Alfons el Magnànim: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l'agafi de Wikidata al ser igual.
m Així el text acompanyant apareix en català
Línia 15:
Posteriorment, la noblesa catalana va crear, el [[1418]], la Junta de Molins de Rei, una lliga de ciutats, viles i barons encapçalada pel conseller de Barcelona [[Ramon Desplà]] i el comte [[Roger Bernat I de Pallars Sobirà]], per a fer front als moviments castellanitzants de la cort iniciats pel seu pare, el rei [[Ferran d'Antequera|Ferran I]], i denunciats a les [[Corts de Montblanc (1414)]].
 
Entre 1419 i 1420 es reuniren les [[Corts de Sant Cugat-Tortosa (1419)|Corts de Catalunya a Sant Cugat]] i posteriorment a Tortosa. Neguitosos per la influència d'individus castellans al voltant de la nova monarquia, els estaments van exigir intervenir en el nomenament dels membres del [[Consell Reial]] i que se n'acomiadessin els castellans,<ref name="Diccionari"/> i també demanaren participar en la regulació del procés de recuperació del patrimoni reial alienat durant els últims regnats, ja que les elits catalanes estaven molt preocupades i volien evitar les reunions de pagesos, l'elecció de síndics i la imposició de [[Tall (impost)|talles]].<ref name="Diccionari"/> Tant aquelles Corts com les del regne de València reunides paral·lelament el mateix any van mostrar-se contràries a la partida del rei amb l'expedició contra les resistències de Sardenya, Sicília i Còrsega, ja que el veien més necessari a la península. Però el maig del [[1420]] el rei Alfons [[Campanya naval d'Alfons el Magnànim|marxà de totes maneres]] cap a les illes mediterrànies<ref name="Diccionari"/> i les Corts quedaren suspeses. Després de pacificar [[l'Alguer]] (Sardenya) amb un estol de 24 [[galera|galeres]] pròpies i 5 [[República de Venècia|venecianes]],<ref>F. Xavier Hernández, ''Història militar de Catalunya'' ISBN 84-232-0638-6</ref> i [[Setge de Calvi|caiguda Calvi]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Meloni |nom=Maria Giuseppina |títol=La corona catalanoaragonesa i el seu entorn mediterrani a la baixa edat mitjana |capítol=Ufficiale della Corona d'Aragona in Corsica |url=http://books.google.escat/books?id=xlP63J3YjDEC&pg=PA176&lpg=PA176&dq=calvi+1420&source=bl&ots=0tOiZ598ZB&sig=1YF1_dfQ402eR2ky-hcFDXxYnf4&hl=ca&sa=X&ei=1hccT6bXBo2zhAelnN3kDA&ved=0CDYQ6AEwAg#v=onepage&q=calvi%201420&f=false |llengua=italià |editorial=CSIC |data=2004 |pàgines=p.176 |isbn=840008330X }}</ref> al nord de Còrsega el setembre de [[1420]] es va dirigir a Bonifacio, al sud de l'illa,<ref>{{Ref-llibre| cognom=Rovira i Virgili| nom=Antoni| enllaçautor=Antoni Rovira i Virgili| títol=Història Nacional de Catalunya, volum VI |pàgines=p.260-261 |editorial=Edicions Pàtria |data=1920}}</ref> que [[Setge de Bonifacio|no va poder prendre]], i aprofitant que els francesos estaven paralitzats per la [[guerra dels cent anys]],<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Acta historica et archaeologica mediaevalia, Edició 9 |url=http://books.google.escat/books?id=Xi59J6B8v-0C&pg=PA274&dq=calvi+1420&hl=ca&sa=X&ei=7z4cT5jZFdO1hAfdmJDFDA&ved=0CDUQ6AEwATgK#v=onepage&q=calvi%201420&f=false |llengua=castellà |editorial=Edicions Universitat Barcelona |data=1988 |pàgines=p.274 |isbn=8460024385 }}</ref> va derrotar la flota genovesa a la [[Batalla de la Foç Pisana]] i prendre el regne de Nàpols, que va abandonar en ser [[Batalla del Castel Capuano|assetjat al Castel Capuano]] el [[1423]], i de retorn va [[Saqueig de Marsella|saquejar Marsella]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Hernàndez Cardona |nom=Francesc Xavier |enllaçautor=Francesc Xavier Hernàndez Cardona |títol=Història militar de Catalunya. Vol III: La defensa de la terra |pàgines=p.18 |edició=1a ed.|editorial=Rafael Dalmau Editor |isbn=84-232-0664-5 |data=2003 | ref =}}</ref>
 
El 1423 tornà a centrar-se en els regnes de la Corona d'Aragó, però en marxà el 1435 per conquerir el regne de Nàpols. Ho aconseguiria el [[1442]], i a partir de llavors mai més tornaria a la península desentenent-se de la política interior dels regnes. Aquesta la va deixar en mans de la seva esposa [[Maria de Castella]] com a regent, i posteriorment en mans del seu germà [[Joan el Sense Fe|Joan]] (qui de fet el va acabar succeint). Això provocava un retard enorme en la resolució dels conflictes que anaven sorgint per haver d'enviar missatgers a Nàpols tot sovint per consultar al rei absent què ordenava fer.<ref name="Diccionari"/>
Línia 29:
Després de combatre contra les tropes de [[Muzio Sforza]] a l'[[Batalla del Castel Capuano|entorn del Castel Capuano]], on la reina estava sent assetjada, Alfons el Magnànim es va haver de retirar al [[Castell Nou de Nàpols|Castell Nou]], però el suport de les 22 galeres comandades per [[Joan Ramon Folc II de Cardona]] va millorar la seva posició.<ref>{{ref-web |url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0014923 |títol=Joan Ramon Folc de Cardona |consulta=8 maig 2011 |obra= |editor=Enciclopèdia.cat |data= |llengua= }}</ref> La reina, pressionada pels angevins féu marxa enrere i el 1423 adoptà [[Lluís III de Provença|Lluís III d'Anjou]] (qui onze anys abans havia estat competidor del seu pare al [[Compromís de Casp]]) i Alfons va posar rumb de tornada als seus regnes, no sense abans [[Saqueig de Marsella|destruir el port de Marsella]] amb la seva flota, el més important dels dominis angevins.<ref>{{es}} Luis Suárez Fernández, ''[http://books.google.cat/books?id=oM93XvTFdPIC&pg=PA492&dq=marsella+1423&hl=ca&ei=h5jjS5W9K-OfOPbtteUN&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=8&ved=0CFwQ6AEwBw#v=onepage&q=marsella%201423&f=false Historia de España antigua y media]'', p.492</ref>
 
Entre el [[1429]] i el [[1430]] va [[Guerra dels Infants d'Aragó|entrar en guerra]] amb el [[Regne de Castella]] per la defensa dels drets dels seus germans, els [[Infants d'Aragó]], [[Joan II d'Aragó]] i [[Enric I d'Empúries]],<ref name="Diccionari"/> que acabà amb la [[batalla d'Olmedo]] que suposà la mort d'[[Enric I d'Empúries]] i el triomf dels seus enemics a Castella.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Balado Pachón |nom=A. |títol=Actas del IV Curso de Cultura Medieval seminario, La fortificación medieval en la Península Ibérica |capítol=Fases constructivas del castillo de Portillo |url=http://books.google.escat/books?id=xkQWxoKpxEYC&pg=PT266&dq=Batalla+de+Olmedo+1445&hl=ca&sa=X&ei=hS2RUua4Is6T0QXxg4GgAg&ved=0CEsQ6AEwAw#v=onepage&q=Batalla%20de%20Olmedo%201445&f=false |llengua=castellà |editorial=Santa María la Real |data=2001 |pàgines=266 |isbn=8489483159}}</ref>
 
Però l'ambició permanent del rei Alfons sempre va ser el [[Regne de Nàpols]], i l'oportunitat li va arribar el 1434 i el [[1435]] amb la mort successivament de Lluís III i de la reina Joana II. Alfons es trobava a [[Sicília]] guerrejant contra l'[[Setge de Gerba (1432)|illa de Gerba]] ([[1432]]) i [[Setge de Trípoli (1434)|Trípoli]] ([[1434]]), i es va [[Conquesta del Regne de Nàpols|decidir a conquerir el seu preuat regne]] començant per [[Setge de Gaeta|atacar Gaeta]].<ref name="Diccionari"/> Però la flota catalana fou derrotada a la [[batalla de Ponça (1435)|batalla de Ponça del 1435]] per una flota conjunta formada per [[Gènova]], el [[ducat de Milà]], el [[Papat]] i els reis angevins de [[Nàpols]].<ref name="Diccionari"/> En aquesta derrota molts nobles i el mateix rei i els seus germans foren fets presoners, i no foren alliberats fins al pagament d'un altíssim rescat aportat per les [[Corts de Montsó (1435-1436)|Corts de Montsó]]. Poc després el duc de Milà va canviar de bàndol aliant-se amb Alfons pel [[Tractat de Milà]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Sáiz Serrano |nom=Jorge |títol=Caballeros del rey: Nobleza y guerra en el reinado de Alfonso el Magnánimo |url=http://books.google.escat/books?id=WQ0ulHbOsQIC&pg=PA38&dq=gaeta+1435+alfonso&hl=ca&sa=X&ei=UZb4U-mhDc3paMylgVg&ved=0CC8Q6AEwAg#v=onepage&q=gaeta%201435%20alfonso&f=false |llengua=castellà |editorial=Universitat de València |data=2011 |pàgines=38 |isbn=8437084334}}</ref> fet que li permeté a aquest de tornar a intentar la conquesta del Regne altre el cop el [[1436]], fins a la [[Conquesta del Regne de Nàpols|victòria catalano-aragonesa]] el [[2 de juny]] de [[1442]] guanyant tots els seus enemics: Florència, Venècia, el Papat, i els partidaris angevins a Nàpols.<ref name="Diccionari"/> Des d'aquell moment Alfons es preocupà més dels afers italians i de les guerres contra els turcs que no pas de la política interna. Un fet destacable fou que ja no tornà mai més a la Península, mantenint-se sempre a la ciutat de [[Nàpols]] envoltat d'una enorme cort [[renaixentista]].<ref name="Diccionari"/>
 
[[Eugeni IV]] i Alfons el Magnànim van negociar un arranjament de les seves diferències en la primavera de 1443, donant lloc a un [[Pau de Terracina|acord formal]] a [[Terracina]] el 14 de juny 1443. Sota els termes d'aquest tractat Eugeni va reconèixer Alfons com a [[rei de Nàpols]] i del seu [[Ferran I de Nàpols|fill Ferran]] com a successor, a canvi del reconeixement d'Eugeni com a papa, i retirar el suport a [[Fèlix V]] i el [[Concili de Basilea, Ferrara i Florència|Concili de Basilea]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Stieber |nom=Joachim W. |títol=Pope Eugenius IV, the Council of Basel and the Secular and Ecclesiastical Authorities in the Empire |url=http://books.google.escat/books?id=5R_2clxgcr4C&pg=PA196&dq=Terracina+on+14+June+1443.+Under+the+terms+of+this+treaty+kingdom&hl=ca&sa=X&ei=G485VMGgG4Lsaou1gOgJ&ved=0CCAQ6AEwAA#v=onepage&q=Terracina%20on%2014%20June%201443.%20Under%20the%20terms%20of%20this%20treaty%20kingdom&f=false |llengua=anglès |editorial=Brill |data=1978 |pàgines=197-198 |isbn=9004052402}}</ref>
 
El Magnànim seguia mantenint les aspiracions damunt Còrsega, i va continuar la [[Guerra catalanogenovesa|guerra naval amb Gènova]] i per lluitar contra els otomans, el capitost albanès [[Skanderbeg]] es féu vassall d'Alfons<ref>{{Ref-llibre |cognom=Mikaberidze |nom=Alexander |títol=Conflict and Conquest in the Islamic World: A Historical Encyclopedia |volum=vol.1 |url=http://books.google.escat/books?id=jBBYD2J2oE4C&pg=PA69&dq=Skanderbeg+alfons&hl=ca&sa=X&ei=NRQxVK7rPIfKPdqDgXA&ved=0CE0Q6AEwBg#v=onepage&q=Skanderbeg%20alfons&f=false |llengua=anglès |editorial=ABC-CLIO |data=2011 |pàgines=69 |isbn=1598843370}}</ref> i en [[1451]] el català [[Bernat Vaquer]] ocupà el castell de [[Krujë|Croia]] i [[Ramon d'Ortafà]] hi fou enviat com a virrei d'Albània{{sfn|Soldevila i Zubiburu|1962|p=673}} i posteriorment nomenat virrei d'Albània, de Grècia i d'Eslavònia, mentre [[Joan Claver]] esdevenia virrei d'[[Epir]] i de [[Morea]] en [[1456]].{{sfn|Soldevila i Zubiburu|1962|p=679}} La corona del [[Regne d'Hongria]] li fou oferta per [[János Hunyadi]] i d'altres magnats hongaresos.<ref>{{GEC|0002465|Alfons IV de Catalunya}}</ref> L'almirall [[Bernat I de Vilamarí]] ocupà i fortificà [[Castellroig]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Duran i Duelt |nom=Daniel |títol=Kastellórizo, una isla griega bajo dominio de Alfonso el Magnánimo (1450-1458) |url=http://books.google.escat/books?id=iXgL1NLLs1MC&pg=PA102&dq=vilamar%C3%AD+castellorizo&hl=ca&sa=X&ei=8M0xVIK9NcfharTbgsgI&ved=0CCkQ6AEwAA#v=onepage&q=vilamar%C3%AD%20castellorizo&f=false |llengua=castellà |editorial=Editorial CSIC |data=2003 |pàgines=102 |isbn=8400081528}}</ref> operà a la desembocadura del [[Nil]] i hi incendià els vaixells enemics, es llançà damunt el litoral de Síria i hi repetí la gesta. [[Joan de Nava]], mariner castellà al servei d'Alfons, s'esforçà per tal d'establir-se a Xipre.{{sfn|Soldevila i Zubiburu|1963|p=678}}
 
La [[Caiguda de Constantinoble]] en 1453 va despertar el temor d'una amenaça otomana sobre Itàlia i els territoris venecians de l'[[Egeu]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Stinger |nom=Charles L. |títol=The Renaissance in Rome |url=http://books.google.escat/books?id=-uQYq9uMoOsC&pg=PA112&dq=constantinople+lodi+egean&hl=ca&sa=X&ei=7uUvVImiKYXtO87DgcgK&ved=0CFgQ6AEwBg#v=onepage&q=constantinople%20lodi%20egean&f=false |llengua=anglès |editorial=Indiana University Press |data=1998 |pàgines=112 |isbn=0253334918}}</ref> el que va propiciar el [[tractat de Lodi]] entre Milà i Venècia en [[1454]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=de Cadenas y Vicent |nom=Vicente |títol=La República de Siena y su anexión a la corona de España |url=http://books.google.escat/books?id=bHxh_I8V4CUC&pg=PA14&dq=lodi+1454+constantinoble&hl=ca&sa=X&ei=DaYvVOihH8ziO8CDgdAO&ved=0CEMQ6AEwBTgK#v=onepage&q=lodi%201454%20constantinoble&f=false |llengua=castellà |editorial=Ediciones Hidalguia |data=1985 |pàgines=15 |isbn=8400059131}}</ref> a la qual després es van adherir Florència i Nàpols. L'objectiu dels signants, que començaven a témer l'hegemonia francesa, va ser mantenir l'equilibri interior de la península italiana.
 
El seu regnat s'acabà amb la [[Guerra venecianogenovesa]] que s'inicià el [[1454]] i derivà amb la [[guerra catalanogenovesa]] en la que [[Bernat I de Vilamarí]] va [[Batalla naval de Ponça (1454)|destruir pràcticament del tot]] un comboi de naus mercants [[República de Gènova|genoveses]] a la [[Mar Tirrena]], a prop de l'[[Illa de Ponça]].<ref>{{GEC|0016890|Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt}}</ref> El [[1457]] prengué el comandament d'una flota de 60 vaixells, amb la que atacà la costa enemiga i [[Setge de Noli|conquerí Noli]] i [[Setge de Gènova|va assetjar la capital]], [[Gènova]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=de Capmany de Montpalau i de Surís |nom=Antoni |enllaçautor=Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís |títol=Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona |url=http://books.google.escat/books?id=E9xS28gmxVYC&pg=PA152&lpg=PA152&dq=vilamar%C3%AD+noli+1457&source=bl&ots=GqGOI96CKp&sig=18Xvw_jOhQd-TilcuewTJdg_F18&hl=ca&sa=X&ei=gJfuUtPQJeTY0QWemYHgBg&ved=0CD8Q6AEwAg#v=onepage&q=vilamar%C3%AD%20noli%201457&f=false |llengua=castellà |editorial=Imprenta de D. Antonio de Sancha |data=1779 |pàgines=152 |isbn=}}</ref> la mort d'Alfons el Magnànim ([[27 de juny]] del [[1458]]) l'obligà a suspendre les operacions navals i retirar-se<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=XIV Congresso di storia della Corona d'Aragona: 2 [i.e. Sez. B]. Presenza ed espansione della Corona d'Aragona in Italia (secc. XIII-XV) |volum=vol.3 |capítol=Organització d'una armada contra Gènova |url=http://books.google.escat/books?id=DeEpAQAAMAAJ&q=1458+genova+magn%C3%A0nim&dq=1458+genova+magn%C3%A0nim&hl=ca&sa=X&ei=8JnuUvWRHcWb1AXD6YHYBw&ved=0CDsQ6AEwAjgK |llengua= |editorial=C. Delfino |data=1996 |pàgines=12 |isbn=}}</ref> tot i que la Guerra venecianogenovesa encara continuava.{{sfn|Soldevila i Zubiburu|1962|p=680}}
 
== Successió ==
Línia 64:
 
== Bibliografia ==
* {{Ref-llibre |cognom=Soldevila i Zubiburu |nom=Ferran |enllaçautor=Ferran Soldevila i Zubiburu |títol=Història de Catalunya |Volum=vol.1 |url=http://books.google.escat/books?id=dWg-Tq2yqEEC&pg=PA680&dq=Alfons+el+Magn%C3%A0nim+va+morir+el+27+de+juny+de+1458&hl=ca&sa=X&ei=ub9yUoacPKWg0QWW3IHACQ&ved=0CDYQ6AEwAQ#v=onepage&q=Alfons%20el%20Magn%C3%A0nim%20va%20morir%20el%2027%20de%20juny%20de%201458&f=false |llengua= |editorial=Alpha |data=1962 |pàgines= |isbn= |ref=harv}}
 
{{wikimedia|s=Alfons el Magnànim}}