Ramón María Narváez y Campos: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual.
m Així el text acompanyant apareix en català
Línia 76:
La caiguda de Narváez l'[[11 de febrer]] de 1846 es va deure, fonamentalment, a les desavinences sorgides dintre del govern per la qüestió de les noces de la reina, en donar suport al seu matrimoni amb el [[Francisco de Paula de Borbó-Dues Sicílies|comte de Trapani]]. Va ser substituït pel [[Manuel Pando Fernández de Pinedo|marquès de Miraflores]]. El [[16 de març]] la reina va tornar a cridar Narváez perquè ocupés la presidència i els ministeris d'Estat i Guerra, sent substituït per [[Francisco Javier Istúriz|Istúriz]] el [[5 d'abril]]. Va ser nomenat ambaixador a [[Nàpols]], càrrec que va rebutjar, i posteriorment a [[París]]. Narváez va tornar a ocupar la presidència del Consell de Ministres des del [[4 d'octubre]] de [[1847]] fins a gener de 1851, sent només interromput pel "govern llampec" del [[Serafín María de Sotto|comte de Clonard]] ([[19 d'octubre]] de [[1849]]).
 
Els principals assoliments d'aquest segon govern van ser la neutralització dels [[Revolució de 1848|moviments revolucionaris de 1848]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=de Alarcón |nom=Pedro Antonio |títol=Sombrero de Tres Picos & El Capitán Veneno |url=http://books.google.escat/books?id=BE-PaBe-vswC&pg=PA146&dq=madrid+26+marzo+1848&hl=ca&sa=X&ei=FcGyUfiSFYaO7QazhYHgBQ&ved=0CHYQ6AEwCQ#v=onepage&q=madrid%2026%20marzo%201848&f=false |llengua=castellà i anglès |editorial=Courier Dover Publications |data=2002 |pàgines=146 |isbn=0486419436}}</ref><ref>{{Ref-llibre |cognom=de Soraluce y Zubizarreta |nom=Nicolás |títol=Historia general de Guipúzcoa |url=http://books.google.escat/books?id=CskCAAAAYAAJ&pg=PA398&dq=Lersundi+7+de+mayo+mayor&hl=ca&sa=X&ei=jWe1UfVyrsDsBv6kgKgF&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=Lersundi%207%20de%20mayo%20mayor&f=false |llengua=castellà |editorial=Litografía Librería de la Viuda de Egaña |data= |pàgines=398 |isbn=}}</ref> la posada en marxa de les bases per a la posterior signatura del [[Concordat]] amb la [[Santa Seu]] i la promulgació del nou Codi Penal ([[22 de setembre]] de [[1848]]) El [[14 de gener]] de [[1851]] presentà la seva dimissió, sent substituït en la Presidència per [[Juan Bravo Murillo]]. Després del cop de [[Leopoldo O'Donnell]] va ser cridat de nou perquè formés govern, des del [[12 d'octubre]] de [[1856]] fins a octubre del [[1857|57]]. Entre [[1856]] i [[1868]] va presidir tres gabinets ministerials, des dels quals va exercir una política repressiva contra qualsevol manifestació revolucionària, alhora que tractava d'introduir mesures liberals. Després de la seva mort es va produir la [[Revolució de 1868]], que enderrocaria a Isabel II.
 
== Vegeu també ==