Manuel Godoy: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
+ referències |
m Així el text acompanyant apareix en català |
||
Línia 59:
En la caiguda de Godoy havien intervingut alguns ministres que ell havia incorporat al seu Consell per conferir-li cert to liberal, així Saavedra i [[Gaspar Melchor de Jovellanos|Jovellanos]] els quals van quedar com a homes forts dels destins del país, però no van tardar a ser rellevats per motius de salut.
En [[1801]], Godoy es va desfer dels seus rivals i, va ser nomenat generalíssim, títol mai no usat abans a Espanya, encara que el càrrec de primer secretari el va ocupar el seu cosí polític Pedro Cevallos, va tornar a ser de nou la figura preeminent del govern. En 11 de març obliga que a cap [[teatre]] no es representi cap obra que no sigui en castellà.<ref>{{ref-llibre |cognom=Miralles i Monserrat |nom=Joan |cognom2=Massot i Muntaner |nom2=Josep |títol=Entorn de la història de la llengua |url=http://books.google.
=== La Guerra de les Taronges ===
Línia 72:
Napoleó menyspreava Godoy com a home i com a ministre, però va fomentar els recels i ambicions per les seves finalitats. Entre [[1805]] i [[1806]], Godoy li va proposar entrar en un repartiment de Portugal i que li concedís una de les porcions, planejant un canvi de l'ordre de successió al tron espanyol per eliminar el príncep hereu Ferran o exercir ell la regència. A l'hivern de [[1806]], l'emperador va concedir el [[regne de Nàpols]] al seu germà [[Josep I Bonaparte|Josep]] després d'expulsar a [[Ferran I de les Dues Sicílies|Ferran IV de Borbó]], germà del sobirà espanyol i pare de [[Maria Antònia de Borbó-Dues Sicílies|María Antònia]], casada amb el [[Ferran VII d'Espanya|príncep d'Astúries]]. Aconseguir l'aprovació de Carles IV no hauria estat fàcil sense comptar amb l'animadversió de Godoy al príncep. Napoleó, a la cim de la seva glòria va desatendre les pretensions del favorit i va exigir en canvi homes, diners, l'adhesió d'Espanya al [[Bloqueig Continental]] contra el [[Regne Unit]], i el port de [[Pasaia]] o les [[Illes Balears]] per al rei destronat de Nàpols. Godoy es va adonar llavors de les verdaderes intencions de l'emperador i va pretendre allunyar-se de la seva òrbita, ja que fins i tot va pensar a aliar-se amb els seus enemics en la [[Quarta Coalició]], però la victòria francesa a la [[Batalla de Jena]] ho va impedir.
El Príncep de la Pau es va plegar llavors a les exorbitants exigències napoleòniques, mentre el francès va fingir creure en la sinceritat de Godoy i es va aliar amb els partidaris del príncep Ferran. Espanya es va adherir al bloqueig continental el [[19 de febrer]] de [[1807]] i va atorgar a Napoleó el seu concurs militar. Com era necessari que [[Portugal]] entrés també en el bloqueig i el regent del regne s'oposava, l'emperador francès va preparar amb '''Izquierdo''', un agent secret de Godoy, el [[tractat de Fontainebleau (1807)|tractat de Fontainebleau]] ([[27 d'octubre]] de [[1807]]), pel qual [[Portugal]] es dividiria en tres parts: la del nord, per compensar als reis destronats d'[[Etrúria]], la del centre, per canviar-la per Gibraltar i altres colònies arrabassades pels anglesos, i la del sud, per a Godoy, com 'príncep dels Algarves'. Carles IV, a qui Napoleó garantia la possessió dels seus estats d'Europa, prendria el títol d'emperador de les [[Amèrica|Amèriques]]. Un exèrcit francès entraria a Espanya camí de Portugal,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Comellas |nom=José Luis |títol=Historia de España Contemporánea |url=http://books.google.
Finalment, en [[1807]], a prop ja de la seva caiguda, Carles IV li va concedir els càrrecs d'almirall, amb tractament d'altesa sereníssima, i de president del Consell d'Estat.
| |||