Bèlgica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 85.192.76.133 (discussió) a l'última versió de Moeng |
|||
Línia 39:
|notes_al_peu= <references group="nb"/>
}}
'''Bèlgica''' (''België'' en [[neerlandès]], ''Belgique'' en [[francès]], ''Belgien'' en [[alemany]]), oficialment el '''Regne de Bèlgica''' (''Koninkrijk België'' en neerlandès, ''Royaume de Belgique'' en francès, ''Königreich Belgien'' en alemany) és un Estat de l'[[Europa occidental]]. Situat sobre la frontera cultural entre l'Europa germànica i l'Europa llatina, Bèlgica és la llar de dos grups culturals principals: els [[Flandes|flamencs]] (58% de la població) a [[Flandes]], al nord, i els francoparlants o [[Valònia|valons]] (32%) a [[Valònia]], al sud. La [[regió de Brussel·les-Capital]], tot i que és oficialment bilingüe, és un enclavament majoritàriament francòfon dins Flandes, i agrupa el 10% de la població. Hi ha una petita comunitat de parla alemanya a la Valònia oriental que fins ara sa mantingut.
Des de la fi de l'[[Edat mitjana]] en el [[segle XVII]], el territori de l'actual Bèlgica va ser un pròsper centre cultural i comercial, agrupat en les [[Disset Províncies]] pels [[Ducat de Borgonya|ducs de Borgonya]] en el [[segle XV]], abans de passar a les mans de diverses potències europees —[[Espanya]], [[Àustria]], [[França]] i els [[Països Baixos]]— i posteriorment d'accedir a la seva independència el 1830. La història recent de Bèlgica ha estat marcada per la ràpida industrialització, la colonització del [[República Democràtica del Congo|Congo]], per les dues guerres mundials, i pel sorgiment de conflictes polítics entre les dues principals comunitats lingüístiques.
Línia 48:
La menció més antiga dels termes ''[[Belgae]]'' i ''Belgica'', en [[llatí]], es troben al llibre [[De bello gallico]] de [[Juli Cèsar]]. Ell divideix la Gàl·lia en tres parts: els pobles [[gals]], els [[Aquitània|aquitans]] i els [[belgues (Britània)|belgues]]. Aquests últims eren separats de Gàl·lia pels rius [[Sena]] i [[Marne]]. [[Gàl·lia]] fou dividida per [[Marc Vispani Agripa]] en tres províncies, una de les quals portava el nom de ''Belgica''. [[Domicià]] al seu torn, la dividí en tres noves províncies, una ''[[Gallia Belgica]]'' i dues ''Germania''. La ''Gallia Belgica'' fou dividida una vegada més en dos: la ''Belgica Prima'' i la ''Belgica Secunda''. La major part de la Bèlgica actual se situa a la ''Germania Inferior'' (més tard anomenada ''Germania Secunda'') i a la ''Belgica Secunda''.
Aquestes termes desaparegueren quasi totalment després de les [[Grans invasions germàniques]], i no subsistiren sinó als llibres del clergat. Reaparegueren a la segona meitat del [[segle IX]], després de l'escissió de l'imperi de [[Carlemany]] amb la creació de la [[Lotaríngia]]. El clergat de l'època utilitzaren el terme ''Belgica'' per designar el regne de [[Lotari II de Lotaríngia|Lotari II]], situat entre la ''Gallia'' de [[Carles II el Calb]] i la ''Germania'' de [[Lluís II el Germànic]]. Les denominacions ''Belgae'', ''Belgica'', ''Gallia Belgica'' desaparegueren una vegada més en el [[segle XII]], després de la desaparició de la Lotaríngia
Durant els segles XV i XVI comtats i ducats post-[[dinastia carolíngia|carolingins]] s'agruparen. El terme ''Belgica'' reaparegué amb els humanistes del [[Renaixement]] però la seva utilització restà restringida als cercles intel·lectuals tot i que respongué a la necessitat d'una denominació comú per a aquests principats. Un altre terme aparegué: ''Belgium'', ''Belgia''. En aquesta època, Bèlgica, els [[Països Baixos]], [[Luxemburg]] i el nord de la França actual eren coneguts com els [[Països Baixos (topònim)|Països Baixos]] o les Províncies Belgues.
Línia 110:
Bèlgica fou el primer estat d'Europa després del [[Regne Unit]] a industrialitzar-se, al començament del [[segle XIX]]. A [[Lieja]] i [[Charleroi]] es van desenvolupar ràpidament les indústries [[indústria minera|mineres]] i de l'[[acer]]. Després de la [[Segona Guerra Mundial]], [[Gant]] i [[Anvers]] van experimentar una expansió ràpida del sector químic i petrolier. Les crisis petrolieres de la dècada de 1970, tanmateix, van causar una greu recessió econòmica.
El [[Producte interior brut]] per capita de Bèlgica va superar els US$
== Geografia humana i societat ==
Línia 116:
=== Demografia i dinàmica de població ===
{{AP|Llista de municipis de Bèlgica per població}}
El gener del 2007, al voltant del 92% de la població del país eren ciutadans belgues i el
{{ref-web
|títol=European Migration Network — Annual Statistical Report on migration and asylum in Belgium (Reference year 2003) — section A. 1) b) Population by citizenship & c) Third country nationals, 1 January 2004
Línia 127:
|consulta=2007-05-28}}</ref>
Gairebé la totalitat de la població belga és [[població urbana|urbana]]
{{ref-web
|títol=Quelques résultats des précédents recensements — Indicateurs de logement (1991)
Línia 168:
Al sud de la [[província de Luxemburg]] es parla [[luxemburguès]], però aquesta llengua no té cap estatut oficial a l'estat.
El 2006, la [[Universitat Catòlica de Lovaina]] va publicar els resultats de diverses enquestes que mostraven que [[Flandes]] és més multilingüe que no pas Valònia: el 59% i el 53% dels flamencs parlen francès o anglès, respectivament, però només el
{{ref-publicació
|article=Le plan Marshall: cinq actions prioritaires pour l'avenir wallon (The Marshall plan: five prioritary actions for the Walloon future)
Línia 240:
== Història ==
{{principal|Història de Bèlgica segons una persona rara}}
[[Fitxer:Wappers belgian revolution.jpg|thumb|Revolució Belga, (1834), per [[Egide Charles Gustave Wappers]]]]
El territori de l'actual Bèlgica ha estat la llar de diversos pobles i cultures al llarg de dos mil·lennis. En el [[segle I]] dC, els romans, després de derrotar les tribus locals crearen la província de ''Gallia Belgica''. Un període gradual d'immigració de la tribu germànica dels [[francs]] durant el segle V dugueren el territori al domini del regne [[dinastia merovíngia|merovingi]]. Un canvi gradual de poder en el [[segle VIII]] portà a la creació de l'[[Imperi Carolingi]] i culminà amb la coronació de [[Carlemany]] com a emperador del [[Sacre Imperi Romanogermànic]]. Durant l'[[Edat mitjana]], hi van sorgir [[feu|estats feudals]], molts dels quals foren unificats en els [[Països Baixos Borgonyons]] durant els segles XIV i VI. L'[[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|emperador Carles V]] completà la unió de les [[Disset Províncies]] durant la dècada de 1540, que controlaven també, de manera no oficial, el [[Principat de Lieja]].<ref>
Línia 265:
|consulta=2007-05-22}}</ref>
[[Fitxer:Kongovrijstaat.jpg|thumb|L'Estat Lliure del Congo, possessió personal de Leopold II]]
La [[Conferència de Berlín]] de 1885 donà l'[[Estat Lliure del Congo]] al rei [[Leopold II de Bèlgica|Leopold II]] com a possessió privada. El 1908, la cedí a Bèlgica com a [[Colonialisme|colònia]], i començà a ser coneguda com a [[Congo Belga]]. [[Alemanya]] envaí Bèlgica el 1914 com a part del [[Pla de Schlieffen]] i la majoria de les batalles del [[Front Occidental]] de la [[Primera Guerra Mundial]] es lliuraren a les regions occidentals del país. Bèlgica prengué les colònies alemanyes de [[Ruanda-Urundi]] (els actuals [[Ruanda]] i [[Burundi]]) durant la guerra, i foren atorgades a Bèlgica el
Després de la [[Segona Guerra Mundial]], Bèlgica s'uní a l'[[OTAN]], com a membre fundador, la seu del qual és a [[Brussel·les]], i formà el grup de nacions de [[Benelux]] amb els [[Països Baixos]] i [[Luxemburg]]. Bèlgica fou un dels sis membres fundadors de la [[Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer]] el 1951 i de la [[Comunitat Europea d'Energia Atòmica]], i de la [[Comunitat Econòmica Europea]] establerta el 1957, la qual es convertí en la [[Unió Europea]]; Bèlgica n'és la seu, en acollir diverses institucions administratives incloent-hi la [[Comissió Europea]], el [[Consell de la Unió Europea]] i les sessions extraordinàries i de comitè del [[Parlament Europeu]].
| |||