Alfons el Magnànim: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l'agafi de Wikidata al ser igual. |
m Així el text acompanyant apareix en català |
||
Línia 15:
Posteriorment, la noblesa catalana va crear, el [[1418]], la Junta de Molins de Rei, una lliga de ciutats, viles i barons encapçalada pel conseller de Barcelona [[Ramon Desplà]] i el comte [[Roger Bernat I de Pallars Sobirà]], per a fer front als moviments castellanitzants de la cort iniciats pel seu pare, el rei [[Ferran d'Antequera|Ferran I]], i denunciats a les [[Corts de Montblanc (1414)]].
Entre 1419 i 1420 es reuniren les [[Corts de Sant Cugat-Tortosa (1419)|Corts de Catalunya a Sant Cugat]] i posteriorment a Tortosa. Neguitosos per la influència d'individus castellans al voltant de la nova monarquia, els estaments van exigir intervenir en el nomenament dels membres del [[Consell Reial]] i que se n'acomiadessin els castellans,<ref name="Diccionari"/> i també demanaren participar en la regulació del procés de recuperació del patrimoni reial alienat durant els últims regnats, ja que les elits catalanes estaven molt preocupades i volien evitar les reunions de pagesos, l'elecció de síndics i la imposició de [[Tall (impost)|talles]].<ref name="Diccionari"/> Tant aquelles Corts com les del regne de València reunides paral·lelament el mateix any van mostrar-se contràries a la partida del rei amb l'expedició contra les resistències de Sardenya, Sicília i Còrsega, ja que el veien més necessari a la península. Però el maig del [[1420]] el rei Alfons [[Campanya naval d'Alfons el Magnànim|marxà de totes maneres]] cap a les illes mediterrànies<ref name="Diccionari"/> i les Corts quedaren suspeses. Després de pacificar [[l'Alguer]] (Sardenya) amb un estol de 24 [[galera|galeres]] pròpies i 5 [[República de Venècia|venecianes]],<ref>F. Xavier Hernández, ''Història militar de Catalunya'' ISBN 84-232-0638-6</ref> i [[Setge de Calvi|caiguda Calvi]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Meloni |nom=Maria Giuseppina |títol=La corona catalanoaragonesa i el seu entorn mediterrani a la baixa edat mitjana |capítol=Ufficiale della Corona d'Aragona in Corsica |url=http://books.google.
El 1423 tornà a centrar-se en els regnes de la Corona d'Aragó, però en marxà el 1435 per conquerir el regne de Nàpols. Ho aconseguiria el [[1442]], i a partir de llavors mai més tornaria a la península desentenent-se de la política interior dels regnes. Aquesta la va deixar en mans de la seva esposa [[Maria de Castella]] com a regent, i posteriorment en mans del seu germà [[Joan el Sense Fe|Joan]] (qui de fet el va acabar succeint). Això provocava un retard enorme en la resolució dels conflictes que anaven sorgint per haver d'enviar missatgers a Nàpols tot sovint per consultar al rei absent què ordenava fer.<ref name="Diccionari"/>
Línia 29:
Després de combatre contra les tropes de [[Muzio Sforza]] a l'[[Batalla del Castel Capuano|entorn del Castel Capuano]], on la reina estava sent assetjada, Alfons el Magnànim es va haver de retirar al [[Castell Nou de Nàpols|Castell Nou]], però el suport de les 22 galeres comandades per [[Joan Ramon Folc II de Cardona]] va millorar la seva posició.<ref>{{ref-web |url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0014923 |títol=Joan Ramon Folc de Cardona |consulta=8 maig 2011 |obra= |editor=Enciclopèdia.cat |data= |llengua= }}</ref> La reina, pressionada pels angevins féu marxa enrere i el 1423 adoptà [[Lluís III de Provença|Lluís III d'Anjou]] (qui onze anys abans havia estat competidor del seu pare al [[Compromís de Casp]]) i Alfons va posar rumb de tornada als seus regnes, no sense abans [[Saqueig de Marsella|destruir el port de Marsella]] amb la seva flota, el més important dels dominis angevins.<ref>{{es}} Luis Suárez Fernández, ''[http://books.google.cat/books?id=oM93XvTFdPIC&pg=PA492&dq=marsella+1423&hl=ca&ei=h5jjS5W9K-OfOPbtteUN&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=8&ved=0CFwQ6AEwBw#v=onepage&q=marsella%201423&f=false Historia de España antigua y media]'', p.492</ref>
Entre el [[1429]] i el [[1430]] va [[Guerra dels Infants d'Aragó|entrar en guerra]] amb el [[Regne de Castella]] per la defensa dels drets dels seus germans, els [[Infants d'Aragó]], [[Joan II d'Aragó]] i [[Enric I d'Empúries]],<ref name="Diccionari"/> que acabà amb la [[batalla d'Olmedo]] que suposà la mort d'[[Enric I d'Empúries]] i el triomf dels seus enemics a Castella.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Balado Pachón |nom=A. |títol=Actas del IV Curso de Cultura Medieval seminario, La fortificación medieval en la Península Ibérica |capítol=Fases constructivas del castillo de Portillo |url=http://books.google.
Però l'ambició permanent del rei Alfons sempre va ser el [[Regne de Nàpols]], i l'oportunitat li va arribar el 1434 i el [[1435]] amb la mort successivament de Lluís III i de la reina Joana II. Alfons es trobava a [[Sicília]] guerrejant contra l'[[Setge de Gerba (1432)|illa de Gerba]] ([[1432]]) i [[Setge de Trípoli (1434)|Trípoli]] ([[1434]]), i es va [[Conquesta del Regne de Nàpols|decidir a conquerir el seu preuat regne]] començant per [[Setge de Gaeta|atacar Gaeta]].<ref name="Diccionari"/> Però la flota catalana fou derrotada a la [[batalla de Ponça (1435)|batalla de Ponça del 1435]] per una flota conjunta formada per [[Gènova]], el [[ducat de Milà]], el [[Papat]] i els reis angevins de [[Nàpols]].<ref name="Diccionari"/> En aquesta derrota molts nobles i el mateix rei i els seus germans foren fets presoners, i no foren alliberats fins al pagament d'un altíssim rescat aportat per les [[Corts de Montsó (1435-1436)|Corts de Montsó]]. Poc després el duc de Milà va canviar de bàndol aliant-se amb Alfons pel [[Tractat de Milà]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Sáiz Serrano |nom=Jorge |títol=Caballeros del rey: Nobleza y guerra en el reinado de Alfonso el Magnánimo |url=http://books.google.
[[Eugeni IV]] i Alfons el Magnànim van negociar un arranjament de les seves diferències en la primavera de 1443, donant lloc a un [[Pau de Terracina|acord formal]] a [[Terracina]] el 14 de juny 1443. Sota els termes d'aquest tractat Eugeni va reconèixer Alfons com a [[rei de Nàpols]] i del seu [[Ferran I de Nàpols|fill Ferran]] com a successor, a canvi del reconeixement d'Eugeni com a papa, i retirar el suport a [[Fèlix V]] i el [[Concili de Basilea, Ferrara i Florència|Concili de Basilea]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Stieber |nom=Joachim W. |títol=Pope Eugenius IV, the Council of Basel and the Secular and Ecclesiastical Authorities in the Empire |url=http://books.google.
El Magnànim seguia mantenint les aspiracions damunt Còrsega, i va continuar la [[Guerra catalanogenovesa|guerra naval amb Gènova]] i per lluitar contra els otomans, el capitost albanès [[Skanderbeg]] es féu vassall d'Alfons<ref>{{Ref-llibre |cognom=Mikaberidze |nom=Alexander |títol=Conflict and Conquest in the Islamic World: A Historical Encyclopedia |volum=vol.1 |url=http://books.google.
La [[Caiguda de Constantinoble]] en 1453 va despertar el temor d'una amenaça otomana sobre Itàlia i els territoris venecians de l'[[Egeu]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Stinger |nom=Charles L. |títol=The Renaissance in Rome |url=http://books.google.
El seu regnat s'acabà amb la [[Guerra venecianogenovesa]] que s'inicià el [[1454]] i derivà amb la [[guerra catalanogenovesa]] en la que [[Bernat I de Vilamarí]] va [[Batalla naval de Ponça (1454)|destruir pràcticament del tot]] un comboi de naus mercants [[República de Gènova|genoveses]] a la [[Mar Tirrena]], a prop de l'[[Illa de Ponça]].<ref>{{GEC|0016890|Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt}}</ref> El [[1457]] prengué el comandament d'una flota de 60 vaixells, amb la que atacà la costa enemiga i [[Setge de Noli|conquerí Noli]] i [[Setge de Gènova|va assetjar la capital]], [[Gènova]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=de Capmany de Montpalau i de Surís |nom=Antoni |enllaçautor=Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís |títol=Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona |url=http://books.google.
== Successió ==
Línia 64:
== Bibliografia ==
* {{Ref-llibre |cognom=Soldevila i Zubiburu |nom=Ferran |enllaçautor=Ferran Soldevila i Zubiburu |títol=Història de Catalunya |Volum=vol.1 |url=http://books.google.
{{wikimedia|s=Alfons el Magnànim}}
| |||