fossat que, amb una superfície propera a les 10 ha., dóna espai a les obres defensives exteriors. Aquestes obres defensives, conservades intactes i en la seva totalitat, són: un gran hornabec principal i altres dos de menors, dues contraguàrdies, set revellins de mides diferents i cinc galeries de contramina. Les seves dependències cobertes sumen un total de vuitanta-nou casamates, a més de vuit cisternes, amb una capacitat conjunta de 1.200 m3.<ref name="patmapa">{{ref-web | url=http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_941 | títol=Castell de Sant Ferran | obra=Pat.mapa: arquitectura | consulta=10 gener 2014 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref>
[[Fitxer:Castell de Sant Ferran de Figueres - Detall Església.jpg|thumb|esquerra|upright=1.5|Panoràmica de l'església inacabada]]▼
Amb el començament de les negociacions del [[Tractat dels Pirineus#Les negociacions|tractat dels Pirineus]], el [[castell de Bellaguarda]] al [[El Pertús|Pertús]] passà a mans del [[Regne de França]], per substituir el baluard i poder frenar possibles invasions es decidí construir una fortalesa a l turó de Figueres, d'on calgué traslladar a Figueres el [[convent de Sant Roc]] de frares caputxins. La primera pedra fou col·locada el [[13 de desembre]] del [[1753]]. El nom de ''Castell de Sant Ferran'' li fou donat en honor del rei d'Espanya [[Ferran VI]].▼
 
El recinte interior és format per sis baluards de diferents mides, units per sengles panys de muralla. En el gruix dels mateixos, es troben ubicades fins a un total de noranta-tres casamates d'allotjament i de serveis per a la tropa. Al nivell del fossat del front est, hi ha les cavallerisses, impressionant nau de doble crugia i factura perfecta, capaç d'allotjar al seu dia 3 esquadrons de cavalleria -450 places. L'espai intern del recinte és ocupat per nou grans edificis, destinats a l'allotjament dels comandaments i oficials amb les seves famílies i a diversos serveis.<ref name="patmapa"/>
Després el castell passarà diverses vegades a mans franceses:<ref name="castillosanfernando.org">Castillosanfernando.org, ''[http://www.castillosanfernando.org/CAS/castillo.php El Castell de Sant Ferran. Índex Cronològic]''</ref>
* El [[1794]], en el context de la [[Guerra Gran]], després d'un setge de 7 dies és ocupat per les tropes de la [[Convenció Nacional|Convenció]] (govern sorgit de la [[Revolució francesa|Revolució]] de 1792).<ref name="castillosanfernando.org"/>
* El 2 d'abril de [[1808]], en el marc de la [[Guerra del Francès]], tropes napoleòniques comandades pel coronel [[Piat]] ocupen el castell.<ref name="castillosanfernando.org"/>
* Després de dos intents fallits (agost i desembre de 1810) les tropes espanyoles del [[Terç de Miquelets de Girona|terç dels Miquelets]] comandades pels brigadiers Rovira i Martínez aconsegueixen recuperar-lo l'11 d'abril de [[1811]] en l'acció coneguda com la [[La Rovirada|Rovirada]].<ref name="castillosanfernando.org"/> però el 2 de maig del mateix any els francesos hi estableixen un setge amb 10.000 homes. Després d'un intent de trencar el setge el dia 16 el general Martínez capitula el dia 19 d'agost.<ref name="ingenierosdelrey">[http://www.ingenierosdelrey.com/fortificaciones/figueras/figueras.htm CASTILLO DE SAN FERNANDO, FIGUERAS (1753 - 1939) - Historia militar de España]. Fortificaciones españolas. </ref>
* El castell romandrà en mans franceses fins al maig de [[1813]] quan el mariscal [[Louis Gabriel Suchet|Suchet]], que s'havia refugiat el 23 de març al castell amb les darreres tropes franceses en retirada després de la pau entre [[Ferran VII]] i [[Napoleó]], decideix abandonar-lo. El 27 del mateix mes hi entraran les tropes espanyoles.<ref name="ingenierosdelrey"/>
* L'exèrcit dels [[Cent Mil Fills de Sant Lluís]] entra a Catalunya l'any [[1823]] perseguint els liberals en representació de la [[Santa Aliança]] (Àustria, Prússia, Rússia i França) ocupant [[Figueres (Alt Empordà)|Figueres]] el 25 d'abril i posant setge al castell que capitularà el 26 de setembre.<ref name="ingenierosdelrey"/><ref name="castillosanfernando.org"/>
 
Finalment, sota el [[pati d'armes]] de 12.000 m2 de superfície, es troba situada la reserva principal d'aigua potable de la fortalesa. Aquesta meravella de l'enginyeria hidràulica és a una profunditat de 8 m sota el pis del pati. Consta d'un circuit per omplir-se, quatre grans dipòsits amb una capacitat conjunta de 9.000 m3 i un sistema de buidat a prova de sabotatges.<ref name="patmapa"/>
[[Fitxer:Sant ferran castle.jpg|thumb|esquerra|Muralla del castell de Sant Ferran]]
 
El [[20 de gener]] de [[1810]] hi va morir el General [[Álvarez de Castro]], defensor de Girona davant les tropes de Napoleó,<ref name="castillosanfernando.org"/> que havia estat aprestat al capitular la ciutat el [[10 de desembre]] de [[1809]].
La superfície total de la fortalesa de Sant Ferran és de 320.000 m2, o de 550.000 m2 si hi afegim l'espai dels seus glacis. A les troneres s'hi podia instal·lar fins a 230 canons, i comptava amb emplaçaments per a morters i obusos.<ref name="patmapa"/>
 
== Història ==
▲[[Fitxer:Castell de Sant Ferran de Figueres - Detall Església.jpg|thumb|esquerra|upright=1.5|Panoràmica de l'església inacabada]]
[[Fitxer:Castell de Sant Ferran dePati FigueresArmes.jpgJPG|thumb|Fossat i muralles delPati castelld'Armes]]▼
[[Fitxer:Rubaudonadeu-Castell de Sant Ferran.jpg|thumb|Primera porta del Castell de Sant Ferran, foto de [[Josep Maria Cañellas]].]]
▲Amb el començament de les negociacions del [[Tractat dels Pirineus#Les negociacions|tractat dels Pirineus]], el [[castell de Bellaguarda]] al [[El Pertús|Pertús]] passà a mans del [[Regne de França]], per substituir el baluard i poder frenar possibles invasions es decidí construir una fortalesa a lal turó de Figueres, d'on calgué traslladar a Figueres el [[convent de Sant Roc]] de frares caputxins. La primera pedra fou col·locada el [[13 de desembre]] del [[1753]]. El nom de ''Castell de Sant Ferran'' li fou donat en honor del rei d'Espanya [[Ferran VI]]. La fortificació s'inaugurà el 1766 i les obres s'acabaren definitivament el 1892.<ref name="patmapa"/>
Del [[1906]] al [[1933]] una part del castell es destina a funcions de penal civil.<ref name="castillosanfernando.org"/> L'any [[1939]] les tropes republicanes en retirada hi emmagatzemen armament i obres d'art. L'[[1 de febrer]] de [[1939]] s'hi celebra la darrera sessió de les [[II República de Espanya|corts republicanes]]. El [[8 de febrer]] els republicans destrueixen l'armament emmagatzemant perquè no passi a mans franquistes, malmetent una part de la fortalesa en les explosions.<ref name="castillosanfernando.org"/>▼
 
La malahurada entrada en servei actiu de Sant Ferran amb motiu de la [[Guerra Gran]] (1793-95), amb la seva polèmica capitulació en 1794. Després d'un setge de 7 dies és ocupat per les tropes de la [[Convenció Nacional|Convenció]] (govern sorgit de la [[Revolució francesa|Revolució]] de 1792).<ref name="castillosanfernando.org">Castillosanfernando.org, ''[http://www.castillosanfernando.org/CAS/castillo.php El Castell de Sant Ferran. Índex Cronològic]''</ref> Això va fer difondre l'apelatiu de "la Belle Inutile" amb el qual la va rebatejat l'exèrcit francès. Aquest va ser l'origen d'una no merescuda "llegenda negra" que ha acompanyat la fortalesa fins enguany.<ref name="patmapa"/>
El règim franquista hi mantindrà unitats de l'exèrcit fins a l'any [[1965]] en que passa a ser presó militar.<ref name="castillosanfernando.org"/>
 
Durant la Guerra del Francès (1808-14) i com d'altres places fortes espanyoles, Sant Ferran fou ocupat per les tropes napoleòniques comandades pel coronel [[Piat]].<ref name="castillosanfernando.org"/> En aquest període es va produir dins els seus murs la mort del general [[Mariano Álvarez de Castro]], defensor de la ciutat de [[Girona]] durant el terrible setge de 1809. Aquest fet, emmarcat per la llegenda, ha passat a formar part de la memòria popular de la comarcal. Poc desprès de la mort del general, a l'abril de 1811, Sant Ferran és recuperat per les tropes de la Junta Superior del Principat, per mitjà d'un audaç cop de mà digne del millor film d'aventures i va romandre en poder de les mateixes per espai de cinc mesos. Aquesta circumstància donà lloc al primer i únic setge formal patit per la fortalesa.<ref name="patmapa"/>
L'any [[1975]] hi van ser empresonats els comandants [[Juli Busquets]], [[José Julve]], [[Juan Diego]] i [[Antonio Gurrirán]]; membres de la [[Unió Militar Democràtica]] (UMD) que havien demanat eleccions i democràcia.<ref name="presosUMDaColpistaTejero">José Antich El castillo de Figueres: de los presos de la UMD al golpista Tejero. (29/05/1983) EL PAÍS</ref>
 
El 2 de maig de [[1811]] els francesos hi estableixen un setge amb 10.000 homes. Després d'un intent de trencar el setge el dia 16 el general Martínez capitula el dia 19 d'agost.<ref name="ingenierosdelrey">[http://www.ingenierosdelrey.com/fortificaciones/figueras/figueras.htm CASTILLO DE SAN FERNANDO, FIGUERAS (1753 - 1939) - Historia militar de España]. Fortificaciones españolas. </ref> El castell romandrà en mans franceses fins al maig de [[1813]] quan el mariscal [[Louis Gabriel Suchet|Suchet]], que s'havia refugiat el 23 de març al castell amb les darreres tropes franceses en retirada després de la pau entre [[Ferran VII]] i [[Napoleó]], decideix abandonar-lo. El 27 del mateix mes hi entraran les tropes espanyoles.<ref name="ingenierosdelrey"/> L'exèrcit dels [[Cent Mil Fills de Sant Lluís]] entra a Catalunya l'any [[1823]] perseguint els liberals en representació de la [[Santa Aliança]] (Àustria, Prússia, Rússia i França) ocupant [[Figueres (Alt Empordà)|Figueres]] el 25 d'abril i posant setge al castell que capitularà el 26 de setembre.<ref name="ingenierosdelrey"/><ref name="castillosanfernando.org"/> Al llarg del segle XIX Sant Ferran va seguir els aconteixement polítics i socials del país des de el seu paper de petita guarnició de província.<ref name="patmapa"/>
El Castell de Sant Ferran també va ser la presó dels [[Objecció de consciència al servei militar|objectors de consciència al servei militar]]. Ja el [[1954]] hi va ser empresonat el [[Testimonis de Jehovà|testimoni de Jehovà]] Joan Sirera<ref name="testimonis">Rancor no, record sí (25 de octubre de 2010) http://lasavesonolasabes.blogspot.com/2010/10/rancor-no-record-si.html</ref> i ho serien diversos membres d'aquesta comunitat cristiana en els anys següents. Als anys 70 serà la presó on aniran els primers pacifistes i antimilitaristes<ref name="figueresinsubmissa">Figueres ciutat insubmissa - Alternativa Antimilitarista/MOC http://www.uv.es/~alminyan/figueres.html </ref> que es fan objectors per motius ètics i polítics, posant en marxa un moviment que acabarà portant a l'abolició del servei militar als anys 90. El febrer de [[1976]] hi empresonaven els primers 7 objectors (Ovidio Bustillo, Vicente Amurgos, Jesús Viñas, Guillermo Luis Cereceda, José Díez Faixat, Esteban Zabaleta i José Antonio Monteserín)<ref name="LegítimaDesobediencia">MOC (2002) En legítima desobediencia. Tres décadas de objeción, insumisión y antimilitarismo. (pàg. 46-47) Editorial Traficantes de Sueños.</ref> que es van negar de manera col·lectiva a fer el servei militar<ref name="figueresinsubmissa"/> i que havien començat un [[servei social]] autogestionat a [[Can Serra (l'Hospitalet de Llobregat)]].<ref name="JovesTransició">Macià Alavedra i Moner (2003) Memòria de la transició a Espanya i a Catalunya: Els joves de la transició. Edicions UB</ref><ref name="EstrategiaNoViolenta">Martí Olivella "L'estratègia No-violenta fou l'èxit dels objectors" dins Enric Prat (2007) El Moviment per la pau a Catalunya: passat, present i futur. Edicions UAB.</ref> Durant aquell mateix any i el següent s'aniran declarant nous objectors, alguns dels quals també seran empresonats al castell. Entre l'11 i el 12 de juny de 1977 cent persones fan una marxa fins al penal on hi ha 11 objectors presos.<ref name="LegítimaDesobediencia"/> La marxa se salda amb diverses detencions (101 detinguts entre els dos dies)<ref name="LegítimaDesobediencia">MOC (2002) En legítima desobediencia. Tres décadas de objeción, insumisión y antimilitarismo. (pàg. 84) Editorial Traficantes de Sueños.</ref> però els manifestants arriben al castell.▼
 
▲Del [[1906]] al [[1933]] una part del castell es destina a funcions de penal civil.<ref name="castillosanfernando.org"/> L'any [[1939]] les tropes republicanes en retirada hi emmagatzemen armament i obres d'art. L'[[1 de febrer]] de [[1939]] s'hi celebra la darrera sessió de les [[II República de Espanya|corts republicanes]]. El [[8 de febrer]] els republicans destrueixen l'armament emmagatzemant perquè no passi a mans franquistes, malmetent una part de la fortalesa en les explosions.<ref name="castillosanfernando.org"/> En l'aspecte anecdòtic, cal esmentar l'estada com a recluta de [[Salvador Dalí el 1925]].<ref name="patmapa"/>
El castell seguirà sent presó militar fins al [[1991]]. L'any [[1983]] hi serien empresonats els condemnats pel [[Cop d'estat del 23 de febrer]] de [[1981]], el tinent coronel [[Antonio Tejero Molina]] i els capitans [[Vicente Gómez Iglesias]] i [[Jesús Muñecas Aguilar]].<ref name="presosUMDaColpistaTejero"/> Tejero va estar a la presó militar de Figueres fins al 1991 en que va ser traslladat a la presó d'Alcalá d'Henares, fins que va recuperar la llibertat el [[1996]].
 
El s. XX és habilitat com a presó (1908) i com a caserna militar (Guerra Civil).<ref name="patmapa"/> El Castell de Sant Ferran també va ser la presó dels [[Objecció de consciència al servei militar|objectors de consciència al servei militar]]. Ja el [[1954]] hi va ser empresonat el [[Testimonis de Jehovà|testimoni de Jehovà]] Joan Sirera<ref name="testimonis">Rancor no, record sí (25 de octubre de 2010) http://lasavesonolasabes.blogspot.com/2010/10/rancor-no-record-si.html</ref> i ho serien diversos membres d'aquesta comunitat cristiana en els anys següents. Als anys 70 serà la presó on aniran els primers pacifistes i antimilitaristes<ref name="figueresinsubmissa">Figueres ciutat insubmissa - Alternativa Antimilitarista/MOC http://www.uv.es/~alminyan/figueres.html </ref> que es fan objectors per motius ètics i polítics, posant en marxa un moviment que acabarà portant a l'abolició del servei militar als anys 90. El règim franquista hi mantindrà unitats de l'exèrcit fins a l'any [[1965]] en que passa a ser presó militar.<ref name="castillosanfernando.org"/>
== Arquitectura ==
 
▲[[Fitxer:Castell de Sant Ferran de Figueres.jpg|thumb|Fossat i muralles del castell]]
▲ElL'any Castell[[1975]] dehi Sant Ferran també vavan ser laempresonats presóels delscomandants [[ObjeccióJuli deBusquets]], consciència[[José alJulve]], servei[[Juan militar|objectors de consciència al servei militarDiego]]. Ja eli [[1954Antonio Gurrirán]]; himembres vade ser empresonat ella [[TestimonisUnió deMilitar Jehovà|testimoni de JehovàDemocràtica]] Joan Sirera<ref name="testimonis">Rancor no, record sí (25 de octubre de 2010UMD) http://lasavesonolasabes.blogspot.com/2010/10/rancor-no-record-si.html</ref>que ihavien hodemanat serieneleccions diversos membres d'aquesta comunitat cristiana en els anysi següentsdemocràcia. Als anys 70 serà la presó on aniran els primers pacifistes i antimilitaristes<ref name="figueresinsubmissapresosUMDaColpistaTejero">FigueresJosé ciutatAntich insubmissaEl -castillo Alternativade Antimilitarista/MOC httpFigueres://www.uv.es/~alminyan/figueres.html </ref>de quelos espresos fande objectorsla perUMD motiusal èticsgolpista iTejero. polítics,(29/05/1983) posantEL en marxa un moviment que acabarà portant a l'abolició del servei militar als anys 90.PAÍS</ref> El febrer de [[1976]] hi empresonaven els primers 7 objectors (Ovidio Bustillo, Vicente Amurgos, Jesús Viñas, Guillermo Luis Cereceda, José Díez Faixat, Esteban Zabaleta i José Antonio Monteserín)<ref name="LegítimaDesobediencia">MOC (2002) En legítima desobediencia. Tres décadas de objeción, insumisión y antimilitarismo. (pàg. 46-47) Editorial Traficantes de Sueños.</ref> que es van negar de manera col·lectiva a fer el servei militar<ref name="figueresinsubmissa"/> i que havien començat un [[servei social]] autogestionat a [[Can Serra (l'Hospitalet de Llobregat)]].<ref name="JovesTransició">Macià Alavedra i Moner (2003) Memòria de la transició a Espanya i a Catalunya: Els joves de la transició. Edicions UB</ref><ref name="EstrategiaNoViolenta">Martí Olivella "L'estratègia No-violenta fou l'èxit dels objectors" dins Enric Prat (2007) El Moviment per la pau a Catalunya: passat, present i futur. Edicions UAB.</ref> Durant aquell mateix any i el següent s'aniran declarant nous objectors, alguns dels quals també seran empresonats al castell. Entre l'11 i el 12 de juny de 1977 cent persones fan una marxa fins al penal on hi ha 11 objectors presos.<ref name="LegítimaDesobediencia"/> La marxa se salda amb diverses detencions (101 detinguts entre els dos dies)<ref name="LegítimaDesobediencia">MOC (2002) En legítima desobediencia. Tres décadas de objeción, insumisión y antimilitarismo. (pàg. 84) Editorial Traficantes de Sueños.</ref> però els manifestants arriben al castell. El castell seguirà sent presó militar fins al [[1991]]. L'any [[1983]] hi serien empresonats els condemnats pel [[Cop d'estat del 23 de febrer]] de [[1981]], el tinent coronel [[Antonio Tejero Molina]] i els capitans [[Vicente Gómez Iglesias]] i [[Jesús Muñecas Aguilar]].<ref name="presosUMDaColpistaTejero"/> Tejero va estar a la presó militar de Figueres fins al 1991 en que va ser traslladat a la presó d'Alcalá d'Henares, fins que va recuperar la llibertat el [[1996]].
Ocupa una superfície de 32 ha dins un perímetre de 3.120 m, i en les cisternes situades sota el [[pati d'armes]] hi caben 40 milions de litres d'aigua. El Castell de Sant Ferran, que tenia una capacitat per a 6.000 homes, és un element patrimonial de primer ordre, el monument de majors dimensions de Catalunya i la fortalesa més gran del [[segle XVIII]] amb baluards d'Europa.
 
L'any 1997 s'obre al públic amb servei de visites, etc..<ref name="patmapa"/>
El mes de juliol de [[1997]] fou obert al públic de manera regular amb un servei de visites guiades que mostren les característiques de la fortalesa. Per les seves enormes dimensions, per les sofisticades tècniques constructives dins l'enginyeria militar de l'època, i pel seu excel·lent estat de conservació, la visita al castell de Sant Ferran constitueix una experiència magnífica.
 
== Referències ==
Linha 72 ⟶ 71:
 
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Castell de Sant Ferran|Castell de Sant Ferran}}
* [http://www.castillosanfernando.org/CAS/index.htm Consorci del Castell de Sant Ferran]
* [http://www.lesfortalesescatalanes.info/index.php?id=castellsantferran Fundació privada cultural ''Les Fortaleses Catalanes'': Castell de Sant Ferran de Figueres] (plurilingüe)
* [http://www.amicscastellsantferran.org/ Associació d'Amics del Castell de Sant Ferran]
* {{ref-web | url=http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/jaciments?articleId=HTTP://ARQUEODADA_JACIMENT_16866 | títol=Castell de Sant Ferran | obra=Pat.mapa: Jaciments | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}
 
{{ORDENA:Castell De Sant Ferran}}
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Sant_Ferran»