Montgat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}} |
m Així el text acompanyant apareix en català |
||
Línia 69:
A l'[[edat mitjana]] hi [[Castell de Montgat|havia un castell]] que vigilava tot el nord de la costa.
La flota de l'[[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Arxiduc Carles]], composta per 180 vaixells amb 9.000 soldats anglesos, holandesos i austríacs i 800 cavalls sota el comandament de [[Charles Mordaunt|Lord Peterborough]], l'holandès Shrattenbach i [[Jordi de Darmstadt]] arribà a Barcelona el [[22 d'agost]], desembarcant a les platges de Montgat,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Carreras i Candi |nom=Francesc |enllaçautor=Francesc Carreras i Candi |títol=Geografía general de Catalunya |volum=vol.1 |url=http://books.google.
El [[16 de juny]] del [[1808]], festivitat del [[Corpus Christi|Corpus]] tingué lloc la [[batalla de Montgat (1808)|batalla de Montgat]] quan el general [[Giuseppe Lechi]] amb 5.000 homes i 8 peces d'artilleria sortí de [[Barcelona]] en direcció a Montgat, amb l'ordre d'atacar el [[Castell de Montgat|Castell]]. En previsió d'aquest atac la Junta de Mataró envià dos [[Canó|canons]] que col·locaren a la pujada del [[camí ral]], ordenà fortificar el turó i el castell i enviaren tres [[falua|falues]] amb un canó a cadascuna, tripulades amb gent armada amb [[mosquet]]s i [[trabuc]]s. També repicaren a [[sometent]] per tal de prevenir a les poblacions al llarg del camí de Barcelona a Mataró. Tot i l'aferrissada lluita dels defensors del castell, no pogueren aturar la tropa francesa, molt superior en quantitat d'homes i més ben armada, que va fer una veritable carnisseria, podent-se salvar solament els que fugiren, per mar amb les embarcacions o per terra internant-se al bosc, tot i sent perseguits per la cavalleria.{{sfn|Català i Roca|1990|p=665}}
Línia 75:
Montgat tingué el primer túnel ferroviari de [[Catalunya]] i Espanya quan el [[1848]] es posà en funcionament la línia del [[tren Barcelona-Mataró]]. L'any 1867 s'hi va establir una parròquia.
El 6 de juliol de [[1933]], la [[Conselleria de Governació de la Generalitat de Catalunya]] dictés el decret de segregació del districte II i la constitució d'un municipi independent.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Casas |nom=Joaquim |títol=El Maresme |url=http://books.google.
A partir de la [[dècada del 1960]] la població va créixer considerablement per l'expansionisme econòmic estatal i els [[moviments migratoris]] associats, cosa que va comportar les urbanitzacions de blocs de pisos, alguns prou alts ([[Turó del Mar]]), així com la proliferació de barris amb un urbanisme desordenat (Les Costes).
| |||