Basílica de Sant Francesc d'Assís: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Revertides les edicions de 84.78.87.100 (discussió) a l'última versió de PereBot |
||
Línia 46:
}}
[[Fitxer:Assisi Altare Basilica inferiore.jpg|thumb|Altar major de la basílica inferior]]
La '''basílica papal de Sant Francesc d'Assís''' (en [[italià]] ''Basilica Papale di San Francesco'', en [[llatí]] ''Basilica Sancti Francisci Assisiensis'') és una [[basílica]] situada a [[Assís]] (Itàlia) catalogada com a [[Patrimoni de la Humanitat]] des de l'any 2000.<ref>{{ref-web|url=http://whc.unesco.org/en/list/990|consulta=4 octubre 2013|títol=Assisi, the Basilica of San Francesco and Other Franciscan Sites|obra=whc.unesco.org|editor=Unesco|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.fratefrancesco.org/asis/41.asis.htm|consulta=4 octubre 2013|títol=Breve Historia de Assís|obra=fratefrancesco.org|editor=Franciscanos}}</ref> Construïda a menys de cinc quilòmetres de Porciúncula, el lloc on morí [[Sant Francesc d'Assís]], té dues parts: la basílica inferior, baixa i fosca, i la basílica superior, espaiosa i lluminosa. Aquesta distribució s'ha interpretat de manera [[Símbols del cristianisme|simbòlica]]: es considera que representen, respectivament, la [[penitència]] i el [[cel (religió)|cel]].{{sfn|Uribe|1990}}{{sfn|Rocchi|1982}}{{sfn|Bellucci|1996}}
La basílica forma part de tot un complex monumental [[franciscà]]. Enfront de l'atri que precedeix l'ingrés de la basílica inferior hi ha l'exoratori de Sant Bernardino, construït per al [[Tercer Orde Regular de Sant Francesc]] als voltants de la meitat del [[segle XV]]. Després del portal s'entra al sacre convent que, a més d'allotjar la comunitat de [[Franciscans conventuals|frares menors conventuals]], encarregats de la custòdia de la basílica, actualment allotja l'Institut Teològic d'Assís (ITA), l'Institut de Ciències Religioses (ISSRA), un centre de documentació i un important fons de documents i llibres especialitzats en temes [[franciscans]].{{sfn|Rusconi|1982}}{{sfn|Bonelli|1982}}
La basílica té una gran importància des del punt de vista religiós, ja que és la seu de l'orde franciscà i es tracta d'una parada fonamental per a molts pelegrins durant el seu viatge a [[Roma]]. També destaca des del punt de vista artístic, ja que la basílica es convertí a finals del segle XIII i principis del XIV en un centre bàsic de la pintura italiana i europea perquè hi treballaren pintors destacats de Roma i Toscana.{{sfn|García de Cortázar|1996}} Per exemple, compta amb obres com ''La vida de Sant Francesc'' de [[Giotto di Bondone|Giotto]].{{sfn|Milizia|2002}}
== Història ==
Linha 57 ⟶ 58:
Segons la tradició, va ser el mateix [[Francesc d'Assís]] qui va indicar el lloc en el qual volia ser enterrat. Es tracta del turó inferior de la ciutat on, habitualment, eren enterrats els més pobres i els condemnats per la justícia, i potser per això s'anomenava coll de l'infern. Més endavant, el papa [[Gregori IX]] anomenaria la zona com ''Coll del Paradís''. Aquest lloc està situat al costat de la ciutat, té un bosc a la cara nord, i des d'allà es pot veure tota la [[vall d'Espoleto]], cosa que el feia ideal per a la vida dels frares.{{sfn|Uribe|1990}}{{sfn|Rusconi|1982}}{{sfn|Bellucci|1996}} Simone de Pucciarello va oferir el terreny a [[Gregori IX|Papa]] el març de 1228 amb la voluntat que servís per acollir les despulles del sant.{{sfn|Uribe|1990}}
El 16 de juliol de 1228, només dos anys després de la seva mort, Francesc d'Assís va ser proclamat sant per Gregori IX i l'endemà, 17 de juliol, el Papa i fra Elies van posar les primeres pedres per a la construcció d'aquesta [[basílica]], que guardaria les restes mortals de Francesc i seria la seu de l'
Si bé s'han formulat diverses hipòtesis sobre qui fou l'arquitecte principal, la versió més acceptada sosté que fou fra Elies, general del Primer Orde de Sant Francesc, el màxim responsable de la construcció de la Basílica i del Sacre Convent de Sant Francesc a [[Assís]].{{sfn|Bonelli|1982}} L'estructura es va projectar bastant simple en un principi, però es va anar complicant inspirant-se en part en l'arquitectura romànica llombarda. El complex, format per dues [[Església (arquitectura)|esglésies]] superposades i independents de nau única amb transsepte sortint i absis, es va acabar el 1239. Va ser consagrat al culte al maig de 1253 pel Papa [[Innocenci IV]], que va ordenar que el conjunt es dignifiqués amb treballs de decoració. A la fi del [[segle XIII]], la basílica inferior es va enriquir amb capelles laterals, totes gòtiques.{{sfn|Rusconi|1982}}
=== Els terratrèmols ===▼
El [[26 de setembre]] de [[1997]], a les 02:33h, un fort [[terratrèmol]] va afectar les regions italianes d'[[Úmbria]] i les [[Marques]]. Unes nou hores més tard, un altre terratrèmol es va repetir a la zona, i causar la mort de dos frares i dos tècnics que supervisaven els danys que el primer sisme havia provocat a la basílica superior.<ref>{{ref-notícia|títol=La basílica de Asís lucha por sobrevivir|publicació=El Mundo|url=http://archive.is/Inwwr|consulta=4 octubre 2013|data=28 setembre 1997}}</ref>{{sfn|Ciol|2002}}▼
Des de 1289, quan [[Nicolau IV]], primer Papa franciscà de la història de l'[[Església Catòlica Romana|Església]], li va concedir l'estat d'Església papal, tota la basílica està sotmesa a la directa jurisdicció del pontífex. El 1754 el Papa [[Benet XIV]] li va atorgar la categoria de Basílica Patriarcal i Capella Papal. El 8 d'agost de 1969 [[Pau VI]] va determinar que la basílica passaria a ser regida per un cardenal com a llegat seu.<ref>{{ref-web|url=http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/museos/796.htm|consulta=4 octubre 2013|títol=Basílica de San Francisco de Assís|obra=ArteHistoria|editor=Junta de Castilla y León}}</ref>{{sfn|Rocchi|1982}}
El 25 de maig de 1230 s'havien transferit les restes mortals de Francesc des de l'[[Església (arquitectura)|església]] de Sant Jordi (futura església de santa Clara d'Assís) a la basílica construïda en el seu honor. Enterrat sota l'altar major en un lloc inaccessible, durant segles es va perdre la memòria del punt exacte on es trobava el seu cos. Després del descobriment, amb autorització de [[Pius VII]], el desembre de 1818 es va construir una [[cripta]] [[estil neoclàssic|neoclàssica]] sota la direcció de l'arquitecte romà Pascual Belli. L'aspecte de la cripta contrastava notablement amb la resta de la basílica, de manera que entre 1925 i 1932 la cripta va ser radicalment modificada mitjançant un projecte [[neoromànic]] de l'arquitecte Hugo Tarchi.{{sfn|Uribe|1990}}{{sfn|Bellucci|1996}}
▲=== Els terratrèmols ===
▲El [[26 de setembre]] de [[1997]], a les 02:33h, un fort [[terratrèmol]] va afectar les regions italianes d'[[Úmbria]] i les [[Marques]]. Unes nou hores més tard, un altre terratrèmol es va repetir a la zona, i causar la mort de dos frares i dos tècnics que supervisaven els danys que el primer sisme havia provocat a la basílica superior.<ref>{{ref-notícia|títol=La basílica de Asís lucha por sobrevivir|publicació=El Mundo|url=http://archive.is/Inwwr|consulta=4 octubre 2013|data=28 setembre 1997}}</ref>{{sfn|Ciol|2002}}
Tots dos terratrèmols van causar profundes esquerdes i danys a la volta central en dos punts especialment sobre el [[transsepte]]. Cent trenta metres quadrats de [[Pintura al fresc|frescos]] medievals es van reduir a milers de fragments. Van patir danys el ''Sant Jeroni'', atribuït per alguns a [[Giotto di Bondone|Giotto]] jove, la representació dels quatre doctors de l'església, la figura de [[Mateu apòstol|Sant Mateu]] sobre la volta on es representen els Quatre Evangelistes de [[Cimabue]], i la volta que s'havia repintat al [[segle XIX]] va caure. Des de l'arc de la contrafaçana i des del nervi, que també van caure, es van desplomar a terra vuit figures de sants i altres decoracions.<ref>{{ref web|url=http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1997/09/27/047.html|llengua=castellà|data= 27-9-1997|títol= Dos seísmos destruyen parte de a Basílica de Asís, arrasan los frescos de Cimabue y dañan los de Giotto|cognom=Corral|nom= Pedro|editor=ABC|consulta= 25 de gener de 2014}}</ref>{{sfn|Ciol|2002}}{{sfn|Boskovits|1973}}
El conjunt de tasques de restauració es va denominar ''El taller de la Utopia''.<ref>{{ref-notícia|cognom=Galán|nom=Lola|títol=Los olvidados de Asís|publicació=El País|url=http://elpais.com/diario/1999/11/29/ultima/943830001_850215.html|consulta=4 octubre 2013|data=29 novembre 1999}}</ref> Les primeres intervencions després del terratrèmol es van dirigir sobretot a assegurar l'edifici i recuperar els fragments escampats entre la runa. Les mostres de solidaritat no es van fer esperar, es va rebre l'ajuda de tècnics de la Superintendència i restauradors de l'Institut Central per a la Restauració de [[Roma]] (ICR). També van treballar-hi molts voluntaris de tot [[Itàlia]], principalment estudiants dels Cursos de Conservació i d'[[Història de l'Art]] de [[Viterbo]] i Roma, però també historiadors de l'art, fotògrafs, arquitectes, informàtics, físics, químics, biòlegs i bombers, entre d'altres.<ref>{{ref-notícia|cognom=Antón|nom=Ana|títol=Restauran cúpula de Asís|publicació=El Extra|url=http://www.elextranewspaper.com/noticia/6559/restauran-cupula-de-asis|consulta=4 octubre 2013|data=27 abril 2006}}</ref> {{sfn|Ciol|2002}}
La restauración de la Basílica de San Francisco de Asís|publicació=Loggia|data=2000|pàgines=80-87||consulta=17 octubre 2013}}</ref> {{sfn|Ciol|2002}}▼
La basílica va romandre tancada fins al 29 de novembre de 1999, a causa dels treballs de conservació i restauració. Dos dels vuit sants contigus a la contrafaçana, Sant Rufí i Sant Victorí, van ser reposats. Es van recollir en condicions dificilíssimes més de tres-cents mil fragments procedents de l'arc dels sants i de les properes voltes de Sant Jeroni, estelada i de [[Mateu apòstol|Sant Mateu]]. Després d'aquesta primera fase, es va fer un treball de selecció i classificació dels fragments partint dels matisos, el color i la tècnica d'execució. Successivament, es va passar al reconeixement fotogràfic, seguit de temptatives de localització, d'acord amb els punts de fractura, dels possibles punts de juntura. Va resultar indispensable l'auxili de les fotografies en color realitzades abans del sisme i la seva impressió a mida natural, sobre les quals es van poder efectuar les proves de correspondència dels fragments.<ref>{{ref-publicació|cognom=Croci|nom=Giorgio|títol=
▲La restauración de la Basílica de San Francisco de Asís|publicació=Loggia|data=2000|pàgines=80-87||consulta=17 octubre 2013}}</ref> {{sfn|Ciol|2002}}
El 5 d'abril de 2006 es van inaugurar les voltes de Sant Mateu i del cel estrellat; tanmateix, no es va aconseguir recuperar tot el material. Abans de l'ensorrament, les condicions del fresc de Sant Mateu no eren bones per l'oxidació d'aquesta obra de [[Cimabue]]. Només el 20% dels 120.000 fragments va poder ser recol·locat. Va ser una feina de desenes de restauradors, s'hi van emprar unes 160.000 hores de treball i el cost global va ser de dos milions d'euros.<ref>{{ref-notícia|nom=EFE|títol=La basílica de Asís recupera los frescos destruidos por el terremoto de 1997|publicació=El País|url=http://cultura.elpais.com/cultura/2006/04/06/actualidad/1144274401_850215.html|consulta=4 octubre 2013|data=6 abril 2006}}</ref>{{sfn|Zuffi|2003}}
Linha 82 ⟶ 83:
=== Origen ===
[[Fitxer:Basilica.Francis08.jpg|thumb|Portada d'entrada a la basílica inferior.]]
[[Fitxer:Assisi San Francesco BW 5.JPG|thumb|Rosassa de la Basílica.]]
L'edifici original que es va acabar el [[1230]], quan s'hi va traslladar el cos del Sant per a ser dipositat en un sarcòfag sota l'altar major, correspon als arcs segon, tercer i quart de l'actual església. Era una aula rectangular amb la simplicitat pròpia del model franciscà. Havia de ser, en principi, una [[cripta]] sepulcral per al sant, però a causa de la seva grandària sempre se la va denominar basílica inferior.{{sfn|Uribe|1990}}
Linha 88 ⟶ 90:
=== Interior ===
L'interior de la basílica inferior té planta amb forma de [[Tau (lletra grega)|Tau]], símbol franciscà. A finals del segle XIII es va modificar l'estructura [[romànica]] inicial, una única nau amb quatre arcades, i es van afegir capelles al llarg de les parets laterals i de l'atri d'entrada. La introducció de les
S'entra pel braç transversal, decorat amb pintures de [[Cèsar Sermei]], [[Giacomo Giorgetti]] i [[Girolamo Martelli]], artistes d'Ombria del [[segle XVII]], i que també van treballar en la volta del presbiteri. Aquesta part de la
La decoració va ser encomanada a grans firmes de la pintura italiana: Cimabue, [[Giotto di Bondone|Giotto]] i el seu taller, Simone Martini i [[Pietro Lorenzetti]], que acabarà l'obra a la segona dècada del segle XIV amb escenes de la [[Passió de Crist]]. Al capdamunt, al centre del presbiteri, a la cruïlla entre la nau i el transsepte, estan representades l{{'}}''Apoteosi de Sant Francesc d'Assís'' i l{{'}}''Al·legoria dels tres vots: obediència, pobresa i castedat'' (1315-1320), obra d'un pintor molt proper a Giotto anomenat Mestre delle Vele. Les parets del presbiteri estan recobertes per una rica decoració pictòrica, cicle que s'inicia amb les ''Històries de la infància i de la passió de Crist'' per acabar amb la ''Glorificació del Sant'', ambdues obres de Giotto. Tenen particular interès, a la paret esquerra amb la ''Crucifixió'', atribuïda directament a Giotto, i a la dreta, el fresc de Cimabue ''Verge en majestat amb Nen, quatre àngels i Sant Francesc''.{{sfn|Rocchi|1982}}{{sfn|Milizia|2002}}{{sfn|Boskovits|1973}}
Els escons de fusta del [[Cor (arquitectura)|cor]] són obra d'artistes de l'àrea d'Umbro i la Toscana i estan datats de l'any 1471. A l'esquerra de la tercera arcada hi ha la Tribuna de Sant Estanislao, proclamat sant a Assís a [[1253]] pel Papa [[Innocenci IV]].{{sfn|Uribe|1990}}
Linha 118 ⟶ 122:
A la meitat de la nau central hi ha dues rampes per les quals es baixa a la cripta on es custodia el cos de Sant Francesc. Aquest lloc, el més pobre quant a obres d'art, és el cor de la basílica. Formant part d'un pilar que sosté l'altar major de la basílica inferior, s'observa la cel·la funerària construïda per fra Elies. En el seu interior, protegit per una reixa, es troba el sarcòfag que conté les restes mortals de Sant Francesc. Es tracta d'una urna metàl·lica daurada de 1818, que conté una altra transparent de 1978, última vegada en què es va realitzar un reconeixement de les seves restes.{{sfn|Uribe|1990}}
A l'entrada de la cripta, al costat de l'escala que condueix des de la basílica cap a la mateixa, hi ha la tomba de la beata Jacoba de Settesoli, senyora de la
=== Relíquies ===
[[Fitxer:Manuscrito de s francisco.jpg|thumb|Manuscrit de sant Francesc, una de les relíquies que es conserven.]]
A la Capella de les relíquies s'hi arriba des del braç dret del transsepte. Es va construir a la Sala capitular del primer convent dels frares.{{sfn|Bonelli|1982}} A la sala, d'estil romànic, es custodien les relíquies de Sant Francesc, entre les quals destaquen:
* El seu hàbit de color cendra, les sandàlies de pell amb què cobria els [[Estigma (religió)|estigmes]] dels peus i la pell que evitava que la sang del costat taqués la túnica
* La banya de marfil regal de Melek-el-Kamel, sultà d'[[Egipte]], el 1219.
* Dos autògrafs, un amb la ''Benedicció a fra Lleó'', que era el seu confessor i infermer, i un altre amb les seves ''Lloances al Déu altíssim''.
* El text original de la ''Regla franciscana'', considerada com la carta magna del moviment franciscà.
* El calze i la patena emprats pels frares a La Porciúncula, una petita capella que segons escriu Leonardo Boff, va construir el mateix Francesc amb les seves mans.<ref>{{ref-publicació|cognom=Boff|nom=Leonardo|títol=Las etapas del itinerario espiritual de san Francisco de Asís|publicació=olimon.org|data=1997|pàgines=4|url=http://www.olimon.org/uan/francisco-boff.pdf|consulta=17 octubre 2013}}</ref>
Enfront de l'entrada, a la finestreta circular, hi ha pintada una ''Crucifixió amb Maria, Joan, Pere i Pau'', que és un fresc de [[Puccio Capanna]].
=== Claustre ===
Pujant dues escales situades als costats de la basílica inferior, se surt a una terrassa que dóna a un gran claustre rodejat de pòrtics profunds construïts a finals del segle XIV que servien de refugi als pelegrins.{{sfn|Uribe|1990}} S'hi poden apreciar els penjadors per a deixar les selles dels cavalls.{{sfn|Uribe|1990}} La porta d'entrada està protegida per un pòrtic d'un sol arc que descansa sobre dues fines columnes executades per Francesco Pietrasanta. Diversos arcs reduplicats i prolongats en fines columnes formen el contorn de les dues entrades gòtiques que acaben en arcs tribolats i que guarden una sintonia amb la rosseta central. Les portes de fusta, pintades al fresc, representen escenes de la vida de sant Francesc i de santa Clara (1564), de sant Antoni i de sant Lluís de Tolosa (1573).{{sfn|Uribe|1990}} També hi destaquen les pintures del segle XVI de Dono Doni.
=== Museu ===
S'hi accedeix des de la terrassa del claustre. Conté una col·lecció de pintures i relíquies coneguda com el ''Tresor de la Basílica de Sant Francesc'', unida a la història de la mateixa, i fruit de les donacions d'objectes de persones que volien amb això testimoniar la seva devoció pel sant. Hi ha reliquiaris, calzes i objectes litúrgics i artístics, alguns pertanyents a papes dels segles XIII-XIV, o el tapís que representa l'arbre franciscà i que va ser donat per Sixt IV a la segona meitat del [[segle XV]].
També hi ha una col·lecció de pintures donada als frares pel crític d'art nord-americà Federico Mason Perkins després de la seva mort a Assís a [[1955]], constituïda per 57 obres de les escoles sienesa, florentina, veneciana, veronesa i la Perkins.
Linha 134 ⟶ 147:
[[Fitxer:Assisis Basilica superiore.jpg|thumb|Nau de la Basílica superior.]]
=== Exterior ===
=== Interior ===
▲art alta està decorada amb una grandiosa rosassa central, que als costats té els símbols dels Evangelistes en relleu. La part baixa està enriquida pel majestuós portal, única referència externa de l'arquitectura gòtica. Al costat esquerre de la façana es va recolzar, al segle XVII, la ''Lògia de les benediccions'' des de la qual, en èpo
La vivaç policromia i les esveltes formes gòtiques de la nau interna contrasten amb la relativa simplicitat romànica de l'arquitectura externa de la Basílica superior. La nau és dividida en quatre arcades amb transsepte i absis poligonal, i presenta una coberta amb voltes de creueria. Una estreta balconada correguda s'estén al voltant de les parets. L'església superior és il·luminada per grans finestrals gòtics que es disposen al llarg de tota la part alta de la nau i de l'absis, la qual cosa s'uneix la llum que entra per la rosassa de la façana.{{sfn|Uribe|1990}}{{sfn|Bonsanti|1997}}
==== Altar major ====
Linha 149 ⟶ 163:
Quan estaven acabant els treballs de la construcció de l'església superior es van iniciar també les decoracions al fresc. En ambdues basíliques, aquesta decoració correspon a una sèrie de programes, destruïts en part en algun cas, que van ser pensats dins d'un pla integral que tenia la finalitat d'exaltar la figura de Sant Francesc.{{sfn|Zuffi|2003}}
Cronològicament, els frescs parteixen des del presbiteri en el qual es representen ''Històries de Maria'' al centre i ''Històries de l'Apocalipsi i dels Apòstols'' en els braços. Les figures per les quals Francesc sentia màxima veneració estan àmpliament representades: el ''Crist crucificat'', la ''Mare de Déu'', els ''Apòstols'' (sobretot, Pere i Pau) i els ''Àngels '' (en particular, l'Arcàngel Miquel).
El cicle pictòric va començar entre 1267 i 1270 quan, segons les fonts, un "mestre d'escola gòtica" i un "mestre d'escola romana" estaven treballant a la paret dreta de transsepte a les escenes de la vida dels apòstols Pere i Pau. La decoració va continuar en les parets amb finestrals des de 1270 a 1280 gràcies a l'obra d'un "mestre romà".
Linha 164 ⟶ 176:
==== Giotto ====
[[Fitxer:Giotto - Legend of St Francis - -20- - Death and Ascension of St Francis.jpg|thumb|Giotto: ''Mort i funeral de sant Francesc''.]]
La part inferior de la nau de la basílica superior està ocupada pel cicle de frescs sobre la ''Vida de Sant Francesc''. Es tracta de vint escenes extretes de la ''Llegenda Major'' de Sant Bonaventura que, a finals del segle XIII, constituïa la biografia oficial del sant.<ref>{{ref-web|nom=Sant Bonaventura|url=http://www.franciscanos.org/buenaventura/menu.html|consulta=4 octubre 2013|títol=Vida de san Francisco de Asis|obra=Franciscanos.org|editor=Franciscans}}</ref> {{sfn|Milizia|2002}}
[[Giorgio Vasari]] cita que els frescs van ser acabats per [[Giotto di Bondone|Giotto]], cridat a Assís després de l'any [[1296]] per Juan de Murlo, general de l'Ordre. La paternitat a Giotto de tot el cicle és posada en dubte per molts estudiosos. Està comprovat que l'execució del primer fresc i dels últims tres s'atribueixen a un alumne, l'anomenat ''Mestre de Santa Cecília''.{{sfn|Vasari|2002}} Altres estudiosos sostenen que Giotto va intervenir en la major part de les escenes i justifiquen les variacions estilístiques amb la maduració formal del mateix autor unida a l'ajuda de nombrosos alumnes del seu taller. En canvi, és unànime l'atribució a una sola ment de l'estructura general i dels dibuixos preparatoris.{{sfn|Milizia|2002}}
s primers set episodis representen des de la conversió de Sant Francesc fins a l'aprovació de la regla. El grup central, considerat evidentment el principal, mostra tot el desenvolupament de l'ordre fins a la mort de Sant Francesc. Els últims set són les exèquies i la canonització del sant, inclosos els miracles post mortem necessaris per a aquesta. En el primer grup Sant Francisco està sense l'Ordre, en el segon està al seu costat, i en el tercer és l'Ordre el que continua la seva obra.<ref>{{ref-publicació|cognom=Luaces|nom=Joaquín Yarza|títol=La imagen del fraile franciscano|publicació=Instituto de Estudios Riojanos|data=Nájera, 31 de julio al 4 de agosto de 1995 (1996)|pàgines=185-212|volum=En VI Semana de Estudios Medievales|url=http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/554308.pdf|consulta=17 octubre 2013}}</ref>{{sfn|Boskovits|1993}}▼
▲
<gallery mode="packed" caption="Seqüència narrativa de la vida de sant Francesc als frescos de [[Giotto di Bondone]] a la basílica superior">
Linha 211 ⟶ 226:
== Referències ==
{{referències|2}}
{{referències|2}}* {{Ref-llibre |cognom= Bellucci |nom= Gualtiero |títol= Asís corazón del mundo |url=http://www.franciscanos.org/santuarios/bellucci1.htm |llengua=castellà |lloc= Assís |any= 1996 |isbn=88-270-0308-8 |ref= }}▼
== Bibliografia ==
▲
* {{Ref-llibre |cognom= Bonelli |nom= R. |títol= Francesco d'Assisi. Chiese e conventi |url=http://books.google.es/books?id=UC7qAAAAMAAJ | llengua= italià |lloc= Milà |any= 1982 |ref=Bonelli }}
* {{Ref-llibre |cognom= Bonsanti |nom= G. |títol= La volta della Basilica superiore di Assisi |url=http://books.google.es/books?id=2y7rAAAAMAAJ |llengua=italià |lloc= Módena |any= 1997 |ref=Bonsanti }}
Linha 222 ⟶ 240:
* {{Ref-llibre |cognom= Uribe |nom= Fernando |títol= Por los caminos de Francisco de Asís. Notas para el itinerario por los lugares franciscanos |llengua=castellà |url=http://www.franciscanos.org/santuarios/uribe2.htm |lloc= Oñate (Guipuscua) |any= 1990 |pàgines=62-76 |ref= }}
* {{Ref-llibre |cognom= Zuffi |nom= Stefano |títol= El Fresco: De Giotto a Miguel Ángel |editorial=Electa |llengua=castellà |lloc= Barcelona |any= 2003 |isbn=84-8156-358-7 |ref= }}
* {{Ref-llibre |cognom= Vasari |nom= Giorgio |títol= Las vidas de los más excelentes arquitectos, pintores y escultores italianos desde Cimabue a nuestros tiempos |llengua=castellà |lloc= Madrid |any= 2002 |isbn=88-270-0308-8 |isbn=84-376-1974-2 }}
* {{ref-llibre|cognom=García de Cortázar|nom=José Ángel|títol=VI Semana de Estudios Medievales: Nájera, 31 de julio al 4 de agosto de 1995|url=http://books.google.com/books?id=WteKAAAAMAAJ|any=1996|editorial=Gobierno de La Rioja, Instituto de Estudios Riojanos|p=196|isbn=978-84-89362-11-6}}
| |||