Amalaric: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Calen més fonts |
Robot posa data a plantilles de manteniment |
||
Línia 14:
Amalaric va signar un tractat amb [[Atalaric]], nét i successor de Teodoric a Itàlia, en virtut del qual es van fixar els límits dels dos regnes i es va anul·lar el tribut visigot als ostrogots, i la subvenció d'aquests a aquells. El tresor real visigot li va ser reintegrat. En virtut dels acords amb els ostrogots es van fixar definitivament els límits de la província [[Narbonense]] (''Gallia Narbonensis''), anomenada també Septimània o Gàl·lia.
Amalaric va intentar convertir a la seva dona a les seves creences arrianes, en el que no va tenir cap èxit. La llegenda parla de què Clotilde es va sentir violentada i va fer arribar un avís als seus germans (que governaven diversos territoris a França) fent-los saber que havia estat ultratjada (pel que sembla va enviar un mocador tacat amb sang). [[Khildebert I|Khildebert]] o Xildebert va decidir marxar a Hispània ([[531]]) encara que els motius del rei franc són divergents segons els historiadors. [[Gregori de Tours]] i [[Procopi (historiador)|Procopi]] asseguren {{CN|data=gener de 2015}}que va ser per alliberar a la seva germana. Però [[Jordanes]] assegura{{CN|data=gener de 2015}} que l'objectiu final de Khildebert era la conquista del Regne Visigot (o almenys de la Septimània) i a més indica que en el matrimoni d'Amalaric i Clotilde, el rei visigot "va ser enganyat pels francs".
Khildebert va penetrar a Septimània trobant una forta resistència de les guarnicions visigodes. Les forces dels francs arribaren a Narbona, davant la qual es va lliurar una batalla. Amalaric va ser derrotat i va fugir a Barcelona.
Línia 20:
Sembla que les forces de Khildebert van avançar llavors amb facilitat i van arribar també a ''[[Barcino]]''. Amalaric va intentar refugiar-se en una església de la ciutat però abans d'aconseguir-ho va ser assassinat al fòrum, no se sap si pel franc Besó o pels seus propis soldats visigots.
No obstant l'opinió de Jordanes, Khildebert, que va tenir als seus peus el regne visigot, va tornar a França amb la seva germana, abandonant la península Ibèrica i Septimània. Sembla doncs que havia complert el seu objectiu. Però alguns historiadors suggereixen que el rescat de la germana va ser una justificació a posteriori per salvar la cara, i que va ser la ferotge defensa dels visigots el que va obligar al rei franc a retirar-se i el va dissuadir de prosseguir amb la seva aventura expansionista. Els resultats pròpiament militars de l'expedició van ser escassos: segons Abadal,{{CN|data=gener de 2015}} va ser en aquest any que els francs van annexionar [[Rodès]] (però Zeiss{{CN|data=gener de 2015}} remunta el fet a l'any 507, i nega que la ciutat hagués estat reconquistada en temps de Teodoric).
{{Inicia taula}}
| |||