Diferència entre revisions de la pàgina «Montgat»

2 bytes afegits ,  fa 5 anys
m
Així el text acompanyant apareix en català
m (Robot inserta {{Autoritat}})
m (Així el text acompanyant apareix en català)
A l'[[edat mitjana]] hi [[Castell de Montgat|havia un castell]] que vigilava tot el nord de la costa.
 
La flota de l'[[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Arxiduc Carles]], composta per 180 vaixells amb 9.000 soldats anglesos, holandesos i austríacs i 800 cavalls sota el comandament de [[Charles Mordaunt|Lord Peterborough]], l'holandès Shrattenbach i [[Jordi de Darmstadt]] arribà a Barcelona el [[22 d'agost]], desembarcant a les platges de Montgat,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Carreras i Candi |nom=Francesc |enllaçautor=Francesc Carreras i Candi |títol=Geografía general de Catalunya |volum=vol.1 |url=http://books.google.escat/books?id=Z9gpAQAAMAAJ&q=montgat+1705&dq=montgat+1705&hl=ca&sa=X&ei=jAbEUYjcEKzd7QbavYAo&ved=0CDEQ6AEwAA |llengua= |editorial=Albert Martin |data=1913 |pàgines=1050 }}</ref> procedint al [[Setge de Barcelona (1705)|setge de Barcelona]] que la va posar en mans aliades. A l'acabar la [[Guerra de Successió Espanyola]] [[Felip V d'Espanya|Felip V]] va fer enderrocar el castell.<ref>{{ref-llibre |cognom=Català i Roca |nom=Pere |títol=Els castells catalans |volum=vol.1 |editorial=Rafael Dalmau (Editor) |edició=2a ed.|data=1990 |pàgines=663 |isbn=978-84-232-0290-4 }}</ref>
 
El [[16 de juny]] del [[1808]], festivitat del [[Corpus Christi|Corpus]] tingué lloc la [[batalla de Montgat (1808)|batalla de Montgat]] quan el general [[Giuseppe Lechi]] amb 5.000 homes i 8 peces d'artilleria sortí de [[Barcelona]] en direcció a Montgat, amb l'ordre d'atacar el [[Castell de Montgat|Castell]]. En previsió d'aquest atac la Junta de Mataró envià dos [[Canó|canons]] que col·locaren a la pujada del [[camí ral]], ordenà fortificar el turó i el castell i enviaren tres [[falua|falues]] amb un canó a cadascuna, tripulades amb gent armada amb [[mosquet]]s i [[trabuc]]s. També repicaren a [[sometent]] per tal de prevenir a les poblacions al llarg del camí de Barcelona a Mataró. Tot i l'aferrissada lluita dels defensors del castell, no pogueren aturar la tropa francesa, molt superior en quantitat d'homes i més ben armada, que va fer una veritable carnisseria, podent-se salvar solament els que fugiren, per mar amb les embarcacions o per terra internant-se al bosc, tot i sent perseguits per la cavalleria.{{sfn|Català i Roca|1990|p=665}}
Montgat tingué el primer túnel ferroviari de [[Catalunya]] i Espanya quan el [[1848]] es posà en funcionament la línia del [[tren Barcelona-Mataró]]. L'any 1867 s'hi va establir una parròquia.
 
El 6 de juliol de [[1933]], la [[Conselleria de Governació de la Generalitat de Catalunya]] dictés el decret de segregació del districte II i la constitució d'un municipi independent.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Casas |nom=Joaquim |títol=El Maresme |url=http://books.google.escat/books?id=eBcrAQAAMAAJ&q=montgat+1933+independencia&dq=montgat+1933+independencia&hl=ca&sa=X&ei=6gHEUYyMDdDy7Abj84GwDQ&ved=0CDEQ6AEwAA |llengua= |editorial=Editorial Montblanc-Martin |data=1972 |pàgines=8 }}</ref> Uns dies després, el 17 de juliol, es reuniren a l'Ajuntament de Montgat en Carmel Casanovas Riera, en Salvador Argemí Pera, Josep Pedrissa Tolrà, Jaume Estadella Urgell, Francesc Villà Mas i Jaume Mir Castellà, regidors de l'Ajuntament de Tiana pel districte II, i Pere Rodés i Raymond, Joan Batlle Font, Josep Colldeforns Marigot i Francesc Casadesús Teixidor, designats per la Generalitat per constituir el nou municipi. Fou elegit alcalde Carmel Casanovas Riera, que fins aleshores ho era del Ajuntament de Tiana, el qual refusà el càrrec. En una segona votació fou elegit Pere Rodés i Raymond, que seria l'[[alcalde]] del nou municipi de Montgat i Carmel Casanovas el primer [[tinent d'alcalde]].
 
A partir de la [[dècada del 1960]] la població va créixer considerablement per l'expansionisme econòmic estatal i els [[moviments migratoris]] associats, cosa que va comportar les urbanitzacions de blocs de pisos, alguns prou alts ([[Turó del Mar]]), així com la proliferació de barris amb un urbanisme desordenat (Les Costes).
223.351

modificacions