Deflació: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 9:
La deflació té un impacte nociu sobre l'activitat a través de diversos canals. En primer lloc, augmenta el valor real dels [[deute]]s, la qual cosa ocasiona un increment d'[[impagat]]s i de [[fallides]]. A més a més, en un context deflacionista, el preu dels [[actius]] també tendeix a disminuir, la qual cosa redueix el valor de les garanties dels préstecs i, per tant, augmenta les pèrdues per morositat de les [[entitats financeres]]. Atesa aquesta situació, els bancs incrementen la [[prima de risc]] que cobren pels seus préstecs i redueixen l'oferta de crèdit, situació que empitjora la recessió. Les empreses palanquejades veuen com disminueix el valor dels actius, però no el dels deutes. Això va fer que moltes companyies quedin en una situació de fort desequilibri patrimonial.<ref name="Caixa Japó">[>{{format ref}} http://www.lacaixa.comunicacions.com/se/ieimon.php?idioma=cat&llibre=200903&cap=Conjuntura+internacional&sbc=Lli%E7ons+de+la+deflaci%F3+japonesa La Caixa. Informe de març 2009. La història inacabada de deu anys de deflació]</ref> Un entorn deflacionista també empeny a l'alça els salaris reals si són rígids a la baixa en termes nominals, de manera que s'ocasiona més destrucció de llocs de treball i s'allarga la recessió. Un empitjorament de la recessió agreuja la deflació i pot generar una [[espiral deflacionista]] difícil de neutralitzar.<ref name="Caixa" />
Addicionalment, la deflació també impedeix a la política monetària estabilitzar l'economia a causa d'un mecanisme anomenat la [[trampa de liquiditat]]. Aquesta situació es dóna quan en una economia monetària el [[tipus d'interès nominal]] ha baixat fins a gairebé o igual a zero per evitar una [[recessió]] i hi ha deflació, però la liquiditat que s'ha creat en el mercat per aquest tipus d'interès baix no estimula l'economia. En aquestes situacions, els inversors prefereixen guardar els diners en comptes bancaris d'efectiu a curt termini més que fent inversions a llarg termini, per evitar riscos. Això fins i tot fa encara més severa la recessió, i pot contribuir a la deflació.<ref>{{
}}</ref>
Linha 28 ⟶ 27:
Pel que fa a Espanya, des del final de la [[guerra civil espanyola]], només en dos anys, el [[1943]] i el [[1952]], el nivell dels preus de consum es va col·locar per sota de l'exercici anterior.<ref name="Caixa història" />
En el transcurs del [[segle XX]], els períodes de deflació han estat excepcionals. Després dels [[acords de Jamaica]] ([[1976]]), els [[bancs centrals]] han intentat evitar els períodes de deflació perquè moltes eines de la [[política monetària]] es fan en aquest cas ineficaces i la deflació pot conduir a una [[espiral deflacionista]].<ref>Hummel, Jeffrey Rogers. "Death and Taxes, Including Inflation: the Public versus Economists" (Jan 2007). {{
=== Períodes històrics amb deflació ===
| |||