Constitució: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m Així el text acompanyant apareix en català |
||
Línia 35:
==Dustur==
'''Dustur''' o '''Destur''' és una paraula àrab moderna que vol dir "constitució". Gairebé tots els països musulmans disposen d'una constitució escrita o "dustur", encara que alguns es basen en l'[[alcorà]] com a font del dret. A [[Tunísia]] el partit nacionalista fundat per [[Habib Burguiba]] va agafar el nom de Destur. Més tard fou el [[Nou Destur]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Tibi |nom=Bassam |títol=Islam's predicament with modernity: religious reform and cultural change |url=http://books.google.
== Història ==
Línia 52:
=== Roma===
Els romans van codificar les seves lleis el [[449 aC]] en la [[constitució de les dotze taules]]. Eren un conjunt de lleis, les esmenes de les quals s'anaven afegint amb el pas del temps. La llei romana no es va unificar fins a la creació del [[Codi Teodosià]], el 438 dC. Més tard, l'[[imperi Bizantí|Imperi d'Orient]] va promulgar el [[Codi Justinià]] el 534 dC.<ref name="dretub">{{ref-llibre|cognom=Turull i Rubinat |nom=Max |títol=Història del dret espanyol |url=http://books.google.
La majoria dels pobles germànics que van envair l'[[imperi Romà d'occident]] també van codificar llurs pròpies lleis. Una de les primeres lleis germàniques a ser escrites va ser el Codi Visigot d'[[Euric]] (471 dC), seguit de les [[lleis burgúndies]], que establien codis diferents per als pobles germànics i els romans, el [[Pacte Alaman]], i les [[lleis sàliques dels francs]], totes tres escrites poc després del 500 dC. El 506, el [[Breviari d'Alaric]] o "''Lex Romana''" d'[[Alaric II]] dels visigots, va adoptar i consolidar el Codi Teodosià amb altres lleis romanes. Altres constitucions de l'època inclouen l'[[Edicte de Rotari]] dels [[llombards]] (643), el [[Codi de Recesvint]] o ''Lex Visigothorum'' (654), i el [[codi dels frisis]] (785).
Línia 75:
== Principis de disseny constitucional==
Al moment en què les tribus comencen a viure en ciutats i estableixen nacions, moltes d'aquestes s'estructuren segons diversos estils com l'[[autocràcia]], el costum oral, la tirania que [[governava per decret]] o per mer caprici personal. Aquesta disbauxa, porta a alguns pensadors a prendre la posició que el que importava no era tant el disseny d'institucions governamentals i/o administratives com el caràcter dels governants. Aquesta visió és compartida en les teories de [[Plató]], [[Aristòtil]], [[Ciceró]] i [[Plutarc de Queronea|Plutarc]], qui examinaria els dissenys de govern des d'un punt de vista legal i històric.<ref name="greek">{{ref-llibre|cognom= Fuller |nom=A.G. |títol=History of Greek Philosophy |url=http://books.google.
Amb el [[Renaixement]], una sèrie de filòsofs i polítics centrarien les seves crítiques sobre pràctiques de monarques, els que els portaria a ser els primers a identificar els principis de disseny constitucional, els quals consideraven que seria probablement, en el moment en què es produís, més eficaç i efectiu a nivell de governança. Això suposa el ressorgiment del concepte de [[dret de gents]] que ja s'havia practica a l'antiga Roma<ref name="devictoria">{{ref-web|url=http://www.constitution.org/victoria/victoria_.htm|títol=DE INDIS ET DE IVRE BELLI RELECTIONES |consulta=25 febrer 2012| cognom =de Victoria | nom =Franciscus | editor=Constitution Society |llengua=anglès }}</ref> i la seva aplicació a les relacions entre nacions, la regulació dels [[estat de guerra|estats de guerra]] i agafar com a objectiu evitar els conflictes internacionals. Això entrava a posar en dubte l'autoritat absoluta de monarques o altres formes autoritàries de govern, i posar remei a l'abús d'autoritat.
| |||