Cronos: diferència entre les revisions

El mite explica que aquest déu mutilà Urà perquè havia fet baixar els seus germans al [[Tàrtar (mitologia)|Tàrtar]]. Al seu torn, per por de ser mutilat pels seus propis fills, Cronos els devorava només sortir del ventre de la seva esposa [[Rea (mitologia)|Rea]]. Aquesta amagà el seu darrer fill, [[Zeus]], i donà a Cronos una pedra embolcallada amb draps. Quan Zeus es va fer gran, ajudat pels [[Ciclop]]s, va destronar alel seu pare i el va obligar a restituir els fills que havia devorat.

Després de derrotar [[Úranos|Urà]], Cronos va tornar a tancar al [[Tàrtar (mitologia)|Tàrtar]] els [[hecatónquir|hecatònquir]]s i els [[ciclops]], als quals temia, i els va deixar sota la custòdia de la monstruosa carcellera [[Campe]]. Després, va pujar al tron al costat de la seva germana Rea com a reis dels déus. Aquesta època del regnat de Cronos es va denominar l'edat daurada, en la qual la gent no necessitava ni lleis ni regles, doncsperquè tothom feia allò que era correcte i no existia la immoralitat.

Cronos va saber a través de [[Gea]] i [[Úranos|Urà]], posseïdors del coneixement de l'esdevenidor, que estava destinat a ser enderrocat per un dels seus fills. Per això, tot i ser pare (amb Rea) dels déus [[Demèter]], [[Hera]], [[Hades]], [[Hestia]] i [[Posidó]], se'ls va empassar només néixer. Quan Rea estava a punt de parir el seu sisè fill, Zeus, la deessa va demanar a [[Gea]] que maquinés un pla per salvar-lo i, així, Cronos rebés el càstig merescut pels seus actes tant en contra del seu pare com dels seus propis fills. [[Rea (mitologia)|Rea]] va donar a llum en secret a Zeus a l'illa de Creta i va lliurar una pedra embolicada amb bolquers (coneguda com a Ónfalos) a Cronos. Ell, creient que era el seu fill, se la va empassar de seguida. Rea va mantenir Zeus ocult en una cova de la muntanya d'Ida a Creta.

Cronos és esmentat de nou en els Oracles sibil·lins, en concret al llibre III, on Cronos, Tità i Jápeto, els tres fills d'[[Úranos|Urà]] i [[Gea]], reben cadascúcadascún un terç de la Terra, i Cronos és nomenat rei de tots. Després de la mort d'Urà, els fills de Tità intenten destruir la descendència masculina de Cronos i [[Rea (mitologia)|Rea]] tan aviat com neixen, però, a Dódona, Rea dóna a llum en secret alel seu fill [[Zeus]], al qual envia a [[Frígia]] per ser criat per tres cretencs. Després de saber això, seixanta homes de Tità empresonaren Cronos i [[Rea (mitologia)|Rea]], fet que provocà que els seus fills declaressin i lliuressin la primera de totes les guerres contra ells. Aquesta versió no esmenta res demenciona la mort d'[[Úranos|Urà]] a mans de Cronos o deni l'intent de matar algun dels seus fills.

Als antics mites grecs, Cronos envejava el poder del seu pare Urà, governant de l'univers. Aquest s'havia guanyat l'enemistat de Gea, mare de Cronos i dels altres Titans, quan va amagar els seus fills menors, els Ciclops, gegants d'un sol ull, i els HecatónquirsHecatònquirs, gegants de cent braços i cinquanta caps, al Tàrtar perquè no veiessin la llum. Gea va crear una gran falç de pedrenyal i va reunir Cronos i els seus germans per convèncer-los que matessin Urà. Només Cronos va estar disposat a complir els desigs de la seva mare, de manera que Gea li va donar la falç i el va fer maquinar una emboscada. Quan Urà es va trobar amb Gea, Cronos el va atacar amb la falç i el va castrar. De la sang (o segons altres fonts del semen) que va esquitxar la Terra, van sorgir els Gegants, les Erinias i les Melias (nimfes dels freixes). Cronos va llençar al mar la falç (que va formar l'illa de Corfú) i el membre amputat d'Urà, el qual va produir l'escuma de la qual naixeria Afrodita. Per això, Urà va jurar revenja i va nomenar els seus fills Titans ('els que abusen', segons Hesíode la font del nom «Tità», si bé aquesta etimologia és discutible) per excedir els seus límits i gosar cometre acte semblant.