Castell de Sant Ferran: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Castell Sant Ferran Pati Armes.JPG|thumb|Pati d'Armes]]

[[Fitxer:Rubaudonadeu-Castell de Sant Ferran.jpg|thumb|Primera porta del Castell de Sant Ferran, foto de [[Josep Maria Cañellas]].]]

Amb el començament de les negociacions del [[Tractat dels Pirineus#Les negociacions|tractat dels Pirineus]], el [[castell de Bellaguarda]] al [[El Pertús|Pertús]] passà a mans del [[Regne de França]], per substituir el baluard i poder frenar possibles invasions es decidí construir una fortalesa al turó de Figueres, d'on calgué traslladar a Figueres el [[Convent dels Caputxins (Figueres)|Convent dels Caputxins]] de frares caputxins. La primera pedra fou col·locada el [[13 de desembre]] del [[1753]]. El nom de ''Castell de Sant Ferran'' li fou donat en honor del rei d'Espanya [[Ferran VI]]. La fortificació s'inaugurà el 1766 i les obres s'acabaren definitivament el 1892.<ref name="patmapa"/>

 

La malaurada entrada en servei actiu de Sant Ferran amb motiu de la [[Guerra Gran]] (1793-95), amb la seva polèmica capitulació en 1794. Després d'un setge de 7 dies és ocupat per les tropes de la [[Convenció Nacional|Convenció]] (govern sorgit de la [[Revolució francesa|Revolució]] de 1792).<ref name="castillosanfernando.org">Castillosanfernando.org, ''[http://www.castillosanfernando.org/CAS/castillo.php El Castell de Sant Ferran. Índex Cronològic]''</ref> Això va fer difondre l'apelatiu de "la Belle Inutile" amb el qual la va rebatejar l'exèrcit francès. Aquest va ser l'origen d'una no merescuda "llegenda negra" que ha acompanyat la fortalesa fins a enguany.<ref name="patmapa"/>

 

Durant la Guerra del Francès (1808-14) i com d'altres places fortes espanyoles, Sant Ferran fou ocupat per les tropes napoleòniques comandades pel coronel [[Piat]].<ref name="castillosanfernando.org"/> En aquest període es va produir dins els seus murs la mort del general [[Mariano Álvarez de Castro]], defensor de la ciutat de [[Girona]] durant el terrible setge de 1809. Aquest fet, emmarcat per la llegenda, ha passat a formar part de la memòria popular de la comarcal. Poc després de la mort del general, a l'abril de 1811, Sant Ferran és recuperat per les tropes de la Junta Superior del Principat, per mitjà d'un audaç cop de mà digne del millor film d'aventures i va romandre en poder de les mateixes per espai de cinc mesos. Aquesta circumstància donà lloc al primer i únic setge formal patit per la fortalesa.<ref name="patmapa"/>

 

El 2 de maig de [[1811]] els francesos hi estableixen un setge amb 10.000 homes. Després d'un intent de trencar el setge el dia 16 el general Martínez capitula el dia 19 d'agost.<ref name="ingenierosdelrey">[http://www.ingenierosdelrey.com/fortificaciones/figueras/figueras.htm CASTILLO DE SAN FERNANDO, FIGUERAS (1753 - 1939) - Historia militar de España]. Fortificaciones españolas. </ref> El castell romandrà en mans franceses fins al maig de [[1813]] quan el mariscal [[Louis Gabriel Suchet|Suchet]], que s'havia refugiat el 23 de març al castell amb les darreres tropes franceses en retirada després de la pau entre [[Ferran VII]] i [[Napoleó]], decideix abandonar-lo. El 27 del mateix mes hi entraran les tropes espanyoles.<ref name="ingenierosdelrey"/> L'exèrcit dels [[Cent Mil Fills de Sant Lluís]] entra a Catalunya l'any [[1823]] perseguint els liberals en representació de la [[Santa Aliança]] (Àustria, Prússia, Rússia i França) ocupant [[Figueres (Alt Empordà)|Figueres]] el 25 d'abril i posant setge al castell que capitularà el 26 de setembre.<ref name="ingenierosdelrey"/><ref name="castillosanfernando.org"/> Al llarg del segle XIX Sant Ferran va seguir els esdeveniments polítics i socials del país des del seu paper de petita guarnició de província.<ref name="patmapa"/>

 

Del [[1906]] al [[1933]] una part del castell es destina a funcions de penal civil.<ref name="castillosanfernando.org"/> L'any [[1939]] les tropes republicanes en retirada hi emmagatzemen armament i obres d'art. L'[[1 de febrer]] de [[1939]] s'hi celebra la darrera sessió de les [[II República de Espanya|corts republicanes]]. El [[8 de febrer]] els republicans destrueixen l'armament emmagatzemant perquè no passi a mans franquistes, malmetent una part de la fortalesa en les explosions.<ref name="castillosanfernando.org"/> En l'aspecte anecdòtic, cal esmentar l'estada com a recluta de [[Salvador Dalí el 1925]].<ref name="patmapa"/>